Pompa i circumstàncies (O D. Enrique pren el càrrec)

27/12/2022

Aquest encapçalament amb què donem entrada, és el nom d’una marxa que a primeries del segle XX va compondre Sir Edward Elgar per a guarnir, musicalment, els actes de màxima lluentor de les autoritats i la noblesa de la Gran Bretanya.
I és que les dues cites del títol ens convoquen arran de la presa de possessió del nou arquebisbe de València Mons. Enrique Benavent. Mai no havíem vist un acte de semblant característiques (ara l’hem pogut veure gràcies a Á Punt (de RTVV)) i hem de manifestar que ens hem sorprés, o si més no, una mica escandalitzat. Perquè vist amb la TV allò semblava més un espectacle «tridentí», que no l’arribada d’un pastor que compartirà, amb la feligresia, un projecte de vida evangèlica i missionera. Possiblement viscut a dins de la catedral tinguera un altre posat, i no s’hi veiés tant la palla i més el gra.

Som conscients que el nou arquebisbe, abans de l’acte que estem comentant, passà per Benavites (Camp de Morvedre) on passejà pel poble amb gran acolliment del veïnat que havia encatifat els carrers de murta. A més d’acostar-se al Monestir de Sta. Maria del Puig. Actes dels quals també vàrem tindre notícia gràcies a À Punt. Aquesta mena de símbols per alguns cristians, són molt significatius i importants. Són una mostra de l’Església que estem esperant, propera al poble, als últims. Però tornem a la catedral.

La pompa no ens permetia veure que feien allí la quantitat de representants, de personatges de tots els estaments. Civils, socials, polítics, culturals, municipals, festius, militars, i d’altres més que ara no trobem la manera de com classificar-los. Fins i tot hem pensat que deurien haver-hi representants, de les parròquies, del presbiterat, dels ordes religioses, de Càritas, dels Juniors, no sé… , de les persones que dia a dia menen per portar el missatge de Jesús. I aquests no eixien a la tele; o no hi eren per què no tenien lloc? O no calia que els veiérem? La pompa no ens deixava veure els portadors del missatge.

¿Per què clar les circumstàncies (ara ve Edward Elgar altra vegada) ens obliguen a convidar a tots aquells que hem indicat abans? ¿Estem, està, l’Església compromesa amb algú d’ells? ¿Som la comunitat diocesana captiva d’algun d’ells o simplement n’hi hem (han) convidat per deferència, per cortesia? Perquè evidentment la cosa canvia prou. La circumstancià té una altra lectura. I clar el nou arquebisbe no ha estat qui ha fet aquest muntatge. En tot cas qui siga, s’ho hauria de fer mirar.

Perquè puga entendre l’arquebisbe novell el que tracte de dir, potser li vindria bé veure algunes imatges de la retransmissió de l’acte en qüestió. Les imatges –ja ho diu la dita– valen més que totes les paraules, i tal volta, en elles, en les imatges, veuria D. Enrique com si ho vera des de fora, tot el que hem esmentat. I li afegiré una anècdota vers el tema que potser molt il·lustradora: un capellà, en un moment de la seua homilia, conta que un dia (supose que perquè venia al cas), en acabar la missa, entra una dona a la sagristia i tot donant-li un sobre li diu: «Tinga, perquè li ho faça aplegar a D. Enrique Benavent». El capellà li manifestà la seua sorpresa i la probable dificultat per dur a terme la pretensió de la feligresa. A més de dir-li que li donava el sobre obert. «No es preocupe –li va dir la feligresa– ja sé que està obert. Si vol ho pot llegir» Li va dir la dona

El rector continuà en l’homilia, manifestant la seua curiositat en conéixer el contingut de la nota i atesa la llicència de l’autora passà a llegir-la i va explicar que el text deia, més o menys, alguna cosa com: «Respectat D. Enrique Benavent nou arquebisbe de València. He contemplat en la catedral de València, l’acte de la seua entrada com a nou arquebisbe de la Seu de València, i com a seguidora de bona fe, i dona creient que soc, no m’he vist representada de cap de les maneres. Cap ni una dona era present allà al presbiteri, TOT eren homes. Molts bisbes, cardenals, canonges, capellans…

Quan pensa vosté que la dona tindrà –tindrem!– el lloc que ens pertoca a l’Església?»

El mateix esperit que animava aquesta feligresa exemplar, és el que m’ha animat a mi a fer  aquest comentari, tot i que no estic a l’altura d’aquesta cristiana militant.
La pompa s’ha endut per davant el que en realitat hauria d’haver estat un acte d’acollida del Poble de Déu diocesà, que rep i dona la benvinguda al seu Germà Major. Però les circumstàncies…