Poemes de Joan Valls (XII)

Amb motiu de la celebració de l’Any Joan Valls, us oferim cada dia un poema del poeta alcoià. Pots trobar la imatge a color a les nostres xarxes socials.

 

DÉU ENTRE LES COSES

Quan veig les llars humils i llum cuines fumades

i al voltant d’una taula una parella jove

que es reparteix el pa amb bella complaença

i sols demana a Déu, per estrenar la vida,

una mica d’alé sortós i un poc de joia,

crec en les criatures que afermen el lligam

d’allò desconegut que sura entre celísties.

Quan serve els ancians en llur silenci al sol,

mastegant els moments com si fossen de bresca

-preciosos moments de comiat en la fita-,

i fumen el tabac d’un enyor callantívol,

sent que batega en l’aire quelcom més que els ocells,

sent que un respir immens posa compàs al món

i que la flor i el fuit s’esmenen en la terra

com un prodigi vast de benignes sorpreses.

 

He de creure que l’home és un hereu fidel,

un riu de forces pures que esmerça sabes vives,

i al seu fur germinal de prístina presència

una dúctil matèria en mans del Terrissaire,

del bon Déu que li tria esperances i cingles

per a una fi segura de repòs i d’ofrena.

 

Déu és entre les coses com un serf ben amable.

Ordena i concilia les estrelles i els arbres

i compta els cabritets del seu ramat tan dòcil,

i al dubte posa brases perquè sa evidència

creme perennement dins els precs últims.

Déu sap que entre les coses humanes hi ha prou tasca.

 

Un cel d’infinitud és només un silenci

que aplana amb sa victòria tothom i a la fi nafra

la pèrdua de l’home mossegat a preguntes.

Per aquest motiu tens, oh Déu, l’encert d’anar

guaitant discretament els planys i les fretures,

curant de cloure els ulls dels cansats ja per sempre

i obrint-ne de novel·les per revelar-te en Llum,

editant noves proves de nissaga i collita

i daurant les espigues fraternals dels llinatges.

 

No puc menys que sentir-te sotjar entre boirines,

i al nocturn esglaiat de les llars més humils

vas curant de la taula i del llit on traspua

l’amor humana un codi de flama inextingible.

 

[Tast d’eternitat, 1960]