Per què estem en emergència climàtica?

En març ja hem tingut alguns dies amb temperatures d’estiu i en abril encara més, durant l’hivern certament hi hagueren dies de fred, però en total tan sols foren dos mesos o menys, i l’estiu passat vàrem tindre fins a 42 dies d’alerta per calor… No obstant això, si sols ocorre un any no significa res, pot ser una simple fluctuació del temps i prou; el problema és que esta situació ve repetint-se, amb les fluctuacions normals, any rere any.

De fet, el mateix Ministeri de Transició en el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático, que ha sigut elaborat a partir de les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, conclou que el clima a Espanya està evolucionant així:
• Les temperatures mitjanes anuals han pujat 1’7 °C entre 1901 i 2018, un augment especialment significatiu des dels anys 70.
• Els estius s’allarguen ja unes 5 setmanes i duren més de 4 mesos.
• Les nits tòrrides, amb temperatures de 25 °C o més, es multipliquen per 10 des de 1984 en les deu capitals més poblades.
• Els dies de calor s’han multiplicat per 2 des de 1984 i en juny, quan el cos no s’ha acostumat a la calor, són 10 voltes més freqüents que abans, amb els consegüents problemes de salut i augment de la mortalitat.
• Paral·lelament, els episodis de fred s’han reduït un 25%.
• El volum de pluges ha disminuït moderadament, però les pluges de primavera s’avancen i en estiu, quan més es necessiten, es reduïxen.
• Les glaceres dels Pirineus hui ocupen tan sols un 10%, la dècima part, de la superfície que ocupaven a principis del segle XX.
• El cabal dels rius ha disminuït un 1,45% anual entre 1966 i 2005, especialment en primavera i estiu.
• Els territoris de clima semiàrid han augmentat 30.000 km² entre 1960 i 2010.
• El mar ha incrementat la seua temperatura 0’34 °C per dècada des de 1980.
• El nivell del mar ha pujat ja més de 20 cm, amb 1,7 mm/any de mitjana des de 1900 fins al 2010 i de 3,6 mm/any des de 1993 fins a 2010.
• El pH de l’aigua de mar també ha augmentat durant l’últim segle.

En definitiva, la tendència és clara: les temperatures van pujant i amb elles augmenten els fenòmens climàtics extrems (dies de calor, nits tòrrides, pluges torrencials, etc., etc.), amb un impacte significatiu sobre la salut humana que pot avaluar-se en milers de morts. I el més greu és que va accelerant, complicant cada volta més tots els problemes relacionats amb el clima.

I açò no ocorre únicament a Espanya, està passant per tot el món perquè els gasos d’efecte hivernacle no paren d’augmentar en l’atmosfera (fa un parell de segles la concentració de CO₂ era de 280 ppm i ara és de 420), principalment perquè les grans companyies petrolieres i d’altres no volen canviar i els governs no s’atrevixen a obligar-les, a pesar de les 27 COPs infructuoses celebrades. Per això els científics del clima estan tan preocupats, alguns inclús fan actes de protesta i desobediència civil per a exigir solucions ja.

En l’últim informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (ONU), que reunix a milers de científics de tot el món, es calcula que hem de reduir almenys un 43% les emissions, i per tant els combustibles fòssils, durant esta dècada. Si no ho fem, el món no s’acabarà en 2030, però probablement cauríem en una situació retroalimentada (per exemple, la fusió de l’Àrtic o les glaceres deixa la superfície terrestre més fosca, de manera que absorbix més energia solar i augmenta més la temperatura), que acceleraria cada vegada més el calfament del clima i faria irreversible la situació, desertificant el PV, la major part d’Espanya i dels països mediterranis…

Entens per què estem en emergència climàtica? Què som l’última generació que encara pot evitar el desastre climàtic? Et dones compte que els ciutadans conscients som la clau per a resoldre aquest problema fonamental, canviant nosaltres i pressionant als líders polítics i econòmics perquè apliquen ja les solucions? Comprens que fer cas als negacionistes o simplement no fer res implica anar com a borrecs a l’escorxador, nosaltres i els nostres fills, néts i els que vinguen darrere?
En fi, les solucions ja les coneix tothom i els ecologistes estem cansats de repetir-les.

Pots vore-les detallades a la nostra web: www.lariberaenbici.net