Tens 0 productes a la teua cistella
- Anàlisi
Ens trobem en un moment especialment significatiu pel que fa al desplegament, creació i implementació d’accions que atenguen tota la diversitat d’un territori en el seu conjunt, tant en barris com en espais urbans, que permeten la generació d’una ciutadania intercultural que propicie el desenvolupament d’una societat nova, amb nous models d’establir relacions i vincles, amb una nova base social múltiple, oberta i protagonista del seu propi procés, la qual cosa ens fa veure la necessitat de desenvolupar processos i espais estratègics.
En un moment en què s’està afavorint el renaixement de nous barris vells, amb una forta regeneració dels teixits socials, amb actuacions territorials estratègiques, no ens podem quedar aturats reproduint antics models d’actuació, que encara que continuen sent projectes amb models vàlids en general, a les altures actuals poden estar fora d’una resposta eficaç.
La qüestió migratòria en aquest moment ha de tornar a recuperar les seues bases més elementals i principis bàsics, si vol ser autèntic protagonista del seu propi procés de construcció. Però, per a això, requereix un reconeixement normalitzat en què prevalguen els principis d’igualtat, responsabilitats, oportunitats i drets, aspectes tots ells summament exposats i reclamats al llarg del temps.
Totes aquestes realitats exigeixen una resposta immediata a través de processos. Hem de ser ben conscients que les respostes i els plantejaments de desenvolupament i intervenció social en els seus diversos camps han de deixar de ser parcials (projectes individuals que donen respostes parcials) i centrades en àrees independents, per veure la necessitat urgent d’obrir espais de treball globals, que des d’una visió de procés, de respostes globals i transversals, a través d’àrees interrelacionades i interconnectades, hi puguen donar respostes integrals.
Necessitem avançar de manera clara en gestió coordinada i treball en xarxa, que unisca i reduïsca esforços, on un altre dels pilars importants siga començar a gestar les intervencions en el marc de processos globals, amb objectius clars i mesurables, i amb accions a curt, mitjà i llarg termini, que ens permeten anar donant respostes d’una manera molt més eficaç i resolutiva. Sabent que aquests processos, alhora, no solament poden ser unidireccionals (és a dir, plantejats des de l’àmbit tècnic, per a l’àmbit dels usuaris) sinó que han de ser molt horitzontals, és a dir, han de ser plantejats des de la participació activa i regulada dels diversos protagonistes d’una comunitat. Tot i que, també, sense caure en la utopia que aquesta horitzontalitat o participació activa serà perfecta o amb ella se solucionarà tot, ja que requerirà de l’esforç continu d’adaptar la resposta i anar trobant models més participatius.
El que sí que ha de quedar clar és que ha d’haver-hi un nou model, una nova forma de mirar.
- Propostes
Per això les estratègies de treball i els projectes han de ser globals i en procés continu de reformulació, en el qual estiguen implicades totes les parts que puguen o hagen d’estar en relació, promovent la implantació i implementació d’autèntics processos relacionals, que tinguen en compte el moment actual que s’està vivint, recolzats en l’experiència acumulada durant aquests últims temps i en aquells projectes i programes que han estat constitutius dels processos anteriors.
En aquest procés, però, no hem d’obviar ni saltar-nos la reflexió teòrica actual que ha de nodrir i retroalimentar aquestes situacions, en la qual hem d’estar fonamentats si no volem estar fent un «voluntarisme social» ple de possibles bones intencions però sense capacitat transformadora i de potencial social, que pot sonar a «tornar a allò d’abans» com a refugi d’unes accions que poden quedar-se en allò benèfic. Si considerem que estem en un moment que requereix un procés nou, hem de saber respondre-hi des de la forma més coherent i precisa possible, amb una fonamentació teoricopràctica que hi estiga d’acord i una reformulació ben establerta.
