La revista degana en valencià

Per cinquanta anys més!

Seguint la tradició, el director de la publicació signa l’editorial del mes de gener i, per tant, ací em tenen fent una miqueta de balanç de l’any 25 i preparant el 26.

No ha estat fàcil l’any 2025 per a Saó. Sempre ens ha acompanyat la necessitat de tindre assegurat el present i el futur immediat. L’any passat, les persones que esteu subscrites a la revista haureu vist –millor dit, no haureu vist– cap pàgina de les institucions provincials o autonòmiques (llevat d’una pàgina que tenien pendent de l’IVC). Ni a la revista ni a la pàgina web. Però, malgrat tot, sense publicitat institucional que sí que donen a altres, hem continuat aportant el nostre granet de treball i d’il·lusió per la nostra terra, la nostra llengua i cultura. Hem continuat aportant serenitat i reflexions per a tranquil·litzar, també, la societat. És, tal vegada, el nostre tarannà més definidor.

Sempre ho hem dit a Saó: si Saó és alguna cosa, ho és, evidentment, per les persones que escriuen a la revista i a la pàgina web. Sense les seues reflexions, sense els seus textos, no existiríem; estem ben contents i orgullosos dels milers de persones que han escrit, i continuaran fent-ho, a les nostres pàgines, en paper i en digital.

Reconec que, quan vam embarcar-nos en l’aventura de la pàgina web i de les xarxes socials, no sabíem com aniria l’experiència. Ara, però, sabem que som menuts, molt menuts a l’univers immens de la xarxa, però som el que som i aportem, també, els articles publicats a la revista en paper i les opinions que ens envien per a la pàgina web. Som molt xicotets, com deia, però humilment pense que som necessaris perquè aportem reflexió a aquest món embolicat com una troca.

Estem ben pagats que, l’any passat, l’APPEC premiara una de les nostres portades com la millor de l’any. Ben contents i agraïts a Daniel Olmo, que és el nostre dissenyador.

Com que la situació econòmica és la que és, he de dir-los que enguany ens hem vist obligats a incrementar el preu de la subscripció i de les revistes soltes. Ara serà de 65 euros i de 6 per revista. No hi tenim alternativa. Portàvem sense variar el preu més de deu anys. Això sí, si qualsevol persona té algun problema amb la quantitat, que ens ho diga i li mantindrem el preu.

Enguany incorporarem una pàgina mensual dedicada a la cuina valenciana. L’hem demanada a Vicent Mengual, el cuiner de la Vall de Laguar i de l’Hotel Alahuar, a Benimaurell. Ell és de la terra, i la seua cuina també.

Acabe amb un desig: l’any 2026 fem cinquanta anys de vida. Volíem celebrar-ho amb molts actes, però la situació econòmica és la que és. No sé el que podrem fer, però els assegure que el compromís amb la llengua, la cultura i la societat del nostre país continua sent immensa. No defallim i estem encabotats de continuar, com a mínim, cinquanta anys més, sempre que tinguem la seua complicitat. Anem pels cent anys!

 

Revista Saó Núm.520, pàg.7.