Tens 0 productes a la teua cistella
La poeta nord-americana Muriel Rukeyser afirmava que l’univers es compon d’històries, no d’àtoms, relats que connecten els qui tenen mons per compartir amb oïdes àvides d’eixes històries. Els éssers humans som pura oralitat des que estem dins de la mare. Sembla que aquells relats que es contaven a la llum de les fogueres han evolucionat cap a altres escenaris i s’han metamorfosat. Vivim en un moment de ressorgiment de l’àudio, de narracions per a escoltar.
El segle XXI ha comportat un canvi de paradigma en els mitjans de comunicació, i de manera especial en l’univers sonor. L’aparició del pòdcast –fitxer de ràdio, de so o de vídeo– en els inicis d’aquest nou mil·lenni i l’eclosió que està experimentant el format en els últims deu anys fa que ens trobem en l’era de l’audificació de l’ecosistema mediàtic, la qual cosa ens fa pensar no sols en el pòdcast, sinó també en la ràdio, que encara resisteix tot i que la seua audiència estiga molt envellida (la mitjana d’edat de la ràdio parlada a Espanya supera els 50 anys), així com en noves possibilitats de narratives en àudio. I més encara, evoquem l’ús d’altaveus intel·ligents, la ràdio a la carta, la consolidació dels missatges de veu, els audiollibres… En definitiva, assistim a la resurrecció de l’àudio després del domini de l’era de les imatges i la televisió.
Amb el temps, pot ser que el pòdcast –el germà xicotet que s’ha fet gran– desplace, en termes de consum, a la ràdio, aquesta mare que ens ha alletat de notícies i ficcions des que va ser llançada a través de les ones electromagnètiques en la dècada dels 20. S’ha generat una decidida aposta per aquest sector per part de la indústria de l’àudio, que en poc de temps ha experimentat una progressiva professionalització esperonada per diferents factors com l’interés de les grans plataformes sonores (Spotify, Youtube i Ivoox) i la transmedialitat. A més, assistim al germen i la proliferació de noves productores que fan créixer contínuament de manera exponencial l’oferta sonora de la qual disposàvem fins al dia de hui.
L’univers pòdcast i els joves: algunes dades
Com es desprén dels últims estudis sobre hàbits de consum de mitjans, les generacions més joves, la Y (1981-1993) i sobretot la Z (1994-2010) no escolten la ràdio amb assiduïtat, no tenen l’hàbit d’escolta. La ràdio continua sent al nostre país un mitjà molt fort, amb indubtable atractiu comercial, que seguirà sent gratuïta i que disposa d’un prime time al matí, fet que facilita la re-connexió amb el so de la vida, però es demostra que no és la primera opció per als joves, no des d’un punt de vista ni informatiu ni per a l’entreteniment. Així les coses, la connexió entre les noves generacions amb l’univers sonor s’està produint mitjançant altres opcions. Ens trobem davant del gran boom dels pòdcasts en entreteniment i informació: hi ha vora un milió de persones que escolten habitualment pòdcasts de dilluns a divendres, majors de 14 anys. Quins factors expliquen l’èxit entre els més joves? La possibilitat que ofereixen d’integrar-los en la vida quotidiana mentre fan altres coses, ja que són la generació multitasca, el fet que es tracta de noves formes de consum menys lineal i més adaptat a nous ritmes de vida, la simultaneïtat, la possibilitat d’aprofundir en una infinitat de temes, d’aprendre i d’escoltar a discreció… destaquen com a claus la seua essència especialitzada, la llibertat creativa del format i l’escolta individual interessada i discriminada, encara que també col·lectiva; tot açò ha provocat la seua entrada amb força en l’univers juvenil.
Com a mostra, una dada sorprenent: Espanya és un dels països on els internautes consumeixen més pòdcast, des del 2018 fins a l’actualitat, amb pandèmia per covid-19 inclosa. Set de cada deu joves de 18 a 24 anys escolten pòdcasts, i la penetració social del format entre aquest target ha crescut quinze punts percentuals des de 2021 (55 %) segons l’informe «Digital News Report España 2023».
Mentre dissertem entre la relació de la ràdio i el pòdcast, si aquest últim és un format, un canal o un nou mitjà, si són família o el mateix, si estem davant d’una espècie de prolongació de la ràdio o no…, allò que no admet cap discussió és que tenim davant un territori que estimula i propulsa la condició d’audificació del món de la comunicació. I el que és més interessant: el seu indubtable potencial cultural, informatiu i pedagògic.
Pòdcast i ràdio, compartint viatge per les aules
La formació de perfils professionals que puguen acompanyar aquesta creació i propagació de continguts sonors en format pòdcast és un repte en el qual l’espai acadèmic i docent resulta fonamental, i per tant la Universitat no podia quedar-se darrere.
En concret, la incorporació del pòdcast a l’ensenyament en les facultats de Comunicació –en els diferents graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat– s’implementa des de fa un lustre a la Universitat CEU Cardenal Herrera del campus de Montcada i d’Alfara del Patriarca a València. L’ús dels pòdcasts en les classes de Periodisme ha resultat una experiència molt positiva en les assignatures d’Introducció a la ràdio i Ràdio informativa, de segon i tercer del grau; també al grau de Publicitat en Introducció a la ràdio i en Creació radiofònica de quart de Comunicació Audiovisual. De la mateixa manera, s’ha integrat el format dins de diferents projectes d’innovació educativa en primer curs dels graus de Periodisme i Publicitat.
A les classes, en les assignatures s’elaboren peces sonores basades en la paraula parlada (encara que incloguen música, paisatges i efectes sonors) de caràcter seriat. Els episodis, que es plantegen com a pràctica avaluable que l’alumnat elabora dins del seu procés d’aprenentatge, responen a diversos marcs narratius de ficció i de no-ficció a partir d’un procés de treball d’investigació i de creació en grup.