És per això que s’ha de construir un model social i comunitari que, atenent els àmbits de proximitat, genere espais de participació comunitària (espais de trobada) que tinguen en compte els seus diversos protagonistes, des de l’àmbit de la participació i la creativitat, amb una perfecta sintonia entre teòric/pràctic i tècnic/relacional, deixant no només la construcció als espais tècnics i unint els esforços i projectes des d’una dimensió que atenga aquests camps. On no ens quedem focalitzats donant respostes a les necessitats immediates i a certs interessos que es puguen considerar particularistes, esforçar-se per treballar i obtindre una mirada més àmplia, la mirada de l’arcà, que ens ajude a veure les coses en el seu conjunt, en interacció. I, per tant, a oferir respostes i solucions globals, recolzats en la força transformadora de la tradició comunitària i en el paper actiu de les comunitats en la gestió dels seus propis processos, des de la confrontació, el diàleg i el consens.
- Reptes
Creiem en el desenvolupament comunitari, que té com a objectiu la construcció de potencialitats i l’apoderament dels qui formen una comunitat; la interculturalitat, que ve de la mà de processos convivencials, la constitueixen els intersticis de diferents experiències comunitàries i/o col·lectives, en les seues manifestacions culturals. Cal prestar atenció a la transnacionalització de les migracions i al protagonisme dels moviments socials i ciutadans i el reajustament de les institucions de govern.
El repte es troba en un fet: com fer convergir les diferències culturals en la recerca d’aquest benestar col·lectiu associat a la idea de comunitat. Mentre només parlem d’una cultura és més fàcil reconéixer quins són els elements que ens identifiquen. La interculturalitat no és tant l’intent de creació d’una nova cultura mestissa sinó la recerca d’elements comuns a les diferents cultures i que tinguen força per a mobilitzar la comunitat. La identificació de principis i valors comuns que poden prendre forma en expressions culturals concretes és potser la tasca fonamental del treball que tenen entre mans en aquest moment les nostres ciutats i municipis. I, per una altra banda, veure l’àmbit de la convivència com a solució contraposada a l’àmbit de l’hostilitat, i no com l’oportunitat estratègica de gestació d’una veritable praxi social que propicie un nou model de ciutadania.
Una vegada fixada la nostra atenció en els factors generadors de convivència, ens obrim a la possibilitat de l’enriquiment mutu i de l’aprenentatge comú, on es potencien els valors de la diversitat, de l’altra persona, de l’altra ètnia, de l’altra cultura… per afavorir allò mateix i apreciant les noves oportunitats que es produeixen en la trobada humana i, per tant, de la nova societat. És per això que l’augment del ritme i dels intercanvis culturals entre habitants ens porta a la recerca de noves vies de trobada per potenciar espais que atenguen tota la diversitat (migrants o no migrants, joves i adults, tècnics i ciutadans…), tenint com a eixos fonamentals de gestió i desenvolupament la trobada, el diàleg, l’intercanvi, la interacció i el mestissatge. Això se sosté i exigeix tres premisses que ho fan viable i que són: ser bidireccional, estar basat en la convivència i el seu caràcter d’integralitat. Mostrant-se com un procés horitzontal, del qual formen part d’una manera directa tots els grups poblacionals i on cadascú tinga el seu protagonisme específic, on tots ens sentim veïns i veïnes de ple dret, afavorint l’impuls de barris acollidors i solidaris.
Tal com diu Joaquín García Roca en el seu últim llibre: «Recrear l’acció social en l’actual context significa replantejar-se els fins (per a què s’actua), els actors de l’acció (els qui actuen), la implicació dels subjectes que hi intervenen (com s’actua) i l’interés pels resultats i realitzacions (què s’assoleix).
Estem convençuts que aquest repte ha de ser afrontat de forma creativa i positiva, veient en això una gran oportunitat; que cal abordar pacíficament, mitjançant la prevenció i regulació de la conflictivitat que pot comportar i, sobretot, que la nostra meta ha de ser la inclusió de tots els ciutadans com a residents i veïns que comparteixen una mateixa pertinença local, fomentant entre ells i l’acceptació del diferent, les bones relacions, l’entesa i la col·laboració.
Álvaro Barros Quiven. Tècnic d’Intervenció Comunitària Intercultural. València
Article publicat al nº 408, corresponent a octubre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar
