Tens 0 productes a la teua cistella
20/06/2022
LA BÈSTIA
Hi ha una catifa
amb flors i plantes
que ja mostren
les seues propietats.
Tendresa, color , flaire,
formes, bellesa…
Oh, quin regal!
Ve un goril·la, i les que
no mata amb les potes,
se les menja. Maleïda bestiola!
–
EL MASCLE
Diu que no pot més,
que fent-s’ho tot sol no en té prou.
.-Això li dona algun dret?
No pot. S’ha de desfogar.
.-Doncs hi ha llocs.
El afores, la foscúria, la complicitat
de la nit. I ara, falta que passe la víctima.
Ja en té una i executa l’acció.
El cel solta un esclafit; ell fuig.
Ella no sap si és un tros de carn
o quina cosa és: no és sent persona.
El mascle ha deixat la seua empremta.
DIES IRE DIES IRA!
LA TRIBU URBANA
No és cap denominació gratuïta.
Funcionen en colla per escometre
la seua cacera i consumació.
És la primera mostra
de la seua misèria.
La presa és fàcil, però
ells son bojos i estan calents;
dos ingredients explosius.
Quatre, cinc o set, «au, anem-hi»
Es rifen els torns de l’agressió,
van fruint de l’acte més innombrable
que mai faran: ja tenen la presa!
Es barallen per ser el primer: Malparits!
Riuen mentre ella plora: Bandarres!
Gogen fent-li mal: Fills de puta!
Hi ha qui vol repetir: Miserables.
Li tapen la boca per no sentir-la: Canalles!
Volen gojar d’un cos erm: Desvergonyits
Quasi morta la deixen: Tarats.
Que l’ insomni vos acompanye de per vida,
i vos mostre, cada nit, les vostres misèries. Misèries!
No ho sembla, però ella és una persona.
- ferida
- forçada
- trencada
- sense forces
- sense ràbia
- no sap qui és
- es sent bruta
- es rebutja
No patiu; ara intervindrà la justícia!!!
