Perill de blanc i negre

Quan escric aquestes cabòries i quimeres, es tracta de la data en què zero hores després, començarà una nova campanya electoral, amb l’objectiu de triar l’executiu i el legislatiu d’un Estat, que pronuncia amb boca xicoteta i veu amb mirada obtusa, la pluralitat de les terres peninsulars. Un executiu i un legislatiu (a dues cambres sense cap necessitat) que han de portar els regnes d’uns territoris on hi ha descentralització de competències.

S’acosten eleccions legislatives i al primer minut del partit han començat a publicar-se (interessadament) enquestes sobre tendència de vot i, com és natural, segons qui les fa i qui les paga, arrimen el foc a la seua sardina. Sembla, no obstant això, que la cosa va molt ajustada i hem passat del bipartidisme, per un govern de coalició i una oposició rancuniosa, fins a arribar a una proposta de doble coalició: una per la dreta i una altra per l’esquerra.

De qualsevol manera, sembla que els populars porten la davantera, ara per ara, mentre el mercat electoral no s’adona que allà on pot, pactarà amb els antiavortistes i els negacionistes de qualsevol avanç, amb aquells que proclamen l’Espanya, “una grande y libre” i no 51… Un lema que ni tan sols està encertat, perquè mai Espanyistan ha estat dividit en 51 demarcacions.

El guirigall ideològic que patim, no el desembolica cap televisió, ni pública ni privada, ni concertada ni subvencionada. Ans al contrari; totes les cadenes (sense excepció) no paren d’atiar el foc des d’un cantó o des d’altre, sense cap mena d’aturador, a base de tertulians interessats que pontifiquen des de les seues pròpies posicions.

La parròquia no pot desembolicar l’embolic, perquè lluny de contribuir a posar llum sobre la foscor, fomenta els debats a dos, a quatre i fins i tot a set síndics polítics, sense adonar-se que afavoreixen la doble coalició, sense tenir en compte que la ultradreta s’atura (ací i a Europa) a base de formacions xicotetes que facen de pals a les rodes a aquells que han triat tornar a la societat en blanc i negre.
El 23 de juliol, s’haurà de mirar bé quina papereta es tria, per tal d’esbrinar que en aquesta proposta no hi haja racistes, ni xenòfobs, ni espavilats que permeten la pujada indiscriminada dels sous dels seus alcaldes, prohibeixen senyeres o censuren manifestacions, tot això sense comptar que pretenen derogar lleis de drets aconseguits.

El 23 de juliol, convé mirar, no sols el color de la papereta, sinó també el contingut de les persones que la configuren. Convé votar amb més trellat que mai.