La revista degana en valencià

Poesia per a denunciar la barbàrie contra les dones

20/06/2022

LA BÈSTIA

Hi ha una catifa

amb flors i plantes

que ja mostren

les seues propietats.

Tendresa, color , flaire,

formes, bellesa…

Oh, quin regal!

Ve un goril·la, i les que

no mata amb les potes,

se les menja. Maleïda bestiola!

EL MASCLE

 

Diu que no pot més,

que fent-s’ho tot sol no en té prou.

.-Això li dona algun dret?

No pot. S’ha de desfogar.

.-Doncs hi ha llocs.

El afores, la foscúria, la complicitat

de la nit. I ara, falta que passe la víctima.

Ja en té una i executa l’acció.

El cel solta un esclafit; ell fuig.

Ella no sap si és un tros de carn

o quina cosa és: no és sent persona.

El mascle ha deixat la seua empremta.

DIES IRE DIES IRA!

LA TRIBU URBANA

No és cap denominació gratuïta.

Funcionen en colla per escometre

la seua cacera i consumació.

És la primera mostra

de la seua misèria.

La presa és fàcil, però

ells son bojos i estan calents;

dos ingredients explosius.

Quatre, cinc o set, «au, anem-hi»

Es rifen els torns de l’agressió,

van fruint de l’acte més innombrable

que mai faran: ja tenen la presa!

Es barallen per ser el primer: Malparits!

Riuen mentre ella plora:  Bandarres!

Gogen fent-li mal:  Fills de puta!

Hi ha qui vol repetir:  Miserables.

Li tapen la boca per no sentir-la:  Canalles!

Volen gojar d’un cos erm:  Desvergonyits

Quasi morta la deixen:  Tarats.

Que l’ insomni vos acompanye de per vida,

i vos mostre, cada nit, les vostres misèries. Misèries!

No ho sembla, però ella és una persona.

  • ferida
  • forçada
  • trencada
  • sense forces
  • sense ràbia
  • no sap qui és
  • es sent bruta
  • es rebutja

No patiu; ara intervindrà la justícia!!!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top