La versatilitat i la potencialitat del recurs, el fàcil accés i el cost de la seua creació, expliquen l’arribada dels pòdcasts a les aules, també a altres nivells educatius, com a l’escola a través del anomenats edupodcast. Però la seua aplicació a les facultats de Comunicació no es planteja únicament com a eina pedagògica –que també–, perquè pot ser beneficiós per als estudiants. Així, alguns dels avantatges d’utilitzar els pòdcasts com a recurs didàctic són la millora de l’expressió oral i escrita dels alumnes i el foment de la resolució creativa de problemes. A més, la implementació del pòdcast resulta un format essencial en el sector de la comunicació i, per tant, una eina lligada als diferents perfils professionals en l’àmbit comunicacional. Es tracta d’invertir en habilitats generals, necessàries sent estudiants, però també sent professionals.
Quant a les aplicacions en les classes, adduïm que poden ser utilitzats per a experimentar amb diferents gèneres, entre els quals destaquen l’entrevista, el reportatge, la crònica, la tertúlia o el debat, entre d’altres, i per a conéixer les noves eines de monetització de productes informatius i d’entreteniment. Algunes de les qualitats que el fan un recurs valuós són la flexibilitat i la varietat: la seua capacitat per a abastar una àmplia varietat de temes i gèneres, i per a experimentar amb diferents formats, estructures narratives, estils de producció, fins i tot amb mescles amb aplicacions d’intel·ligència artificial, que tant de moda s’ha posat. Tot això motiva el foment de la creativitat i la innovació, objectius educatius i competències indispensables per a potenciar el desenvolupament del pensament crític, l’atenció de l’estudiant i la seua reflexió, el lideratge, la participació i la integració en l’aula.
Mitjançant la creació d’un pòdcast, l’alumnat pot treballar de manera cooperativa, en grups reduïts, el disseny i la gravació d’un relat, àmbit on pot aprofundir en la comprensió de la realitat, en el coneixement de les claus de l’actualitat, i s’han dedicat a la generació d’idees originals i creatives per a narrar-la. D’altra banda, han hagut de portar endavant una recerca per a documentar el relat motriu amb la aplicació d’un procés d’investigació on s’ha hagut de contactar amb fonts d’informació rellevants per a la narració. En eixe sentit, la col·laboració d’experts a través d’entrevistes sobre les matèries que s’aborden vincula l’alumnat amb un aprenentatge significatiu de profunditat i d’actualitat.
Per eixa raó, un altre aspecte que fa del pòdcast un gran aliat en la docència universitària i que enriqueix l’experiència d’aprenentatge, apareix lligat a l’adquisició de nous coneixements, habilitats o actituds. Mentre els futurs comunicadors treballen en l’escriptura i la narrativa sonora, desenvolupen alhora projectes on també aprofundeixen en distints assumptes.
El que queda clar és que, quan s’introdueix el pòdcast com a recurs sonor en el procés formatiu dels professionals de la comunicació, es produeix l’augment del coneixement sobre l’univers del format, així com de la seua temàtica i fins i tot un increment de la seua lleialtat i devoció, tal com afirmen els estudiants en finalitzar les pràctiques. Aquesta fase final del procés és una manera de transmetre coneixement en obert, mitjançant la creació, producció, i distribució d’històries sonores bàsicament de caràcter informatiu.
A la podcastesfera de la universitat, les veus dels alumnes s’acosten a temàtiques diverses: històries lligades a la més estricta actualitat, però també altres de llarg recorregut que serveixen per a explicar les claus d’alguns dels grans temes que ens envolten hui en dia. En aquesta línia, el futurs egressats contemplen el pòdcast com a canal íntim per a veus i col·lectius marginals, i també com a espais d’activisme social en favor del drets humans i de creació del sentit de pertinença a la comunitat.
Un altre motiu de pes per a l’ús d’aquest format radica en el fet que incrementa la satisfacció de l’estudiant, una sensació de plenitud que es produeix en donar vida a una creació pròpia, una criatura sonora a la qual poden incorporar material personal, en apel·lar a experiències i vivències de l’alumnat. La pràctica pot fer-se servir per a treballar distints nivells d’introspecció i reflexionar sobre els seus mons, les seues històries de vida. Quina història volem contar, per què i com?
L’adequació formal, la riquesa i el valor documental, l’originalitat i novetat, la qualitat artística i l’interés social, cultural o educatiu, són alguns dels criteris tinguts en compte en la fase d’avaluació dels productes.
Quan l’alumnat de Ciències de la Comunicació, en les seues pràctiques universitàries, idea, defineix un disseny sonor, redacta, locuta i postprodueix contingut auditiu, manifesten que augmenta la contemplació de l’àmbit sonor com una possibilitat professional de futur en ocasions fins a eixe moment no valorada.
En aquest sentit, i pel que fa a les competències que s’avaluen, destaquen juntament amb el treball en equip, l’intercanvi d’idees i la competència d’investigació ja esmentades, la utilització de noves tecnologies de la informació i la comunicació, el valor de lideratge i el desenvolupament de la capacitat emprenedora i de projecció professional, eines ara com ara nuclears en el futur desenvolupament professional.
És per això que li augurem una llarga vida a aquesta eina educativa que s’ha fet fadrina i ha arribat a la universitat, un format que ha assolit posicionar-se com un dels mitjans més populars, amb un major impacte cultural i amb més projecció econòmica. Com diuen els podcàsters en el comiat: moltes gràcies per arribar fins ací i fins a una altra.
Revista número 498. Gener 2024.
