Tens 0 productes a la teua cistella
11/11/2022
Malgrat saber que la nostra alimentació afavoreix el canvi climàtic, no s’ha decidit cap acció definitiva al respecte.
Incidència de la ramaderia
Quant a la ramaderia i l’agricultura que l’alimenta, la nostra desinformació és absoluta, ja que l’impacte mediambiental del sector agroalimentari és formidable, com també ho són els efectes sobre la nostra salut.
Si la indústria és responsable de l’emissió d’un 32% de gasos contaminants, la ramaderia, l’agricultura i la desforestació emeten un 25% de gasos d’efecte hivernacle; gairebé el doble que el transport. De fet, el sector agropecuari és la primera causa de calfament del planeta, essent els països rics autèntics menjadors convulsius de carn. Dada esborronadora és que, entre el 1995 i el 2000, el consum de carn es va multiplicar per cinc.
La ramaderia i l’agricultura que l’alimenta emeten el 37% del metà present en la nostra atmosfera i el seu poder de calfament és entre 25 i 28 vegades major que el CO2. També és la principal emissora de protòxid de nitrogen —el segon gas responsable del calfament—, generat per la sobreutilització d’adobs nitrogenats químics i per la mala gestió de les dejeccions animals.
Així mateix, la ramaderia emet CO2 pel consum de carburant per al funcionament de les granges, la calefacció de les infraestructures, la producció d’entrades químiques, el transport de cereals i carns, i l’energia gastada en maquinària agrícola.
HI afegim una considerable quantitat de gasos fluorats en la cadena de fred necessària per a emmagatzemar i transportar els animals i l’emissió de CO2 en el sector de les aus de corral.
Paradoxalment, toquem a 4 caps de ramat per habitant, però aquesta relació no és equilibrada, ja que sols una minoria de països és consumidora de carn i, per tant, la més contaminant del món.
Consegüentment, es fa imprescindible que la ramaderia freni l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i se cenyeixi a una restricció decisiva, més racional i respectuosa amb la Terra.
Incidència de l’agricultura
El 83% de la superfície agrícola mundial s’utilitza per a proveir la ramaderia, a pesar que el consum de carn únicament produeix el 18% de les calories necessàries i el 37% de les proteïnes. El 2002 un terç dels cereals conreats va ser per a alimentar el ramat; quantitat suficient per a donar de menjar a 3000 milions d’habitants. Si en les terres destinades a la ramaderia es conrearen verdures, fruites i cereals o es tornaren a plantar arbres, la vida vegetal podria recuperar-se.
Incidència en l’aigua potable
La ramaderia intensiva devora el fòsfor que necessitem els éssers vius i el consum excessiu de carn posa en perill les nostres reserves d’aigua. La producció industrial d’1 kg de bou consumeix 13.500 litres d’aigua.
A més a més, la mala gestió de les dejeccions animals provoca la filtració de nitrats i agents patògens a la capa freàtica, la qual cosa posa en perill les reserves d’aigua potable.
Un fenomen mundial és la decantació d’«aigües enverinades» procedents de la ramaderia cap a rius i oceans. Les «marees verdes» d’algues son resultat dels vessaments de purines, sobretot excrements de porcs, rics en nitrogen.
Per què no han reaccionat els nostres governants davant aquest abús?
Perquè el lobby del sector agroalimentari és força poderós i imposa un silenci total a tots els governs, encara que això impliqui la desaparició de la vida en la Terra.
Què podem fer els ciutadans
Limitar el consum de carn. Seria un gest d’enorme impacte que reduiria la contaminació i li assestaria un dur colp al subjugador lobby agroalimentari.
Incidència en la salut
És enormement negatiu el consum excessiu de carn i xarcuteria.
Les terribles condicions en què viuen els animals implica l’alliberament, l’aparició i la propagació de nous patògens que augmenten la prevalença de càncers —de còlon, pròstata, intestí, recte—, malalties cardiovasculars, hipercolesteronèmia, obesitat, hipertensió, osteoporosi, diabetis del tipus 2, alteració de les funcions cognitives, càlculs biliars i poliartritis reumatoide.
Les carns processades són molt perilloses i estan estretament relacionades amb el risc de desenvolupar un càncer colorectal.
És més sa prendre fruits secs sencers que no pas llet animal.
La millor opció és menjar menys carn i beure menys llet i, en cas de fer-ho, que procedeixi de granges agropecuàries biològiques.
En l’àmbit de l’agricultura biològica cal esmentar la permacultura1, que pot practicar-se en petites superfícies amb rendiments suficients per a alimentar a una família. Es tracta d’una tècnica que imita la natura i és respectuosa amb tots els productes que conrea.
