Per causes naturals

Detall de la portada de l’assaig ‘Pandemocracia: Una filosofia de la crisis del coronavirus’ (Juny 2020), de Daniel Innerarity. Ed. Galaxia Gutenberg.

Ens trobem davant unes circumstàncies complexes, sota la commoció d’una crisi que ens planteja incògnites, i urgències, amb el pes d’unes morts que potser es podien haver evitat o almenys reduït. He escoltat al conegut fundador del grup Mercadona, burgés valencià integrat a l’oligarquia, al final de la Marató de València, m’ha deixat perplex, puix aquestes han estat les seues paraules: “hem sofert una desgràcia per causes naturals”. Senyor, això és propi d’altres èpoques, al segle XXI, però, en una societat moderna, cal altre tipus de consideracions.

Pensant en la present situació, recorde haver llegit, no fa gaire, un llibre de Innerarity, escrit després d’altra crisi que patírem, es tractava de la Pandèmia, altra gran catàstrofe, amb unes conseqüències de gran abast, i que, igualment, va respondre a causes imprevisibles, o millor imprevistes, de la qual hauríem d’extreure lliçons.

Cert, estan les urgències, hem de fer front a les necessitats immediates, cal reconstruir, cal ajudar a la gent afectada i recuperar la normalitat, en la mesura de tot allò que siga possible, normalitat que deu situar al centre a les persones i als traumes que han patit. La gent que no ha sofert les conseqüències de la Dana, deguem ajudar de múltiples formes, part ho està fent físicament, altres mitjançant ajudes i la solidaritat. Igualment, les institucions, d’unes o altres administracions, actuen.

Recuperant de nou a Innerarity. Al cas de la Pandèmia, ens proposava una nova forma de pensar la realitat, fent aprenentatge d’allò que havia succeït: “el nostre món es caracteritza perquè a més de canvis graduals o previsible, cada vegada hi ha més allò que s’ha denominat canvis discontinus, sobtosos, no anticipats, i que modifiquen la societat d’una forma catastròfica… La dificultat de preveure aquestes interrupcions no és sols de quan passaran, sinó, fins i tot, sobre la seua naturalesa, puix no sabem exactament que succeirà i que canviarà després”. (Pandèmia. Una filosofia de la crisi del coronavirus).

Doncs, hi ha errors, improvisacions, gran part de les quals tenen origen en la falta de previsió, o de coneixements, bé per què no ho ha estat possible o perquè no s’han seguit els criteris dels experts, aleshores aquest filòsof plantejava una pregunta: fins a quin punt hem aprés d’anteriors crisis catastròfiques?

Alguna gent ens ha recordat com el 2017 alcaldes de l’Horta Sud negaven el perill a les zones inundables dels seus pobles. La firma IKEA, com a exemple positiu, edificà la seua sucursal modificant el projecte per evitar una possible inundació a Alfafar.

En algun moment, caldrà buscar causes que han agreujat la catàstrofe, quines?: urbanístiques, avantposar objectius productius a la seguretat, manca de previsió…? Caldrà que les institucions, i la ciutadania traguem conclusions amb coherència. Els experts deuran jugar un paper important. Ningú es considera “negacionista” climàtic, no obstant això, a la pràctica, funciona un “negacionisme” menor, que es concreta en inèrcia i mals hàbits.

Per acabar, hem patit la fúria de la naturalesa, cert, tanmateix, hi ha responsabilitats concretes que hem d’aclarir, especialment, sobre qui no va estar disponible, ni va tindre capacitat per afrontar aquesta crisi.