Tens 0 productes a la teua cistella
La pilota valenciana, tot i ser un esport, té trets culturals i patrimonials; està declarada BIC, és l’element cultural que ens identifica com a poble, un element diferenciador que cal protegir i promocionar. Perquè, donar suport a la pilota és donar suport als costums i a la cultura valenciana.
Per això, entre altres coses, tenim un museu dedicat al nostre esport, i l’objectiu de qualsevol museu és mostrar o exposar els objectes que van pertànyer als nostres avantpassats i, d’alguna manera, açò ens proporciona dades de qui som i d’on venim, de les nostres arrels i la nostra cultura. Si tenim en compte que la pilota valenciana és única, això li dóna un valor afegit i una responsabilitat més gran. La pilota valenciana és nostra i com a tal l’hem de valorar, defendre i practicar, si es pot.
El Genovés, situat en la comarca de la Costera, és un indret de poc més de 2.700 habitants, els quals viuen entre el camp i la indústria, algun que altre guixaire i, com no, molts pilotaires, entre els quals com diu el seu biògraf, Toni Mollà, destaca el Nostre Senyor Paco Cabanes el Genovés.
Parlar de pilota no és tan sols la manera de jugar, sinó també tot allò que l’envolta i que és, culturalment, del màxim interés. La rellevància social dels jugadors i les relacions entre ells, la presència i la participació del públic, l’elasticitat de les normes del joc o de la percepció que tradicionalment ha tingut la societat valenciana cap a aquest esport. Perquè, des del punt de vista cultural, hem detectat una manca de coneixement i desinformació per part de la societat en general. La pilota és la gran desconeguda del públic valencià. El nostre interés és donar-la a conéixer, fomentar la pràctica i omplir els llocs on es juga. Però, per damunt de tot, volem mostrar els valors culturals del nostre poble i fomentar-la com a senya d’identitat. Perquè no pots voler la teua pròpia cultura sense conéixer-la.
És ben cert que si la pilota fóra catalana, com s’ha dit moltes vegades, açò seria una altra cosa. O com també deia Eugeni Alemany, que si el Cabanyal estiguera a Florida, seria «Little Cabanyal» i estaria rehabilitadíssim. Doncs, un poc així li passa a la pilota. Però, la pilota la tenim al País Valencià i és nostra, patrimoni de tots els valencians, i som nosaltres els qui l’hem de fer visible i donar-li la importància que cal. Deixar de ser tremendistes i llevar-se del damunt eixa mala imatge que l’acompanya des de temps llunyans. La pilota ni és tan roïna com la pinten alguns ni és el millor esport del món, encara que se li acosta.
La pilota és l’art, sols cal veure jugar el Genovés II o Puchol II, a Marrahí o Moltó, Dani, Tonet IV o Marc, i tants i tants altres. Tenim un patrimoni ric en modalitats com l’escala i corda, el raspall, les llargues, la galotxa, la perxa o el frontó valencià. Altres que no es juguen quasi com el rebot, la pilota grossa o els frares. Inclús n’apareixen de noves com el màdel (pilota a mà dins d’una pista de pàdel). Tenim uns materials i unes proteccions úniques. Veure com un jugador s’arregla les mans per a la partida només és possible en els nostres trinquets o carrers. Tenim una gran diversitat de canxes, ja siguen trinquets o carrers artificials, frontons o trinquets de pilota grossa, llocs on, en endinsar-se, pareix que arribem a un altre món ple de novetats que fa anys que estan ací. Tenim instal·lacions específiques en molts dels col·legis d’arreu del país. Existeixen 272 clubs amb uns 1.300 federats participant en les diferents competicions oficials. Hi ha 114 escoles de pilota, amb 2.500 xiquets, els quals participen en els Jocs Escolars de la Generalitat Valenciana. I també tenim nous projectes que van sorgint al voltant d’aquest món, com nous programes de ràdio, un diari digital com Pilotaveu.com, el més complet sobre actualitat o recursos didàctics, apareixen nous projectes escrits com la revista Ferida, tota una sorpresa, amb un disseny cridaner i un contingut molt interessant. Fins i tot alguna que altra publicació de qualitat, com les del professor Víctor Agulló.
Però, ara més que mai, estem plens de projectes i, un per damunt de tots és el del Museu de la Pilota. Per una banda, juntament amb el Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, han coproduït l’exposició itinerant «Faixa roja, faixa blava. La pilota valenciana», que des del novembre del 2013 no ha deixat de visitar poblacions de les nostres comarques. O altres projectes com històries de vida, entrevistes a un personatge com el Rovellet i gent del seu entorn, que acabaran en una publicació. El Museu de la Paraula, també amb la participació del Museu Valencià d’Etnologia, consistent en entrevistes a diversos personatges que, després, estaran al nou web del museu, així com altres projectes que s’engegaran en breu. La recuperació de modalitats perdudes, una nova museografia o la creació d’un centre d’arxiu i documentació faran que el museu, amb un projecte de museu nacional, passe a tindre més significació dins del món de la cultura valenciana.
També destaca la creació de la Càtedra de Pilota a finals de l’any passat, que principalment finançarà beques o projectes d’investigació, però que aquest mes de febrer, per exemple, presentarà el còmic sobre Paco Cabanes el Genovés. O també s’ha aconseguit incloure la pilota com a assignatura optativa per al curs vinent en la Universitat Miguel Hernández.
En definitiva, si el poble valencià té un tret identitari important, eixe és, juntament amb la llengua, la pilota, i la cultura es mereix el nostre màxim interés. Perquè interessar-se per la cultura és fomentar la creativitat, la convivència, el progrés i tot allò que demana una societat moderna i avançada.
«Qui s’endinsa en aquest mil·lenari esport queda enganxat per sempre».
Foto: Javi al trinquet d’Oliva, en les finals del III Trofeu Mixt Savipecho. Autor: José Tomé
