La revista degana en valencià

Pere Maria Orts

18/11/2021

Amb motiu del centenari del naixement del patrici valencià Pere Maria Orts i Bosch (1921-2015), l’editorial Afers i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –institució a la qual pertangué– han promogut un homenatge en forma de llibre que porta per títol Pere Maria Orts i Bosch: mirades al passat, memòries del present; i que, en paraules d’Antoni Ferrando Francés –que n’és l’autor-curador–, constitueix el «testament espiritual» de l’homenot, «ja que arreplega alguns dels articles que millor reflecteixen els seus principals interessos intel·lectuals» i «sintetitza el pensament i les reflexions de tota una vida».

D’aquesta manera, el llibre –que ha sigut prologat per Ramon Ferrer, president de l’AVL– presenta dues parts clarament diferenciades, tal com posa de manifest el títol bimembre. La primera, titulada «Mirades al passat», està precedida d’un llarg estudi introductori en què Ferrando analitza l’aportació que d’Orts –«descendent d’aquella burgesia liberal espanyolitzada del segle XIX»– realitzà «en defensa de la personalitat valenciana»; i reprodueix quatre dels textos que, amb la voluntat de contribuir a la nostra història, redactà el prohom: «Per una història de la noblesa del Regne de València», «La política territorial de Jaume I», «El Compromís de Casp. El preu que hem hagut de pagar els valencians» i «Sor Isabel de Villena (Elionor d’Aragó i de Castella)».

Amb tot, la part més sucosa del volum és la segona, denominada «Memòries del present», que dedica més de 100 pàgines a reproduir un llarguíssim extracte de l’entrevista que, en quatre sessions, Pere Maria Orts concedí a Ferrando durant la primera quinzena d’octubre del 2004 (amb la condició, això sí, «que només podia publicar-se després de la seua mort»). Finalment, el llibre es tanca amb un apèndix que conté: l’homilia que Miquel Navarro Sorní pronuncià durant el funeral d’Orts, que tingué lloc el 4 de març de 2015 a l’església del Patriarca; i el parlament que, en record, Ferrando llegí durant el Ple de l’AVL que se celebrà dos dies després.

L’entrevista, de molt recomanable lectura, està precedida de dues parts: d’una banda, «La trajectòria biogràfica», en què Orts reflexiona sobre aspectes com ara la seua formació als Escolapis i a la Universitat de València; el contacte que, a Sueca, establí amb Joan Fuster i Fermí Cortés; la relació amb Manuel Sanchis Guarner; les activitats valencianistes de postguerra, que giraven quasi de manera exclusiva al voltant de Lo Rat Penat; etc. I, d’una altra, «Les preocupacions intel·lectuals», en què deixa anar la seua opinió al voltant de temes com ara: l’anticatalanisme valencià, al qual «han contribuït també els catalans»; la creació de l’AVL, que tingué «en realitat un fons polític»; les «actituds radicals d’un sector de l’Institut d’Estudis Catalans», que «ací són inaplicables»; el posicionament lingüístic de la nostra jerarquia eclesiàstica, que «no vol la litúrgia en valencià perquè la majoria dels fidels que acudeixen a l’església prefereixen la litúrgia en castellà»; i el colp d’estat del 23-F, que «varen ser els Estats Units els que el pararen».

En summa –i en paraules d’Antoni Ferrando–, el volum Pere Maria Orts i Bosch: mirades al passat, memòries del present pretén «difondre un missatge de defensa de la personalitat, els drets històrics i dels interessos econòmics dels valencians i, alhora, de fer arribar als lectors potencials el fruit del saber acumulat al llarg d’una dilatada vida». És per això que pot contribuir a trencar el caïnisme i l’extremisme que massa sovint caracteritzen la personalitat del poble valencià.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top