Tens 0 productes a la teua cistella
L’investigador de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandonament rural ha convertit moltes comarques valencianes en una massa forestal contínua que facilita la propagació del foc.
Quan arriba l’estiu i les temperatures es disparen, el risc d’incendi forestal torna a ocupar titulars i mapes d’emergència. Però el foc no depén únicament dels termòmetres. El territori que troba al seu pas és, sovint, el factor que determina si un incendi acaba afectant unes poques hectàrees o esdevé una catàstrofe de grans dimensions.
Aquesta és la principal conclusió de l’anàlisi del geògraf Javier Berenguer Sala, investigador del Departament de Geografia de la Universitat de València, que defensa que la prevenció dels grans incendis passa per recuperar el mosaic paisatgístic: un territori divers, amb conreus, pastures, boscos, camins i espais oberts que interrompen la continuïtat del combustible vegetal.
Segons Berenguer, l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola durant les darreres dècades ha provocat que moltes parcel·les cultivades hagen estat colonitzades per matollar i massa forestal, creant grans superfícies contínues de vegetació. Aquest fenomen facilita que el foc avance durant quilòmetres sense trobar obstacles naturals que en frenen la propagació.
“L’amenaça no depén només de les condicions meteorològiques”, explica l’investigador. Factors com la continuïtat de la vegetació, l’acumulació de biomassa, la dispersió dels habitatges o l’accessibilitat per als equips d’extinció són igualment determinants. En aquest sentit, subratlla que la despoblació rural no provoca directament els incendis, però sí que genera territoris molt més vulnerables davant del foc.
Gestionar, no eliminar
Berenguer també adverteix sobre alguns dels tòpics més estesos al voltant dels incendis forestals. Un dels principals és la idea que la solució passa per “netejar” completament les muntanyes.
L’investigador insisteix que cal distingir entre eliminar vegetació i gestionar-la adequadament, mantenint un paisatge heterogeni capaç de reduir la velocitat i la intensitat dels incendis.
Aquesta gestió es complementa amb l’ús de sistemes d’informació geogràfica i imatges de satèl·lit, eines que permeten identificar les zones amb més acumulació de combustible i elaborar mapes de perillositat abans que es produïsca el primer focus.
Una frontera cada vegada més fràgil
L’estudi també posa l’accent en la interfície entre els espais habitats i les masses forestals, una realitat cada vegada més habitual al País Valencià a causa de l’expansió d’urbanitzacions i habitatges dispersos.
Quan el foc arriba a aquestes zones, la prioritat passa a ser la protecció de les persones i dels habitatges, fet que condiciona i dificulta les tasques d’extinció.
Per això, Berenguer recorda que la prevenció també depén dels comportaments quotidians: respectar les restriccions durant els dies de risc extrem, evitar activitats que puguen generar espurnes i conéixer les vies d’evacuació.
Pensar els incendis més enllà de l’estiu
L’investigador conclou que els incendis no poden continuar abordant-se únicament quan arriben les altes temperatures.
“La tardor, l’hivern i la primavera són els moments adequats per gestionar la vegetació, mantindre camins, planificar evacuacions i preparar el territori”, assenyala.
Per a Berenguer, la prevenció hauria de formar part de la planificació territorial i urbanística, perquè la millor manera d’afrontar els grans incendis és actuar molt abans que aparega la primera flama.
