La revista degana en valencià

Per què les 24 hores?

Per què aquest disbarat de fer treballar una sèrie  de persones en unes hores impròpies del cicle natural del dia i també del cos humà?

No és cap novetat, el tema ja ha estat tema de debat i discussions al si d’aquest triangle: botiguers, administració i grans superfícies. Aquestes últimes són les que fan més força, per tal d’aconseguir l’horari total. Són un col·lectiu prou nombrós i amb molt de  poder, fins al punt que a Madrid, Carrefour ja ha obert un supermercat que no tanca en tot el dia. No sabem si compta amb tots el vist i plau, que calen però allí el teniu.

Ja poden satisfer qualsevol desig aquells desficiosos que a les 4 de la nit, i per insignificant que siga el desig el podrà satisfer. Però que és primer, la necessitat o  l’oferta? Els qui volen obrir tothora diuen que ho fan per atendre les necessitats dels clients i donar més servei. Evidentment, si una botiga roman oberta sempre podrà satisfer el comprador que a les tantes de la nit vol menjar-se un dònut, necessite una clau anglesa o tinga un afer urgent. Però açò no podem qualificar-ho com una necessitat general.

Fins ara, la  societat  industrial, ens hem organitzat per horaris de treball i descans, més o menys com marquen les pautes de la  natura: dia pel treball i els quefers quotidians i la nit pel descans i dormir. I ens hem apanyat prou bé, sense fer la compra setmanal en diumenge o anar a practicar natació a les 2 de la nit.

Si fins ara estem bé amb els horaris que hi  han, per què aquest disbarat de fer treballar una sèrie  de persones en unes hores impròpies del cicle natural del dia i també del cos humà?  La desregularització parcial de l’activitat econòmica, genera una cascada de conseqüències que fa enfortir la desregularització general.

Ara entrem en unes consideracions que afecten més a les persones, perquè ací hi ha un debat vers les conseqüències que –en cas de generalitzar-se- poden afectar a la vida i salut de les persones. Hi ha estudis  que conclouen que, tal volta no siga tan innòcua (la jornada laboral nocturna) com aparenta.  El cos humà està regit per un sistema  que modula els ritmes biològics.  Sembla que aquestos són el fruit de milions d’anys d’evolució. Aquest sistema, regula els canvis del nostre cos en funció de  diferents estímuls ambientals, entre ells la llum i la foscor. Aquest sistema fa que l’organisme segregue  melatonina, una hormona que regula el son així poder dormir tota la nit i estar despert i espavilat  de dia. Aquests ritmes afecten  funcions tan importants com el son i el descans, la secreció hormonal, els hàbits alimentaris, la digestió o la temperatura corporal. Si açò no es respecta, se poden  produir patologies   com trastorns en el son, depressió, obesitat, diabetis  o altres de caràcter hormonal.

Davant aquesta situació sempre funcionem  amb dues actituds. Com consumidors voldríem  poder fer o comprar qualsevol cosa en qualsevol moment del dia. Ço és el resultat de la cultura de la presa, de l’ immediat.  Que -a més- ens fa sentir uns desgraciats si allò que  volem, no ho tenim de seguida, immediatament, ja!  Però si haguérem  d’aconsellar algun amic, o fill l’encarrilarem  cap a un treball d’un horari raonable,  estable i evidentment, de dia.

És evident  que aquestes situacions, són pròpies de països endarrerits i que encara no han assolit un nivell de civisme  suficient. A més, pot donar-se el cas, que si la cosa va a més, abaste  àmbits  més enllà del comerç o els serveis, es generalitze de tal manera que esdevinga normal que la gent treballe en torns variables  i aleatoris.