Seguint la tradició, el director de la publicació signa l’editorial del mes de gener i, per tant, ací em tenen fent una miqueta de balanç de l’any 25 i preparant el 26.
No ha estat fàcil l’any 2025 per a Saó. Sempre ens ha acompanyat la necessitat de tindre assegurat el present i el futur immediat. L’any passat, les persones que esteu subscrites a la revista haureu vist –millor dit, no haureu vist– cap pàgina de les institucions provincials o autonòmiques (llevat d’una pàgina que tenien pendent de l’IVC). Ni a la revista ni a la pàgina web. Però, malgrat tot, sense publicitat institucional que sí que donen a altres, hem continuat aportant el nostre granet de treball i d’il·lusió per la nostra terra, la nostra llengua i cultura. Hem continuat aportant serenitat i reflexions per a tranquil·litzar, també, la societat. És, tal vegada, el nostre tarannà més definidor.
Sempre ho hem dit a Saó: si Saó és alguna cosa, ho és, evidentment, per les persones que escriuen a la revista i a la pàgina web. Sense les seues reflexions, sense els seus textos, no existiríem; estem ben contents i orgullosos dels milers de persones que han escrit, i continuaran fent-ho, a les nostres pàgines, en paper i en digital.
Reconec que, quan vam embarcar-nos en l’aventura de la pàgina web i de les xarxes socials, no sabíem com aniria l’experiència. Ara, però, sabem que som menuts, molt menuts a l’univers immens de la xarxa, però som el que som i aportem, també, els articles publicats a la revista en paper i les opinions que ens envien per a la pàgina web. Som molt xicotets, com deia, però humilment pense que som necessaris perquè aportem reflexió a aquest món embolicat com una troca.
Estem ben pagats que, l’any passat, l’APPEC premiara una de les nostres portades com la millor de l’any. Ben contents i agraïts a Daniel Olmo, que és el nostre dissenyador.
Com que la situació econòmica és la que és, he de dir-los que enguany ens hem vist obligats a incrementar el preu de la subscripció i de les revistes soltes. Ara serà de 65 euros i de 6 per revista. No hi tenim alternativa. Portàvem sense variar el preu més de deu anys. Això sí, si qualsevol persona té algun problema amb la quantitat, que ens ho diga i li mantindrem el preu.
Enguany incorporarem una pàgina mensual dedicada a la cuina valenciana. L’hem demanada a Vicent Mengual, el cuiner de la Vall de Laguar i de l’Hotel Alahuar, a Benimaurell. Ell és de la terra, i la seua cuina també.
Acabe amb un desig: l’any 2026 fem cinquanta anys de vida. Volíem celebrar-ho amb molts actes, però la situació econòmica és la que és. No sé el que podrem fer, però els assegure que el compromís amb la llengua, la cultura i la societat del nostre país continua sent immensa. No defallim i estem encabotats de continuar, com a mínim, cinquanta anys més, sempre que tinguem la seua complicitat. Anem pels cent anys!
Revista Saó Núm.520, pàg.7.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