Els sòls agrícoles
N’ha augmentat la salinització, amb els nocius efectes que comporta, a més d’un descens de rendiments i una esterilització creixent. La degradació dels sòls a causa de la sal sol ser resultat d’un mal drenatge i la millor prevenció consisteix a recórrer al rec per degoteig.
La pesqueria
Els fruits de mar han estat considerats sempre aliments molt sans. No obstant això, ja no és així a causa de la contaminació de les aigües i la sobrepesca. El 86% del peix que es ven procedeix d’una pesca «no sostenible» o de reserves sobreexplotades que buiden els oceans i que son resultat de la pressió que exerceix la gran distribució. Els consumidors de peix tenen l’obligació de saber que estan menjant un aliment que està essent aniquilat de forma devastadora.
La Xina —primer país pescador del món— va incloure un ambiciós pla quinquennal de restauració de les reserves i de protecció dels ecosistemes en la seua zona econòmica exclusiva, però no sabem si ho estan duent a la pràctica.
Els oceans estan contaminats per mercuri, que és assimilat pels organismes vius, emès a causa de les activitats humanes —explotació minera, metal·lúrgia, combustió de residus i combustibles fòssils, transformació de pasta de paper— i disseminat en els ecosistemes terrestres i marins. Amb tot, existeixen tecnologies per a captar el mercuri industrial que haurien de ser aplicades sense dilació, ja que, segons Nacions Unides, la quantitat de mercuri en els primers cent metres de costa s’ha duplicat en els darrers cent anys.
En dosis elevades, el metilmercuri és tòxic per al sistema nerviós central de la persona. Des del 2022, s’han emès diversos dictàmens per a avaluar el risc sanitari lligat al consum de peix contaminat, encara que res no ens hi han dit els responsables. Les recomanacions es basen en un únic consum de peix blau a la setmana, la diversificació d’espècies de peix consumides, evitar els peixos més contaminats i els susceptibles d’estar-ho (cavalla, peix espasa, tonyina) i consumir una o dues vegades a la setmana els menys perillosos (llobarro, aladroc, sorell, sardina i palaia). Per cert, les amalgames dentals de mercuri, que s’empren per a «empastar» les càries, són tòxiques. A més del mercuri, el peix també absorbeix arsènic i cadmi.
Verdures i fruites
L’espectable és poc falaguer, perquè les gairebé tres quartes parts de les fruites i el 41% de les verdures no biològiques duen traces de pesticides que poden incidir en la nostra salut i en la dels agricultors.
La solució, obviar els productes procedents de l’agricultura convencional i comprar fruita i verdura tractades de forma considerada amb la natura. A més de comprar productes de proximitat i «temporada». En efecte, al perill dels pesticides, s’uneix la combinació de diversos pesticides en un sol producte, que poden ser cancerígens, disruptors endocrins o perillosos per al sistema nerviós.
Els productes agrícoles respectuosos amb el medi ambient augmenten i encara ho faran més si els consumidors pressionem.
Pa, cereals i pasta
La taxa de productes de fleca que contenen residus de pesticides s’ha duplicat en els darrers dotze anys. Per tant, també cal comprar productes respectuosos amb el medi ambient.
Altres aliments
Dels quals hauríem d’abstenir-nos són: el sucre, un dels cultius més nocius per al planeta; la xocolata, perquè destrueix boscos i exigeix grans quantitats d’aigua; el cafè, per desforestar, utilitzar pesticides i abusar de l’aigua; la soja, perquè contribueix a la desforestació i impactes mediambientals; i, finalment, la mel, infestada pels pesticides que maten les abelles.
Pesticides
Que inclouen insecticides, fungicides i herbicides, n’hi ha, pel cap baix, 600.
Poden tenir efectes tòxics greus o crònics, tant en els ecosistemes, particularment els aquàtics, com en l’home. Avui, la quasi totalitat de les aigües subterrànies està contaminada per la utilització massiva de pesticides durant dècades. Habitualment, s’empren per a la protecció de les collites i la cura dels jardins. Amb tot, són els ramaders i els agricultors industrials els qui n’escampen més, la qual cosa desemboca en una intensa contaminació de les aigües subterrànies.
Per tant, no menjar aquests productes càrnics i vegetals de procedència industrial i tractats amb pesticides és un imperatiu per a la salvaguarda de la nostra aigua i un dur colp als lobbies petroquímics i agroalimentaris. No oblidem, a més, que la prevenció en aigua costa tres vegades menys que la descontaminació.
1 Es tracta d’un sistema de principis de disseny agrícola, econòmic, polític i social basat en els patrons i les característiques de l’ecosistema natural. Té moltes branques —disseny ecològic i ambiental, enginyeria ecològica, construcció i gestió integrada de recursos hídrics, etc.— que donen una resposta positiva a la crisi ambiental i social que estem vivint.
