La revista degana en valencià

Per què l’economia valenciana patirà més

01/10/2020

Desgraciadament, totes les institucions que realitzen prediccions macroeconòmiques coincideixen a assenyalar que la crisi econòmica causada per la COVID-19 és d’una magnitud descomunal solament equiparable a aquella que va patir el món després de la II Guerra Mundial. Pitjor encara seran les conseqüències sobre l’economia espanyola en el context internacional, amb una previsió de caiguda del PIB segons l’FMI del 12,8 %, la major, juntament amb Itàlia, de tots els països que preveu l’FMI, i quasi 5 punts més que les economies avançades.

Com assenyala l’informe anual del Banc d’Espanya, hi ha diversos factors que expliquen el major impacte previst de la crisi a Espanya: a) el major impacte inicial de la pandèmia va obligar a mesures més dures de confinament i restriccions d’activitat econòmica; b) el major pes dels sectors més colpejats per la pandèmia i amb una previsió de major duració fins a la seua recuperació, com l’hostaleria, la restauració, l’oci, el sector de l’automòbil o el comerç; c) el major pes en l’ús de col·lectius vulnerables com els treballadors amb ocupació temporal, autònoms i empleats amb poca qualificació; d) l’existència d’un teixit empresarial dominat per empreses de grandària reduïda, sobretot de microempreses que tenen una menor capacitat de resistència a un xoc com el de la COVID-19, i e) una pitjor posició de partida en termes d’endeutament públic que limita la capacitat d’actuació de la política fiscal per a pal·liar els efectes de la crisi.

En aquest context, hi ha arguments per a sostindre que l’impacte de la crisi serà encara més gran en l’economia valenciana, i són pràcticament els mateixos que justifiquen que l’efecte siga major a Espanya que en altres països. Així, com es detalla en l’informe La superación de la crisis del COVID-19 en la Comunitat Valenciana. Una hoja de ruta de la reconstrucción de la economía, elaborat per l’IVIE, la caiguda prevista en 2020 en el PIB en la Comunitat Valenciana serà del 9,3 % en l’escenari intermedi i del 12,3 % en el pessimista, enfront del 9,3 % i 12,3 % a Espanya. També FUNCAS pronostica una caiguda un poc major a la Comunitat Valenciana que a Espanya (9,6 % vs. 9,5 %). Desgraciadament, aquest escenari pessimista podria ser encara pitjor si es compliren els supòsits que el Banc d’Espanya assumeix en el seu escenari de risc, i que el porta a situar la caiguda del PIB en el 15,1 %, la taxa d’atur en el 23,6 %, el dèficit públic en el 14 % del PIB i la ràtio deute/PIB en el 126,7 %.

Els arguments pels quals la caiguda prevista del PIB és major a la Comunitat Valenciana són els següents: a) una major especialització productiva en les branques més afectades per les mesures de distanciament social i restricció a l’activitat, com l’hostaleria i el comerç. En el cas del turisme, el pes en el PIB de l’economia valenciana supera 2,4 punts al d’Espanya (14,6 % vs. 12,2 %); b) el major pes en l’ús dels col·lectius més vulnerables i sensibles al cicle: l’ocupació temporal pesa 2,2 punts més (26,6 % vs. 24,4 %); els autònoms pesen 1,2 punts més (17 % vs. 15,8 %); el percentatge d’ocupació en els sectors afectats per les mesures de confinament és 3,8 punts superior (50,7 % vs. 46,9 %); el pes dels treballadors amb estudis fins a solament els obligatoris és 2 punts superior (33,8 % vs. 31,8 %); c) un teixit empresarial en què és predominant la micro i petita empresa, i on la gran empresa té un pes en l’ocupació que és 2,1 menor al d’Espanya (10,4 % vs. 12,5 %), i d) una pitjor posició de les finances públiques valencianes, en gran part a conseqüència de la falta d’equitat del sistema de finançament autonòmic.

