Personatges que perden presència

10/01/2022

L’Evangeli de Mateu és l’únic relat, considerat com a text sagrat –que jo sàpiga– que recull l’arribada a Jerusalem d’uns mags vinguts de l’Orient que seguint un estel, cercaven un nadó que amb el temps havia de convertir-se en el Messies. Mateu no cita el nombre de mags (sols diu que eren homes de ciència, savis, matemàtics o físics) tan sols diu que veien d’Orient, d’allà on surt el sol.
Segons la documentació existent, se sap que va ser en el segle IV, que es va fixar el nombre de personatges en tres i, posteriorment se’ls va donar el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Segles després, l’art va establir la iconografia d’aquests personatges: un home vell blanc, que porta or; un home madur ros, que ofereix encens i un home més jove, negre que li presenta mirra. S’interpreta que aquests personatges, representaven diferents parts del món conegut aleshores: Europa, Àsia i Àfrica.

Al País Valencià, fins que no es va celebrar la primera cavalcada a la vila d’Alcoi l’any 1885, als reis se’ls anava a buscar i és per això que al nostre costumari hi ha fanalets, atxes, falles, torxes… per indicar-los el camí. Però a més, perquè aquests homenots màgics no erraren el tret, se solien deixar parells de sabates al balcó, perquè saberen la quantitat de persones que vivien a aquella llar.
A aquesta llegenda, li fa certa competència el Pare Noel, nascut de la tradició holandesa basada en la figura del bisbe Nicolau, nascut a Turquia durant el segle III de l’Era actual. El 1809 l’escriptor Washinton Irving transforma la llegenda primigènia de Sinterklans, en Santa Claus i, l’any 1863 el dibuixant alemany Thomas Nast el transforma en un personatge rodonet, barbut i amb molta bonhomia (tal com el coneixem ara).

L’any 1926, l’empresa Lomen Company, especialitzada en ramats de rens i caribús, presenta juntament amb una cadena de grans magatzems de l’època, una campanya publicitària en què fa servir el Pare Noel viatjant amb un trineu tirat per rens. Per acabar-ho d’arrodonir, l’any 1931, la totpoderosa Coca-Cola, el va vestir de roig amb rivets blancs i, és d’aquesta manera que ha triomfat aquesta iconografia i és amb ella que, el capitalisme més desfermat, aconsegueix fer-lo servir d’esquer per a vendre més.

D’aquesta manera l’Olentzero d’Euskadi i Navarra, el Pandiguerio de Galícia, l’Esteru de Cantàbria, l’Angulero d’Astúries i el Tió de Nadal d’alguns indrets del nostre àmbit lingüístic i cultural, si més no, han perdut terreny i el continuen perdent a cada any que passa. Podem dir, que a cada bugada, aquests personatges mítics i populars de les terres peninsulars, perden un llençol de popularitat, llevat que les ikastoles, les escoles gallegues, les càntabres, les asturianes o les catalanes que practiquen un ensenyament arrelat al medi, saben mantenir la flama encesa.

Per aquestes terres nostres, des de fa una desena d’anys (dalt o baix) s’ha intentat recuperar una tradició provinent de la Segona República, que va tenir lloc al Cap i Casal del nostre País entre 1931 i 1938. La “Festa de la infantesa” és una proposta en què la Societat Coral el Micalet dóna suport a les Magues de Gener que enguany se celebrarà amb el lema ‘Som diversitat’ a València el diumenge 16 de gener, unes magues que, en aquesta ocasió estaran encarnades per Daniela Requena (Llibertat), periodista, activista LGTBI i influenciadora; Lucia Beamud (Igualtat), regidora delegada d’Igualtat, Polítiques de Gènere i LGTBI, Pobles de València i Espai Públic de l’Ajuntament de València; i Sénia Mulayali (Fraternitat-Sororidad), filòloga i booktuber valenciana d’origen sahrauí.

Doncs, tot i això, el problema no està resolt, perquè ni tan sols aquesta darrera proposta, aconsegueix aglutinar totalment, el món laic i no-creient d’un país que, com el nostre, compta amb vora cinc milions de persones que l’habiten. El futur passa per la creativitat i, aprofitant que serem capital del disseny, convindria anar pensant amb els “mags dels quatre vents” / “les magues dels quatre vents” que ven bé podrien representar les sensibilitats i els gèneres existents a la nostra societat, però sobretot, hauríem de prescindir de corones o de postissos innecessaris. Veurem com ho resoldrem en un futur…