Pimentó amb Tonyina, records i amistat

Estic escrivint este article el dia del teu aniversari i em resulta impossible no pensar, una vegada més, que esta nit estaries preparant-te per a entrar en la Cordà. Abans, com cada any, hauries fet la pujà i hauries passat pel carrer Major, ja equipat, disposat a gaudir d’una de les nits que tant t’agradaven del nostre poble.

Hui no podem felicitar-te com ens agradaria.

No podem trobar-te pel carrer Major, dir-te «felicitats, Joselito» i esperar eixa rialla teua, acompanyada d’alguna de les teues barbaritats, perquè si no les feies o deies, no series tu.

Ja han passat dos anys des d’aquella punyent telefonada que mai hauríem volgut rebre. Dos anys des que te’n vas anar massa prompte i ens vas deixar amb una barreja de ràbia, impotència i eixa pregunta que encara hui continuem fent-nos: per què?

Però també han passat dos anys en què hem aprés que hi ha persones que, encara que se’n vagen, continuen estant presents. Perquè hi ha empremtes que el temps no aconsegueix esborrar.

La teua vida va estar marcada per l’amistat, el compromís i la solidaritat. Sempre disposat a donar un colp de mà, sempre disposat a estar quan algú et necessitava. I potser per això hui som tants els que continuem sentint la teua absència.

El mateix any que ens vas deixar, des de Cor de Vila van voler transformar el dolor en record, i el record en alguna cosa que romanguera entre nosaltres. Així va nàixer la iniciativa del Concurs de Pimentó amb Tonyina en la teua memòria.

I el dia 5 de setembre, tornarem a reunir-nos per a celebrar-lo.

Tornarem a compartir la nostra tradició, les nostres festes i el nostre poble. Però, sobretot, tornarem a compartir records.

Perquè sabem que entre els pimentons, les rialles, les converses i els amics, tu també estaràs d’alguna manera amb nosaltres.

Perquè este concurs no és només un concurs.

I guanye qui guanye, estic segura que això no és el més important. L’important és que qui participa ho fa perquè vol estar allí, perquè vol formar part d’un moment en què el record de Murillo està per damunt de tot.

Per damunt del resultat, de la competició i de qui s’emporte el premi. El que realment importa és reunir-nos, compartir i mantindre viu el record d’una persona que va significar tant per a tants.

Perquè no només cuinarem pimentó amb tonyina. Cuinarem records, compartirem històries i, d’alguna manera, tornarem a tindre’t un poquet més a prop.

És la nostra manera de dir-te que no t’oblidem.

És la nostra forma de mantindre viva la teua memòria i de recordar a tots qui va ser Murillo: un amic, una persona compromesa amb el seu poble i algú que va deixar una petjada profunda en la vida de qui vam tindre la sort de compartir part del camí amb tu.

Tenies moltíssims amics que t’estimàvem. És impossible anomenar-los a tots. Però tots compartim una cosa: et continuem recordant.

I podrem fer alguna cosa que sabem que t’agradaria: estar junts, compartir, gaudir i celebrar el nostre poble.

I mentre ho fem, estaràs present. Als nostres carrers.

A les nostres festes.

En les nostres converses. En les nostres rialles.

En els nostres records.

I en cada plat de Pimentó amb Tonyina que compartim en la teua memòria. Feliç aniversari, amic.

Hui no podem felicitar-te com abans, però mai deixarem de recordar-te.

I, quan ens reunim per a celebrar el concurs que porta el teu nom, tornarem a brindar per tu.

Perquè hi ha amics que se’n van, però que mai deixen d’estar. T’estime.