Per sempre, Joan Fuster

L’Any Fuster ha tancat el seu indispensable periple. Tant de bo s’haguera pogut allargar més i més temps. El centenari del naixement de l’escriptor de Sueca (1922-2022), farcit d’activitats, presentacions de llibres, taules redones, espectacles musicals, visites al seu museu… ens porta a remembrar el seu paper de consciència necessària: Què són? I què haurien de ser els valencians? Un intel·lectual compromés, inacabable per l’extensió de la seua producció literària i periodística (vuitanta llibres i més de tres mil articles), incòmode per al poder, però necessari per a la nostra pervivència cultural i social, pel seu poder revulsiu per a la construcció nacional del nostre país. En un any de mediocres i vergonyoses expressions polítiques al voltant dels 40 anys de l’Estatut, encara ressona actual, previsora i crítica la seua advertència en el llunyà 1977 efectuada a Valerià Miralles en Cal Dir: «No sóc optimista davant la trampa de l’autonomia o de l’Estatut… L’autonomia i l’Estatut són o podien ser unes ‘formes’ jurídiques, capaces de ser manipulades per Suárez, per González, per Carrillo, pel diable. L’imbroglio em sobrepassa». Frase que podem recuperar en el recomanable llibre De viva veu (Afers 2022), un compendi d’entrevistes fusterianes molt complet preparat minuciosament per Isidre Crespo.

La pel·lícula L’empremta de Joan Fuster, del director Jordi Call i guió del mateix director i Maria Sales, estrenada en la Filmoteca de València i visionada uns dies més tard en À Punt, s’ha sumat de forma adient a la celebració d’aquest Any Fuster. És més, la consellera Raquel Tamarit el qualifica com una de les grans fites de l’any. El documental, de 73 minuts de durada, està produït per València Imagina Televisió (VITV), en coproducció amb À Punt Mèdia, TV3, Televisió de les Illes Balears i el suport de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura i Cent de Fuster. El recorregut biogràfic i intel·lectual de l’autor de Nosaltres, els valencians, una obra cabdal de la cultura valenciana i que marca un punt d’inflexió en la història contemporània, s’inicia amb la visita d’uns escolars a la Casa Museu Fuster, estructurada en primers plans i la veu d’una mestra que indaga amb preguntes sobre dades de la seua persona i obra. La seqüència es tanca amb el títol de crèdit L’empremta de Joan Fuster. Tot seguit es mostren imatges de la mateix casa amb la presència de Joan Fuster, però en el blanc i negre de l’entrevista del programa «Joan Fuster a la TVE-Catalunya», realitzat en 1977 per l’escriptora i periodista Montserrat Roig, que donen pas a les intervencions, entre d’altres, de Lluís Llach, Eliseu Climent, Àngels Gregori, Artur Heras, Vicent Sanchis, Antonina Canyelles, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Pitarch, Raimon, Joaquim Bosch, Pau Alabajos, Toni Mollà…, aquest últim, autor de la darrera entrevista a Fuster i coordinador de continguts de la cinta amb Josep Ramon Lluch. Intervencions que aporten visions polièdriques de l’autor de Viatge pel País Valencià, muntades en paral·lel amb imatges de la ciutat de Sueca, els seus camps d’arròs, l’estany de Cullera, l’Albufera, reportatges cinematogràfics, llibres i articles, fotografies familiars i personals… o imatges documentals del mateix Fuster ―llegint, escrivint, passejant, en converses, en manifestacions cíviques i aplecs, a l’atemptat amb bombes a sa casa o parlant a la càmera amb la seua sempiterna cigarreta a la mà― que ens situen en «una aproximació rica i plena de matisos molt suggeridors per a l’espectador del present», en paraules d’Alfred Costa, director d’À Punt Mèdia.

Interessa Joan Fuster als valencians i valencianes actuals? La resposta ens la donen les dades de l’estrena de L’empremta de Joan Fuster en À Punt. El documental va ser el programa més vist del dia en la cadena pública valenciana, amb 118.000 espectadors que representen un 7,3 % de quota d’audiència, la qual cosa aporta un 18,4 % a l’audiència del dia, el dimarts 22 de novembre. Per sempre, Joan Fuster!