Pla navegant

24/10/2019

Josep Pla

Cabotatge mediterrani

Primera edició novembre 2018

Grup 62. Col·l. «@labutxaca»

 

La col·lecció «@labutxaca» d’editorial Destino ens va presentar el Nadal passat una fabulosa edició de Cabotatge mediterrani (1956), que al remat es tracta d’un dietari que l’autor fa per la nostra mar durant el març i el principi d’abril del mateix any de la publicació del llibre.

Em reconec un novençà que ha descobert recentment l’obra del prolífic autor de Palafrugell fa a penes un parell d’anys, primer amb un vell exemplar de Contraban i altres històries, descobert en una fira del llibre d’ocasió; i en acabant amb repetides lectures al sempre icònic Les hores. Reconec que aquell primer llibret ja em va impactar considerablement, car soc dels qui tenia Pla per una mena de masover amb boina a qui difícilment podia associar uns coneixements sobre la navegació i la Mediterrània que, com a navegant afeccionat, m’han sorprés, colpit i captivat des del primer instant. La coneixença dels vents i els corrents a la Costa Brava, la proposta de solucions davant qualsevol contingència diürna o nocturna: una rolada sobtada de vent a mar oberta, un embat de la tramuntana fondejats en una petita cala, avançar navegant per l’aleta… D’alguna manera,u es queda bocabadat davant un autor de qui no espera justament amplis coneixements sobre la navegació i la seua terminologia, però que acaba per desbordar-te amb un llenguatge didàctic i concís al qual suma unes descripcions detalladíssimes dels accidents de la pròpia costa catalana. Hom sap que la navegació de cabotatge és aquella en què la costa normalment ens queda a la vista. Si més no, és la més emprada encara per la nostra flota pesquera, que continua fent ús de les famoses marcacions per situar-se; i per descomptat la que més varen desenvolupar grecs i fenicis durant segles per establir les seues rutes comercials.

En el llibre que ens ocupa, l’autor, però, s’embarca en una mena de creuer turístic (possiblement traslladat al segle XXI, una mena de Costa Crociere de l’època, però amb la particularitat d’haver de canviar ocasionalment de vaixell) que comença a Barcelona, passa per València, torna a pujar camí de Marsella i baixa per la costa italiana fins a arribar a Grècia, mentre desfilen pel vaixell original i pels diversos vapors en què navega tota mena de personatges, turistes o tripulants amb qui no dubta a establir relacions i descriure de manera incessant en les seues notes. Ens descriu els personatges embarcats, com també els qui troba a terra. La marcada personalitat d’un marsellés, les ensopegades casuals amb un vell amic a Gènova i amb un altre a Eleusis, quasi a la fi del viatge, les formes prodigioses i ben construïdes d’una jove a Bríndisi…, i així fins a arribar a Grècia i posar punt final al viatge. Tanmateix, mentre descriu persones i personatges, no s’oblida un instant de la geografia, la mar sempre igual i sempre diferent, el paisatge i els seus accidents, o les acuradíssimes i torrencials descripcions dels ports i les ciutats en posar el peu a terra. I allà, a cada una de les escales, descobrim un autor àvid d’aprofitar les estades al màxim i recórrer cafés, bars, carrers, carrerons, ristorantes, menús, avingudes, bulevards o places amb les seues esglésies i estils particulars, quan no la pròpia història o els fets destacats ocorreguts al llarg de la història de l’indret: rastres de bombardeigs i vaixells mig enfonsats, la descoberta de monuments i temples a diverses excavacions o la pròpia història urbanística de la ciutat.

Pla viu intensament el viatge, i malgrat portar un mes embarcat, no sembla desitjar en cap moment posar-hi punt i final. Ni cap mena de queixa ni cap mena de molèstia amb vaixells, camarots, personal, travessia o paperassa burocràtica. Ans al contrari: una aclaparadora exhibició del gaudi del viatge, la vida, la mar, la incertesa, l’aventura o allò que la jornada següent puga oferir. Perquè, com ell mateix afirma: «La mar té això. És inconstant i inaferrable, com l’amor i com tantes coses de la vida habitual». Una agradable lectura estiuenca amb un alt nivell d’excel·lència, que transporta el lector a la vida marinera dels anys cinquanta; i que, com li passa a l’autor mateix, l’empeny a desitjar l’arribada de la següent escala i obrir el meló d’un paisatge nou i el seu aclaparador conglomerat de descripcions i incerteses.

 

Ressenya publicada al número de setembre 451