Però aquesta foto estàtica de l’impacte de la crisi de la COVID-19 en l’economia valenciana ha de complementar-se amb una visió més de mitjà i llarg termini per a analitzar la seua capacitat de resistència i adaptació a la «nova normalitat». I en aquest context, hi ha una variable fonamental a considerar que és la productivitat i on l’economia valenciana ix mal parada en la comparativa nacional. Aquest és un factor que ha de ser tingut molt en compte perquè en el futur la resiliència de la nostra economia siga major davant xocs adversos que puguen sorgir. Òbviament, com major siga el nivell de productivitat que pot aconseguir una economia, més capacitat de resistència té per a fer ajustos en circumstàncies adverses.

La dada més recent de 2019 situa la productivitat per ocupat de la Comunitat Valenciana un 6,1 % per davall de la mitjana nacional. Aquesta baixa productivitat condiciona el nivell de benestar que es pot aconseguir i que és, en termes de PIB per habitant, quasi un 13 % inferior al d’Espanya, fet que situa la Comunitat Valenciana en el lloc 12 del rànquing de les comunitats autònomes espanyoles, més prop de la regió més pobra (Extremadura) que de la més rica (Madrid).

La baixa productivitat de l’economia valenciana no és un problema fitat a un reduït nombre de branques productives, sinó que és àmpliament generalitzat. De fet, aproximadament tres quartes parts del PIB valencià es concentra en sectors amb productivitats inferiors a la d’Espanya, i només en el 20 % dels sectors (12 de 62) la productivitat supera la mitjana. Aquest tret preocupant és encara major si tenim en compte que en alguns dels sectors en els quals estem més especialitzats aconseguim nivells de productivitat reduïts, i els sectors que tenen més potencial d’aconseguir majors nivells de valor afegit (els més característics de la societat del coneixement i tecnològicament més avançats) tenen un pes reduït en la nostra economia.

L’interrogant que sorgeix a continuació és per què la productivitat de l’economia valenciana és inferior a la mitjana nacional, i la resposta és immediata: perquè l’esforç que realitza en els seus factors determinants és inferior a aquesta mitjana. Així, la nostra ràtio R+D/PIB és un 17 % inferior (1 % vs. 1,2 %); la nostra dotació de capital humà (tant dels ocupats com dels emprenedors) és menor (amb un menor percentatge de persones amb estudis superiors); les nostres empreses són de grandària més reduïda, la qual cosa al seu torn pot ser la conseqüència, més que no la causa, de la baixa productivitat; l’ocupació és més precària (com ja hem comentat, és major el percentatge d’empleats amb contracte temporal); la dotació de capital públic per habitant és un 17 % inferior a la d’Espanya; el pes de la inversió en actius intangibles (que solen ser més productius) és inferior a la d’Espanya, mentre que ocorre tot el contrari en el pes del capital immobiliari (molt menys productiu) en el total.

La bretxa que ens separa de la renda per habitant seria menor si el govern valencià comptara amb el finançament per capita que amb justícia ens correspon, i que explica un percentatge important del nostre unflat deute públic que ens situa al capdavant del rànquing regional en termes per capita. Però la bretxa continuarà fent-se grossa si no es corregeix el problema estructural de baixa productivitat, per la qual cosa en el full de ruta de la reconstrucció després de l’impacte de la pandèmia és molt important fer front a aquest problema. Així, l’estratègia de la reconstrucció ha de partir d’identificar línies estratègiques en les quals recolzar (com la necessitat d’avançar en la societat del coneixement), adaptar el teixit productiu al món postcovid i millorar l’estat del benestar i l’eficiència del sector públic, però sense oblidar mai la necessitat de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos escassos.

En l’estratègia d’eixida de la crisi, el primer és mantindre els ingressos d’empreses i famílies, però sense ignorar que l’augment de la despesa pública que comporta exigirà sacrificis en els pròxims anys, ja que es tensarà encara més l’afeblit estat de les finances públiques valencianes. La sort és que una part important del finançament que exigeix l’adaptació al món postcovid procedirà de fons europeus (i una part en forma de subvencions), la qual cosa és una oportunitat que la Comunitat Valenciana no pot ni ha de desaprofitar per a avançar en la transició cap a un món cada vegada més digital i més respectuós amb el medi ambient.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top