Pensa mal i encertaràs

Fòrum electoral

Després de passar per la corresponent tanda de refredats, mals de panxa, moquejades, tosseres i tossines amb què l’arribada de l’hivern, irregularment retardat, ens ha colpit, hem pogut reiniciar els fòrums electorals que Empar Saragossà i jo ens havíem proposat i als quals invitàvem a participar qui volgués, directament o en línia. Mentrestant, els partits no han parat ni per a recuperar l’alé i continuen llançats, la dreta contra l’esquerra, els primers a recuperar el poder i l’esquerra a mantenir-lo. Nosaltres ja ens hem manifestat a favor que siga el pacte socialista-comunes-esquerra i els independentistes els qui puguen continuar l’experiència iniciada aquesta darrera legislatura, amb els pactes sorprenents, però eficaços, coneguts com de progrés. I també a favor que la dreta i l’extrema dreta franquistes continuen porgant els seus pecats en el seu calvari opositor. Ens assalta el dubte, però, que per qüestions més personals o, pitjor encara, més de partit que ideològiques, es puguen frustrar aquests pactes de progrés i, amb això, també les il·lusions i esperances dels milions de ciutadans i ciutadanes que hem patit, i no volem continuar patint, la ignomínia de la història d’aquest Estat, segrestat durant anys i segles, per les forces reaccionàries, clericals i caciquils que culminaren amb el cop d’estat de Franco. Els pobles ibèrics (Portugal també) necessitem temps perquè fructifique una justícia social de debò, que encara no gaudim amb plenitud.

En la sessió 10 del Fòrum, de 21 de febrer, que és la que ara ressenyem, hem tingut l’oportunitat de comptar amb les informacions i les idees d’un jove polític d’unides-podem, d’un poble de l’Horta Nord, que ens ha demanat que no vol que l’identifiquem encara; participa, doncs, a títol personal i per l’amistat que té amb Empar Saragossà, amb la qual ha treballat en un institut de la Marina. És un jove que aparegué en la política durant el magnífic esclat de la primavera de 1914, en el naixement de Podem i des de llavors hi milita. Coneix doncs tota la història d’aquest partit de l’esquerra espanyola i actualment sap tots els pormenors i els maldecaps que tenen a l’organització. Ens explica el que sap del projecte de Pablo Iglesias per a posar imminentment en marxa una televisió en línia. Ens explica que aquest projecte és, per a ell, el més important en què s’està treballant, perquè ací tots tenen els seus mitjans propis, l’extrema dreta, el PP, el PSOE, els partits nacionalistes, l’església, els taurins i els caçadors, etc. i els únics que no tenim uns mitjans des dels quals poder explicar els nostres propis relats som l’esquerra de l’esquerra dels socialistes.

En la comarca en la qual treballa i viu, l’Horta nord, ja hi ha alguns pobles on s’han tancat acords entre Podem i Esquerra Unida i no hi ha hagut massa problemes per a la confecció de llistes. En aquest sentit, ens pregunta si sabem com van els acords a Silla. No ho sabem, però ens comprometem a preguntar-ho. Ell creu que el núm. 1 li ha de correspondre al candidat d’Esquerra Unida, si vol, i el 2 al de Podem, això preferentment, però també pot ser perfectament possible al revés; realment hauria de ser l’opció més positiva i útil. En cada poble ja s’ho faran, però el que no pot passar és que, com a Andalusia, que uns per altres s’arribe tard. Diu que els col·lectius de la seua comarca veuen amb bons ulls Iolanda Díaz, encara que ell, personalment, no entén per què no es presenta ja en les pròximes eleccions. També pensa que Irene Montero ha dut massa al límit el tema de la Llei de “sols sí és sí”, cosa innecessària i que a confós molt la gent, perquè el triomf hauria estat, de tota manera, per a Podem i que la falta d’experiència per a mirar a la llarga i no tan sols a la curta els ha fet prendre una posició massa arriscada.

