La revista degana en valencià

Per què sembla tan difícil de comprendre el canvi climàtic?

07/12/2021

La manca d’acord entre científics i analistes per una banda i públic per l’altra pel que fa al canvi climàtic és un problema greu, perquè impedeix que el segon actue per frenar-lo. En efecte: els primers creuen que els segons hi estan tan ben informats com ells i emeten comentaris —com ara, «hui se sap» tal o tal cosa— quan la gent, en realitat, no en sap gairebé res. Només ens cal enquestar la ciutadania per a constatar que sap ben poc del canvi climàtic, malgrat que hi haja força persones que no són ni incultes ni estúpides i un nombre considerable de reflexives i benintencionades que fan veritables esforços per saber-ne. Amb tot i això, la majoria no en sap perquè no s’hi ha informat correctament, no s’ho creu o —el que és més greu— no li ho han sabut explicar els que sí que en saben, perquè semblen incapaços de posar-se al nivell de la ciutadania en general.

Què pot haver originat aquesta manca d’acord?

El motiu principal és la confusió creada entre el públic per les opinions contraposades entre els que s’hi proclamen experts. En aquesta tessitura, a la gent li resulta ben difícil esbrinar quins experts tenen raó, quina és la veritat quan se li presenten proves envitricollades i confuses i, finalment, per què els analistes no hi arriben a cap consens.

Certament, el públic no està capacitat per analitzar i dilucidar els detalls científics i tècnics d’hipòtesis que s’exclouen entre elles sobre el que li passa al nostre planeta. Menys encara si el debat públic és acalorat i sorollós. En conseqüència, no percep que s’hi tracte d’un veredicte rotund.

Si la ciutadania es refia dels científics que afirmen que el canvi climàtic és cert, saben que les conseqüències seran terribles i caldrà fer enormes sacrificis. Però si fos erroni, tal com afirmen els seus oponents, aquests sacrificis haurien estat inútils i la frustració hi seria important. Això no significa, però, que la gent no vulga sacrificar-se si sap que el perill present i futur desapareixerà gràcies a aquest sacrifici, encara que li coste molt canviar els seus hàbits.

En conclusió: la comunitat científica especialitzada —especialment els climatòlegs— tenen dues obligacions. La primera, esforçar-se a explicar la relació entre el calfament de la Terra i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle de manera que la gent ho comprenga i comence a prendre’s les coses seriosament. La segona, aconseguir que el seu missatge file entre la població per tal que el seu sacrifici tinga conseqüències fonamentals.

Un altre motiu que dificulta el coneixement de la situació és la politització originada al voltant del canvi climàtic. Els sectors ideològics que hi creuen saben que cal prendre decisions socioeconòmiques i polítiques radicals que fan perillar el neoliberalisme, però els seus oponents —els «negacionistes»— els acusen d’emprar el canvi climàtic com a excusa per a justificar aquestes decisions i mantenir l’estructura capitalista passe el que passe. La postura dels segons és perillosa, perquè els seus seguidors es neguen a canviar d’actitud i sacrificar-se, no voten els polítics que sí hi creuen i donen suport als polítics que no hi creuen. Tanmateix, si aquests «negacionistes» sabessen que el canvi climàtic és una realitat, se sacrificarien per les generacions futures. Per això, en sabotejar les transformacions econòmiques i polítiques necessàries, actuen contra els seus propis interessos i els de les seues famílies.

Una forma d’accedir als «negacionistes» per tal de convèncer-los podria ser l’establiment de comissions públiques que «escoltassen» totes les afirmacions científiques en litigi, aplicaren criteris més exigents i incorporaren persones al periodisme amb una formació científica sòlida. El problema rau en el fet que els mitjans de comunicació majoritaris i més potents estan en poder dels qui afavoreixen el canvi climàtic…

És evident que la ignorància que resulta d’una informació perjudicial o deficient constitueix un greu perill per a tots els éssers vius. Endemés, ara mateix és una gravíssima elecció si volem aturar el canvi climàtic, perquè ja no val allò de «no saber el que cal saber hui». Així mateix, la ignorància vinculada a la democràcia pot resultar desastrosa, ja que tots som iguals davant les urnes i, si un nombre important de votants prefereix votar als qui neguen el canvi climàtic, podem preveure resultats catastròfics. Dissortadament, un debat públic confús i interessat ha potenciat aquesta ignorància, puix que hi ha oradors que neguen el canvi climàtic perquè hi ha grups de pressió amb interessos en combustibles fòssils que els paguen per tal que ho neguen. Les conseqüències són, doncs, gravíssimes i expliquen per què la població ignorant no sap a qui creure i acaba inclinant-se per qui menteix —ja que té més mitjans per a convèncer— o s’instal·la en la desídia.

Així doncs, si volem que els ciutadans arriben a les urnes sabent en consciència a qui cal votar, haurem d’informar-los correctament pels canals adequats i solvents. Sols així sabrà l’elector el que li convé, que està vinculat al seu benestar i a la pervivència de la seua espècie.

Per desgràcia, els debats relacionats amb el canvi climàtic situen els votants en una situació límit i no saben què fer, perquè, tal com ja s’ha dit, és un tema que s’explica mitjançant tecnicismes científics que la majoria no entén i massa veus diferents hi han opinat.

Repetesc: l’única solució és facilitar als autèntics experts les eines comunicatives necessàries perquè informen la ciutadania del que ocorre. Sols així s’hi farà una idea aproximada i actuarà en conseqüència.

En qualsevol cas, com no podem permetre’ns més retardaments, podríem començar parlant de canvi climàtic en la major quantitat d’àmbits possible: escoles, esglésies, centres de salut, cafeteries, biblioteques, clubs esportius… Sols així neutralitzaríem la confusió provocada pels interessos espuris dels poderosos i dels polítics incompetents al seu servei.

Si aconseguim la confiança del públic, la confusió minvarà, però sols ho aconseguirem parlant i intercanviant idees i arguments per «refredar» el planeta…

Inscriu-te al nostre butlletí

Top