Passió i ofici de Joan Mas

El professor Joan Mas i Vives, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), és un dels màxims especialistes en la literatura catalana que s’estén des de l’època moderna fins a l’actualitat; i també una persona pròxima i afable, admirada i estimada a tot arreu, com ara al País Valencià, on compta amb nombroses amistats. Així, no és d’estranyar que, a propòsit de la seua jubilació com a docent –que es produí l’1 d’octubre de 2021–, diversos amics i col·legues engegaren un volum que, a més d’homenatjar-lo, analitzara la seua trajectòria professional, vital i literària; aquella que l’acredita com un estudiós i escriptor «rigorós i perspicaç, metòdic i intuïtiu», tal com hi assevera el també professor Damià Pons.

El resultat de tan lloable iniciativa es materialitzà a finals de l’any passat en forma d’un magnífic llibre col·lectiu que, amb el títol de Joan Mas i Vives i la literatura: passió i ofici, ha sigut coordinat per Joan Melià, Damià Pons i Pere Rosselló, ha vist la llum a l’editorial Lleonard Muntaner; i ha comptat amb el suport de la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Palma, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, l’Ajuntament de Maria de la Salut i l’Associació Cultural Fent Carrerany.

El volum, ben atractiu i divers, s’obre amb una completa «Biocronologia» que recull tant dades acadèmiques i professionals com personals i familiars. A continuació, el capítol «De les arrels i els gens» –obra de Joan Arrom, Ramon Díaz, Joan Gelabert i Joan Melià– ofereix el resultat de la llarga entrevista feta a Joan Mas en març de 2024 i ens endinsa en el vessant més humà de l’homenatjat. Acte seguit, Jaume Guiscafrè, exalumne i company, fa una repassada a la singladura com a professor, no sols universitari, sinó també de diversos centres privats i instituts de batxillerat. Mentre que Josefina Salord analitza «El paper cabdal de Joan Mas i Vives en la recuperació de la literatura catalana moderna», amb aportacions sobre, per exemple, el teatre religiós del segle XVI i l’obra d’Antoni Febrer i Cardona.

Al seu torn, Margalida Tomàs s’ocupa dels treballs que Mas ha dedicat a la literatura catalana del segle XIX, un dels camps on, juntament amb el teatre, ha aconseguit una major excel·lència; Damià Pons n’analitza l’aportació a la crítica literària –sobretot, a través dels periòdics Avui i Diario de Mallorca i les revistes Latitud 39, Mallorca Socialista i Serra d’Or– i a l’estudi de la poesia contemporània; Biel Sansano n’aborda la llarga dedicació als estudis teatrals, que abasten des de l’època moderna fins al segle XX; Maribel Ripoll en valora la labor com a editor de textos –responsable, per exemple, d’una versió modernitzada del Llibre de les bèsties de Ramon Llull que es va distribuir per tots els centres escolars de les Balears–; i Pere Rosselló analitza les quatre novel·les –tres de publicades i una d’inèdita– que fins ara ha redactat el nostre protagonista, i que constitueixen «una aportació important i original».

Finalment, cal destacar que el volum –de bella factura, per cert– es tanca amb: una selecció de sis entrevistes realitzades a Mas entre 1995 i 2017, que ha estat acurada per Ramon Díaz; i dues bibliografies: de tota la producció escrita i de comentaris i articles sobre la seua obra. A més, inclou dos dibuixos –dos poemes visuals– de l’artista Andreu Terrades i un àlbum de fotografies en què se’l veu amb col·legues, familiars i amics. Belles imatges que fan encara més redó un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria per a estudiants i estudiosos de la Filologia Catalana. Perquè, com bé anuncia el títol, s’hi evidencia la passió i l’ofici amb què l’il·lustre i modèlic filòleg s’ha lliurat a l’anàlisi i l’ensenyament de la literatura. La més cordial enhorabona!

Revista Saó Núm.510, pàg.10. Gener 2025.