El Patrimoni: el millor que ens han deixat els nostres avantpassats

Francis López. Gestora Tècnica de Cultura de l’Ajuntament d’Aldaia

Realment alguna cosa està movent-se en les institucions autonòmiques valencianes quan en la mateixa setmana es produeixen dues reunions, importants i catalitzadores, promogudes per la Conselleria de Cultura: dilluns passat a Alzira engegava el motor el Circuit Cultural Valencià (el meu benvolgut company Vicent Tronchoni vos ho narrava excel·lentment en esta mateixa web) i dijous 5 de maig al Palau de les Arts de València, Albert Girona, Secretari autonòmic de Cultura, presideix una jornada sobre “La protecció del Patrimoni des de l’esfera local” (Els catàlegs com a instruments integrals de protecció), motivada per la Direcció Gral. de Cultura i Patrimoni.

A la taula han estat Antonio Bravo, Subdirector de Cultura i  Ximo López, Cap de servei territorial de Cultura, acompanyats de diferents tècnics de la direcció territorial de Patrimoni. Al pati de butaques, polítics municipals, persones professionals dels dept. d’Urbanisme dels Ajuntaments i algun o alguna Gestora tècnica de Cultura, com és el meu cas.

Intervencions: tècniques i de marc jurídic-legal. Problemes, els de sempre: falta de personal i molta acumulació de feina sense resoldre. Voluntats, moltes: accions se’n fan. Com ha dit la Diputada de Patrimoni, diners pocs però voluntat molta, amb ganes i il·lusió.

Tan sols 80 municipis de la província de València tenen catàleg redactat i uns 20 estan en procés de redacció. Si tenim en conte que hi ha 266 municipis a la província, doncs realment queda molta feina a fer.

S’ha fet palés l’herència rebuda i el mal que ha fet la crisi al món de la Cultura. Però bé, per això estem i iniciem nous camins. Ajuntaments, Diputació i Conselleria han d’anar caminant, optimitzant i prioritzant. Millorant estructures i dotant-les de pressupost i personal. Cal no duplicar esforços. Compartir i cogovernar.

I una qüestió que considere indispensable: la ciutadania, les persones propietàries. No s’ha parlat d’ells. I, en alguns casos, són imprescindibles per a declarar BRL o BIC una propietat. La major part de vegades, es considera una amenaça rebre esta qualificació i genera un conflicte amb l’Ajuntament que inicia el procés. Cal des de les institucions transmetre el sentiment de protecció i educar en la importància de l’herència històrica.

Cal conjugar-ho tot. En cas contrari, monuments, edificis, cases, fumerals, coves, neveres, pedres, rajoletes, reixes… En definitiva, història viva i patrimonial del nostre passat es en vindrà a terra. El Patrimoni és el millor que hem rebut dels nostres avantpassats i el millor que podem deixar els nostres hereus. Que així siga.

Imatge: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports.