Catàstrofes climàtiques, polítics catastròfics. I

El vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, Francisco José Gan Pampols.

Com ja funcionem l’ordinador i jo, perquè estàvem un poc derringlats i ho hem superat, vaig a recuperar també el temps perdut. Avui inicie una sèrie d’articles dedicats al tema de la DANA del 29 d’octubre que tant ens ha afectat, afecta i afectarà els valencians i les valencianes. I també tractarem del canvi climàtic. Mantinc el títol de l’article en què estava treballant quan ens avariàrem, on enllace les catàstrofes climàtiques amb els polítics, que qualifique de catastròfics, perquè tenen molt a veure amb el canvi climàtic, que és l’origen d’aquests inquietants fenòmens que ens tocarà patir, cada dia més, per desgràcia. En el text d’avui, que serà el I de la sèrie, dirigiré les meues diatribes a dues patums: Massó (el president Mazon, ja explicaré per què l’escric amb doble ss) i el tinent general jubilat, Pàmpols. En pla positiu destacaré els voluntaris i altruistes ciutadans i ciutadanes, especialment la gent jove, que han vingut dels pobles de la comarca i d’altres autonomies i de l’estranger, a ajudar els veïns afectats i els pobles en la neteja, en treure el fang, en llançar els mobles, llits, electrodomèstics fets malbé. Aquests joves cridaven en les manifestacions, especialment indignats mentre foren els únics que estaven treballant i no arribaven els bombers, l’exèrcit ni ningú: el poble salva el poble, connectant amb el vell ideari llibertari, sense saber-ho.

El primer a qui vull criticar és l’insuperable president Massó, a qui no hi ha qui el puga superar en els seus continus errors i decisions controvertides. Crec que hi ha unanimitat en qualificar-lo d’ignorant absolut, d’incapaç d’entendre la situació a què ens enfrontàvem el 29 d’octubre, malgrat les advertències rebudes, que ni ell ni el seu govern ni els seus tècnics foren capaços d’entendre, la qual cosa vol dir que no estaven preparats. Un dels errors més grossos de Massó fou, només desembarcar en València, desmantellar l‘oficina d’emergències que hi havia a la Generalitat, amb personal preparat que    haurien, ells si, advertit a temps del perill i la gent hauria pogut salvar-se i per tant, per la incompetència del govern de l’actual Generalitat, se’ls ha de considerar responsables de tantes morts. Per cert, que l’argument per a cloure l’oficina d’emergències fou que era un “xiringuito”; ara veurem quants xiringuitos crearan totalment innecessaris.

Evidentment, Massó no entengué res, perquè no en sap ni de metereologia, ni de geografia de les terres valencianes, ni d’entendre els avisos de l’AEMET, ni de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. I en mig de tanta ignorància, Massó és el prototip dels qui creuen que ho saben tot i no saben res. A València, a aquesta gent els diem despectivament que són uns milhomes i uns coents. Això és Massó, un milhomes coent, lamentablement pels valencians i valencianes. D’altra manera no hauria suposat, tan alegrement i temerària el mateix dia 29 a l’hora de marxar corrents a un cèlebre dinar, que “la tormenta se ha  trasladado hacia la serrania de Cuenca y el peligro ya ha pasado” ignorant que les aigües que cauen allà dalt corren cap als rius Magre i Xúquer i, si se n’ixen de mare, inunden les Riberes. Ni molt menys hauria abandonat el seu lloc de comandament, marxant al “dinar de treball” que he dit, amb una senyoreta en les hores més decisives del desastre. La moral i el sentit del deure de Massó són molt inacceptables i ell el responsable de la magnitud assolida per la catàstrofe. Amb tan pobres condicions morals i intel·lectuals s’entèn que Massó prenguera decisions contradictòries, errònies i fins i tot criminals. I ara, què pot fer aquest lamentable president? L’opinió més generalitzada és que ha de dimitir i jo mateix acabe de signar la petició que ja arriba als milers i milers. I encara és més contundent l’argument del jutge Joaquim Bosch: qui no ha estat capaç d’actuar correctament en la gestió de la dana, tampoc serà  capaç de fer-ho en la “reconstrucció” anunciada. Em diuen que Feixóo tampoc no se’n refia de Massó i fa bé, ja que ell és el responsable com a capo del PP. Pel que es veu, tampoc justifiquen a Massó els altres barons populars. En el partit ja saben que el PP cau en picat a València per culpa de Massó, el descrèdit del qual s’ha manifestat, fins i tot, en la Seu de València i davant dels reis.