Parlem sobre la importància de l’experiència en política, que tots els polítics responsables haurien de tractar d’entendre. Precisament alguns dels errors comesos al cap dels 10 anys de vida de Podem s’haurien pogut evitar amb un poc més d’experiència. Empar diu que els vots s’aconsegueixen no sols a base d’altes dosis d’ideologia sinó també amb les dosis suficients de pragmatisme i que, perquè et voten, no fa falta que la gent estiga totalment sabedora de tot el pensament dels partits que voten, sinó, almenys han de saber i de manera inequívoca les coses que li poden ser més útils i interessants. Continua explicant que quan més èxit ha obtingut Compromís a Silla és quan la gent ens ha vist defensant els seus interessos com “no volem la pista per les Eres”; o la defensa del camp; o el problema de les inundacions…

Jo afegisc que encara hi ha una altra qüestió i és saber distingir el que són interessos generals del poble, o d’amplis sectors del poble i de la societat, del que són interessos particulars dels individus, clubs i confraries… La diferència entre una actitud i una altra és la que explica que una siga més democràtica i l’altra més populista. Un govern no pot ser qualificat de millor o pitjor, de més o menys democràtic per la quantitat d’ajuts o de “treball” que dóna als qui voten el partit del govern, sinó pel fet que el treball se li done a qui més el necessita, sense demanar-li a ningú el vot a canvi. D’això la gent se n’adona. Aleshores, Empar conta que no fa molt vingué al poble al matí i anà a la plaça, on hi havia una colla de joves vestits de treballadors de l’ajuntament, al voltant de les noves jardineres i atenent l’alcalde que donava explicacions. Estaven enfront dels bars i tothom mirava l’escena. Preguntí que passava i un amic de mon pare, ja d’edat avançada m’ho explicà amb la seua ironia: “això és l’alcalde que perquè el voten, dóna feina a fills de gent que sap que controlarà i el votaran…” El tio Roberto sempre em deia el mateix “dels polítics sigues mal pensat i encertaràs”.

Parlem sobre la importància de l’experiència en política, que tots els polítics responsables haurien de tractar d’entendre. Precisament alguns dels errors comesos al cap dels 10 anys de vida de Podem s’haurien pugut evitar amb un poc més d’experiència. Empar diu que els vots s’aconsegueixen no sols a base d’altes dosis d’ideologia sinó també amb les dosis suficients de pragmatisme i que, perquè et voten, no fa falta que la gent  estiga totalment sabedora de tot el pensament dels partits que voten, sinó, al menys han de saber i de manera inquívoca les coses que li poden ser més útils i interessants. Segueix explicant que quan més èxit ha obtingut Compromís a Silla és quan la gent ens ha vist defensant els seus interessos  com “no volem la pista per les Eres” ; o la defensa del camp;  o el problema de les inundacions…

Jo afegisc que encara hi ha una altra qüestió i és  saber distingir el que són interessos generals del poble, o d’amplis sectors del poble i de la societat, del que són interessos particulars dels individus, clubs i confraries… La diferència entre una actitud i una altra és la que explica que una siga més democràtica i l’altra més populista.  Un govern no pot ser qualificat de millor o pitjor, de més o menys democràtic per la quantitat d’ajuts o de “treball” que  dóna als qui voten el partit del govern, sinó pel fet que el treball se li done a qui més el necessita, sense demanar-li a ningú el vot a canvi. D’aixó la gent se’n dona compte. Aleshores, Empar conta que no fa molt vingué al poble pel matí i anà a la plaça, on hi havia una colla de joves vestits de treballadors de l’ajuntament, al voltant de les noves  jardineres i atenent l’alcalde que donava explicacions. Estaven enfront dels bars i tothom mirava l’escena. Preguntí que passava i un amic de mon pare, ja d’edat avançada m’ho explicà amb la seua ironia: “aixó és l’alcalde que perquè el voten, dóna feina a fills de gent que sap que controlarà i el votaran…”  El tio Roberto sempre em deia el mateix “dels polítics sigues mal pensat i encertaràs”.