La revista degana en valencià

“Pedagomòbil” o allò que trau la infantesa

“Just quan la humanitat necessita una “nova innocència” per reintegrar-se amb la naturalesa i el món, per allunyar-se’n del llenguatge i l’acció violenta contra la realitat, per respectar la dignitat de tot ésser viu abans de cap coneixement històric, científic o biològic, just ara, dic, aquells que encara tenen la naturalesa dúctil, són víctimes d’aquest depredador monstre digital que buida sense cap escrúpol la seua innata font  d’innocència o absència de malicia… amb el permís dels seus pares”.

A aquell que acompanya el xiquet, que el guia i instrueix, l’anomenem “pedagog”, tanmateix, en una societat on sembla que els nens ja naixen amb el mòbil a la mà, quan més difícil no serà la lluita didàctica contra aquesta influència al seu abast les 24h.? En qualsevol lloc o amagatall aquestes naturaleses susceptibles de rebre impressions poden habituar-se a continguts exclusivament d’adults o, pitjor encara, visitar pàgines que traspassen tot límit ètic i moral: no oblidem que parlem de xiquets i xiquetes menors de 14 anys que solen imitar tot.

Però, a banda de les possibles conseqüències en forma de conducta agressiva, problemes d’aprenentatge, d’atenció, allunyament del seu entorn familiar o amics, dèficit d’autocontrol (rabietes), etc., cal parlar també de les físiques i psíquiques: obesitat per sedentarisme, alteracions del somni, depressió, ansietat, trastorns bipolars, addicció, problemes oculars…

Qui no ha observat xiquets jugant amb el mòbil mentre els seus pares mengen tranquil·lament asseguts a la taula del restaurant? I a la llar per així els pares “estar tranquils”?

Ens assabentem de diagnòstics de diversa naturalesa infantil que fa pocs anys enrere serien impensables, avaluacions, algunes d’elles, que fiquen els pels de punta. Som conscients els adults d’aquest gravíssim problema?

Seria una temeritat deixar un xiquet sol pel carrer amb un arma de foc, inclús amb una navalla, de fet, ni cap mare ni cap pare ho permetria, tanmateix, aprovem que passegen l’smartphon d’última generació. Quina necessitat tenen estos xiquets i xiquetes de telèfon?

La tendresa, la bondat, les bones virtuts, l’afecte, l’admiració, els hàbits, el respecte, la confiança, la relació humana, l’honradesa, la integritat, l’honestedat, l’amor per la vida… tot açò depèn de l’educació, de les idees implantades en els esperits d’aquestos xiquets que demà podrien canviar el món amb les seues consciències, però…

Inscriu-te al nostre butlletí

Top