Tens 0 productes a la teua cistella
15/11/2022
Mentre la pujada de preus al consum trenca sostre i moltes famílies han de veure-se-les i desitjar-se-les per poder arribar a rematar el mes d’una manera digna, comencen a nàixer iniciatives col·lectives d’economia social, que ajuden a amortir el cop i permeten avançar cap a models de societat bastant més sostenibles.
Quan els preus comencen a pujar a un ritme trepidant, sense que els salaris acompanyen aquesta pujada indiscriminada, la veritat és que s’encenen totes les alarmes entre el poble pla i les classes populars, perquè les conseqüències no són gens teòriques, sinó més aviat evidents.
Les persones que entenen d’economia, ja han posat el crit al cel en veure com la inflació, s’ha situat abruptament a l’estratosfera i afecta elements de primera necessitat: l’electricitat, la benzina, l’oli d’oliva, les fruites, les verdures i el peix, entre d’altres. Al costat d’aquests elements bàsics, també han experimentat fluctuacions importants, el lloguer dels habitatges i les hipoteques bancàries.
Aquesta pèrdua de poder adquisitiu, podria originar un increment del pensament populista reaccionari, semblant al que han patit a Itàlia i, anteriorment a França, Hongria, Àustria i Alemanya, si més no. De fet, ací, aquest pensament populista d’ultradreta, continua ascendent i disposa de llocs a diversos governs autonòmics mentre vigila la porta d’entrada per accedir al Palau Gran.
L’individualisme imperant, porta que la gent no veja sortida per als seus problemes de base i opte per aïllar-se a casa o desperte el seu vessant de consum exacerbat, a base de festes, celebracions i commemoracions amortides amb la pandèmia, però que ara recuperen una força superior a la viscuda abans del 2019.
No hi ha cap mena de dubte que, davant d’aquests comportaments esbiaixats, hi ha solucions a base de projectes col·lectius i mitjançant un consum organitzat, que ens poden fer eixir de la roda del hàmster en què ens trobem instal·lats.
Però ens cal un canvi cultural per a superar el clot en què ens han situat les elèctriques o aquesta dèria per mantenir tones mètriques de ferro aparcades a totes les voreres dels nostres carrers.
A les portes hi ha solucions per rebaixar la despesa, mitjançant cooperatives energètiques, cooperatives de mobilitat, d’alimentació, d’habitatges … Tot això dins d’un escenari de descoberta de la banca ètica, les monedes complementàries i el consum col·laboratiu. Ens cal un canvi de paradigma i l’adaptació a aquesta nova cultura.
