La revista degana en valencià

Patrimoni i desenvolupament

30/06/2022

El professor Hermosilla de la Universitat de València, resumia aquests dies algunes conclusions d’un estudi de les universitats públiques valencianes sobre les possibilitats de la posada en valor del patrimoni valencià, com base d’un sector econòmic que pot ser motor d’ocupació. Es tracta, com el citat professor sosté, d’una perspectiva marcada pel desenvolupament econòmic, d’acord amb una sèrie accions innovadores

supramunicipals. A hores d’ara disposem efectivament ja d’una tasca prèvia feta als darrers anys, especialment a partir de la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural (1998), i que ha donat com a resultat una notable ampliació del nombre de béns que ostenten la condició de Bé d’Interès Cultural (BIC), o també com Bé de Rellevància Local (BRL). He de recordar, però, que tal qualificació sols dona protecció jurídica, evitant accions destructives, com en altres moments no distants es van donar.

Es destaca com hi ha darrerament una trajectòria d’actuacions que van en la línia esmentada, no obstant això, el professor Hermosilla remarca que són necessàries accions conjuntes i coordinades, en funció de les capacitats dels municipis i de les seues comarques, la qual cosa implicaria estratègies supramunicipals. D’acord, doncs, en aquesta proposta de la territorialització, centrada en el factor turisme, el problema, però, de la conservació del patrimoni és més ample, puix als béns singulars, que són immobles declarats com BIC, amb un ús cultural o de serveis, caldria afegir la qüestió de l’abandonament de gran part dels habitatges dels conjunts històrics. Aleshores, ubicar en eixos conjunts, com està fent-se en excés, amb hostaleria, bars, o restaurants, no contribueix a regenerar-los amb un ús de habitatge o residència generant-ne contradiccions, allò que s’ha anomenat “turistificació”.

Doncs, les propostes que estem comentant impliquen considerar que aquests béns tenen un potencial econòmic generador d’ocupació, i així pot ser, sempre de forma raonable. Aquesta és un vessant a tindre en compte, no obstant les experiències són diverses, i en alguns casos manquen criteris a l’hora per exemple d’equilibrar l’explotació i el manteniment dels valors dels béns culturals amb un ús intensiu de la seua rendibilitat massiva. El perill concret, a parer meu, és convertir els conjunts històrics en parcs temàtics, de forma que aquests nuclis es buiden i resten com façanes, tenen atractiu, i son motiu de fotos, es tracta doncs del turisme del mòbil.

La problemàtica que ha estat objecte de l’informe que comentem és més ampla, tal com he anat observant, puix, entre per molts factors i darrerament amb la pandèmia, s’ha incentivat el turisme d’interior en prou d’ocasions sense una perspectiva sostenible de futur.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top