Tens 0 productes a la teua cistella
Amb motiu de la celebració de l’Any Joan Valls, us oferim cada dia un poema del poeta alcoià. Pots trobar la imatge a color a les nostres xarxes socials.
RITUAL DE TARDOR
La violeta assolellada
i el rierol tan grisós
on reflecteixen núvols
com espectres que diuen
de presagis llunyans,
d’hores que vindran
com mans de boira sobre les testes
i rebran els darrers
sospirs de l’esperança,
són al paisatge de la norma pensativa.
El temps despulla les joies de la flama
i la pressa del cel no té carícies.
Açò és l’harmonia tirànica de la trsitesa,
l’himne total dels comiats,
les desfilades lentes de les amors
que han d’ésser pensament entre el vent
i a la nit absoluta del fondal últim
una brisa entre salzes.
Com un preludi de centra
la tarda de l’autumne
posa una poruga teranyina
sobre els ulls.
I la vida alena a les venes
lentament,
com un prodigi rar massa benigne.
[Tast d’eternitat, 1960]
