L’Aula de Narratives de la UV inaugura 2026 amb un debat sobre centralisme, poder i relat.
L’Aula de Narratives de la Universitat de València obri la seua programació cultural de 2026 amb una tertúlia que posa el focus en una de les qüestions estructurals del debat polític i territorial contemporani: el centralisme i les seues conseqüències sobre les perifèries. La trobada tindrà lloc dimecres 28 de gener, a les 19 hores, a la sala Matilde Salvador, i reunirà el periodista Salvador Enguix, el director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana i el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València Joan Romero.
L’acte, organitzat per l’Aula de Narratives amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i Barlin Libros, girarà al voltant del llibre Las periferias mudas. Anatomía de un centralismo que nos debilita y la responsabilidad de las élites territoriales, de Salvador Enguix. L’obra analitza com el centralisme polític, econòmic, mediàtic i simbòlic condiciona l’Espanya actual i planteja que aquest model no només perjudica les perifèries, sinó que empobreix el conjunt del país. Enguix defensa la necessitat de repensar el pacte territorial i el paper de les elits per avançar cap a un model més equilibrat, inclusiu i plural.
Aquesta tertúlia inaugura un cicle d’encontres que, al llarg del primer quadrimestre del curs 2025-2026, reunirà escriptors, periodistes, assagistes i acadèmics amb la voluntat d’abordar els grans debats contemporanis des de la narrativa, l’assaig i el pensament crític. L’Aula de Narratives consolida així la seua aposta per un espai de reflexió compartida, obert tant a la comunitat universitària com al públic general.
Salvador Enguix (Alzira, 1965) és periodista i delegat de La Vanguardia a la Comunitat Valenciana. Amb una trajectòria extensa en mitjans com Canal 9, El País, la Cadena SER, Levante-EMV o Diario Mediterráneo, també va ser corresponsal a Brussel·les entre 1999 i 2003. Doctor en Comunicació per la Universitat de València, ha rebut diversos guardons, com el Premi de Periodisme d’Investigació d’El Temps o el premi Eisenhower de Periodisme Local, i actualment compagina la tasca periodística amb la docència universitària i la col·laboració en À Punt i la SER.
L’entrada a la tertúlia és gratuïta, amb reserva prèvia.
Un cicle per pensar la ciutat, el poder i el món comú
Després d’aquesta primera sessió, la programació de l’Aula de Narratives continuarà al Centre Cultural La Nau amb diversos encontres literaris, tots a les 19 hores. El 12 de febrer tindrà lloc Narrar la ciutat amenaçada, amb Jordi Amat i Josep Vicent Boira, presentats per Paco Cerdà i Cristina García Pascual, responsable de l’Aula.
El 17 de febrer se celebrarà Mímesi i emocions en la música i la literatura franceses, amb Lydia Vázquez i Teo Sanz, en una proposta conjunta amb l’Aula de Música. El 26 de febrer serà el torn de José Luis Villacañas amb l’encontre Senderos que se bifurcan. Una breve historia del poder, de los Neandertales a Trump.
La programació continuarà el 26 de març amb Bajo las togas. Errores judiciales y otras infamias, amb Carlos Castresana, i es tancarà el 14 de maig amb El fin del mundo común, a càrrec de la politòloga Máriam Martínez-Bascuñán.
L’Aula de Narratives, dependent del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, es consolida així com un espai de trobada entre literatura, pensament crític i debats socials, amb la voluntat de connectar el món acadèmic amb les preguntes i tensions del present.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