En el seguit de despropòsits “massònics”, només  faltava la contractació d’un militar jubilat d’alta graduació i condecoracions, perquè s’encarregue de la “reconstrucció” dels pobles devastats. A banda que és un menyspreu als arquitectes i enginyers valencians, posar un militar a dirigir obres civils, malgrat l’experiència que tinga en fer la guerra a Bòsnia-Herzegobina i l’Afganistan i a banda també que tinga un excel·lent full de serveis militars. Les obres a fer són civils i no militars. També hi ha la legalitat o il·legalitat que els jubilats puguen tenir un contracte tan substanciós si cobren una pensió. No ho entenc, jo, que sóc 16 anys major que Pàmpols, no entenc que a més de la pensió puga cobrar cap sou ni que, se l’haja de pagar per la feina que fará. I hi ha una pregunta que ens hauria d’aclarir qui els ha contractat i ja ho acabem de dir: al país no hi ha cap arquitecte, ni cap urbanista, ni enginyer, que treballen sols o en equip, per a fer la reconstrucció? O d’altra manera: què han de fer els militars que no puguen fer-ho els civils? El mateix diria si Massó s’haguera inclinat per contractar un gran cardenal, un gran pintor, o un gran cantant d’òpera…

Finalment, vull posar en relleu i reconèixer el comportament humanitari i altament cívic dels milers de joves i de moltes persones majors que voluntàriament i sense posar preu a la seua acció, s’han posat a col·laborar en la neteja dels pobles afectats, pagant de les seues butxaques les eines que han necessitat per treure el fang dels carrers, de les cases, de les escoles, per treure al carrer tones de mobles, matalassos, electrodomèstics, tot fet malbé. I ajudant les persones majors i invàlides a sortir de casa…

Mentre Massó se n’anava a dinar amb una senyoreta (“que bé que es menja al Ventorro”, es llegia en una pancarta), el poble no ho dubtà i començà una gesta de solidaritat impressionant. Per comparar les dues maneres d’actuar, el mateix dia de la mort d’un treballador a Massanassa, en un col·legi greument afectat, ni Massó ni el conseller d’Educació Rovira tingueren la sensibilitat de personar-se i interessar-se pel treballador de la Generalitat, si tenia família, què havia passat… Segons Rovira “nos habíamos ido, el presidente i yo, a Alicante, a ver la família, que también tenemos derecho, no?” Quin personatge aquest conseller que amb el problema de tantes escoles inhabilitades i amb milers d’alumnes sense col·legi se’n va a veure la família… No debades el poble els ha anat cridant “assassins”. Crec que els crits que el poble ha llançat als polítics en les manifestacions i en les esporàdiques visites a alguna localitat han estat més que justes.: Massó dimissió… és el que s’oïa en les manifestacions i també la magnífica frase que era també una denúncia: el poble salva al poble, referint-se als dies que tardaren les autoritats a enviar cap auxili o reforç, feina que si que feien des del primer dia els joves voluntaris dels pobles.

Crec que a Feixóo se li han reduït encara més les possibilitats d’aconseguir el seu somni, que és la presidència del govern d’Espanya; crec que el PP perdrà molts electors en les pròximes eleccions i que li’ls guanyarà l’extrema dreta i que, per tant, els dos partits franquistes no podran fer ambo. Crec que podem dir que València serà la tomba del PP i de Feixóo, qui ho havia de dir, i tot per culpa de Massó; no m’explique com no el fan fora.