Amb motiu de la celebració de l’Any Joan Valls, us oferim cada dia un poema del poeta alcoià. Pots trobar la imatge a color a les nostres xarxes socials.
En l’Alberri
Bella serra llegendària
de perspectiva suau,
allí on es llança la fona
del pastor entusiasmat.
Allí on les mates silvestres
de les herbes odorants
són en muda simfonia
encens de la soledat.
A ple sol ets la cimera
d’esquerp paisatge serrà,
on semblen ressonar ecos
d’aquell fragor medieval,
quan era la lluna mora
repte al símbol cristià
i vibraven, sanguinàries,
les lluites a foc i sang.
Bella serra llegendària,
a qui quan et mira en el blau
no li crema l’anhel brusc
de perdre’s entre els teus flancs?
On té el romer son aroma
més verge i més enlairat
i el silenci la grandesa de la clara eternitat.
Allí un misteri de segles
sona a faula oriental:
les lluites amb la morisma
que feia setge tenaç,
i la petja d’un corse
de miracle cristià
que el Genet de Capadòcia
sobre ta pedra gravà.
[Els mormols sentimentals]