Per mentir cal saber-ho fer

10/01/2023

FÒRUM ELECTORAL 8

Solament els que saben mentir bé, sense que se’ls note i sense que els puguen descobrir en l’operació, poden atrevir-se a fer-ho i sinó, és millor que callen. A més a més, cal ser intel·ligent, tenir sang freda i una cara dura considerable per a posar-s’hi. En la classe política, com en tots els estaments i professions, n’hi ha de tot, des dels mentiders gairebé perfectes als aprenents que pràcticament queden al descobert només comencen a actuar. Posem uns exemples dels primers, dels més fàcils de recordar i més perillosos, com el trio de presidentes madrilenyes, l’Aguirre, la Cifuentes i l’Ayuso. Fantàstiques i divines elles i no sols per les mentides que deien o per l’elegància d’alguna pispant cremes del supermercat. Creiem que de les tres és l’Ayuso la qui ha superat les altres dos. També hi han hagut ministres que s`han lluït mentint, com la Cospedal, el Trillo, el Wert, la Mato, aquell llarguerut canari que fou qui organitzà tot el merder de les elèctriques i les gasístiques i ningú en diu res, el mateix Fraga, el portaveu Hernando. I encara més amunt de l’escalafó, els qui s’enduen la palma d’or són el rei demèrit, l’Aznar i Felipe Gonzàlez. Raxoi el que tenia era mala pata, fins i tot quan mentia. A tots ells, entre molts més, finalment els han acabat agafant mentint, perquè malgrat que “s’agafa primer un mentider que un coix”, els qui hem mencionat són els de més pata negra. I un apunt tractant-se de persones que van a missa: totes les mentides són pecat, segons els Manaments de Déu, i sembla que s’obliden amb molta facilitat i, a més a més, encara pequen el doble aquests polítics de dretes, quan juren que faran bondat i defensaran la Constitució, perquè és un jurament que incompleixen, o siga que és un jurament en fals, de mentida i, per això hi ha un refrany molt convenient que diu que “quan un polític jura, mentida segura”. L’amic Pep Cunill, que participa en aquest fòrum des d’Alacant, ens fa una pregunta, que és un dilema: què és pitjor, un polític mentider o un polític lladre? Una sentència popular dona la solució: ”pitjor és el mentider que el lladre”, perquè el lladre pot tenir un repent i penedir-se’n, retent el que ha furtat o pagant el dany i, aleshores el confessor el pot perdonar, però el mentider, ¿com podem controlar l’abast de les seues mentides i el mal que hagen fet?

I amb aquesta llarga reflexió comencem el fòrum núm. 8, que avui dediquem precisament a les mentides dels polítics. Empar Saragossà diu que no s’explica que la gent siga tan ingènua que es creu tot el que diuen aquests paios. I s’ho pregunta pensant en la gent més precària de la societat, els amenaçats de ser desnonats del pis on viuen, els qui treballen per uns sous de misèria i no poden ni arribar a finals de mes, els qui han de triar entre escalfar la casa o menjar, perquè no poden fer les dues coses… Com és possible que el lumpen de la societat, a penes sobrevivint com sobreviuen, com es possible que donen credibilitat a partits i a polítics mentiders, molts dels quals han estat condemnats per corrupció, que els prometen solucionar-los la vida i que quan manen no fan res per ells?

Per això, Empar opina que els partits que es consideren progressistes d’esquerra, els socialistes; els de la nova esquerra d’Unides Podem; els nacionalistes i sobretot els independentistes, és urgent que donen la batalla de manera clara i contundent, contra la hipocresia dels xoriços i dels mentiders, patriotes i constitucionalistes de pacotilla. Que aprenguen de Lula més que de molts líders de la internacional socialista. O siga que la feina a què s’han de comprometre aquests polítics d’esquerra, és a denunciar cada mentida que llance la dreta, les han de desbaratar totes i immediatament; Empar diu que els falta agilitat a fer-ho, que de vegades semblen de mata morta. Ara mateix i per exemple, la dreta continua insistint que els qui no volen solucionar el tema del Consell General del Poder Judicial són els socialistes i aquests han explicat que és el PP qui no ho vol. ¿Quina opinió té moltíssima gent, moltíssima, d’aquest enfrontament? Empar assegura que ha preguntat per la Marina Alta i que la majoria li ha contestat que ningú dels dos partits, ni el PP ni PSOE, volen arribar a un acord sinó que sols es disputen qui té la majoria en aquest Consell, que hauria de ser neutral.

Pep Hervàs comenta la informació de la premsa que enguany judicaran a molts polítics del PP, a Zaplana i a Rus entre gairebé un centenar més, pels delictes que cometeren quan manaven. Ara veurem pràcticament per què volen els del PP continuar mantenint la majoria en el CGPJ, perquè necessiten controlar els jutges i nomenar-los de la seua corda i que jutgen indulgentment els seus confiares. Per això boicotegen durant més de tres anys la renovació del Consell i el nomenament de nous jutges. No és possible que aquests il·lustres delinqüents puguen obtenir penes suaus o eixir de la presó abans d’hora…

La conclusió és que els partits progressistes necessiten millors comunicadors, més Yolandas Diaz per entendre’ns, que siguen clars en llurs explicacions. Per això suggerim que els partits progressistes organitzen cursos accelerats d’oratòria, que és com s’ha dit al llarg de la història a saber parlar i fer-se entendre, i igualment cursos accelerats d’escriptura política. Saber parlar bé i saber escriure bé ha de ser una obligació per a tots els líders polítics. Empar conta que ha tingut ocasió de veure un poc d’un ple municipal de Silla, i l’oratòria de l’alcalde li semblava lamentable, no l’entenia i l’hagué de sobreentendre, cosa que és molt perillosa, que cadascú entenga els polítics de manera distinta. Tampoc li agradà el seu despotisme i prepotència, tractant d’humiliar el regidor d’EU i la regidora de Compromís, i encara pitjor quan s’autoelogiava, com si no tinguera una iaia per a fer-ho. Creu que alguns polítics empren una oratòria equivocada i contraproduent si després de les eleccions vinents s’han de recompondre pactes progressistes, perquè no creu que els socialistes ni ningú en solitari obtinguen els mateixos resultats que en les anteriors eleccions.