La revista degana en valencià

Cal definir de quin cantó estem

Els bascos ja s’han pronunciat, els madrilenys, sembla que també i la resta de l’Estat, segons escoltes en les tertúlies monòtones i monotemàtiques de les ràdios y les televisions d’àmbit peninsular, no sembla haver dubte: el que passa a Catalunya, afecta tothom.

I tant que afecta; de fet, passe el que passe el proper 1 d’octubre, ja ha afectat el govern de Puigdemont, però també el de Mariano. Ha afectat el consell del poder judicial, els fiscals i el constitucional, la guàrdia civil, els mossos d’esquadra i la policia local d’aquesta nacionalitat, que no cerca cap altra cosa –pel moment- que preguntar els seus ciutadans de quin cantó estan.

Tohom s’ha pronunciat: bascos, andalusos, extremenys… però els valencians sembla que continuem pronunciant-nos amb la boca menudeta. “Sí però no; trobe que s’hauria però la unitat; igual convindria…” Així estem des del 1707 i així ens va. Ni el Compomís, ni el Botànic, ni a la valenciana ens fan prendre decisions agosarades i valentes.

I el cas és que, en xicotets grups, hi ha persones que mostren la seua valentia, que marxen a fer muntó a la Diada, que tenen previst pujar amb l’Euromed l’1 d’octubre per mostrar el seu suport… però les nostres institucions, els nostres polítics (llevat del Baldo i poca gent més) han amagat la molla dins la closca. El pacte del Botànic té els seus compromisos i els seus lligams, encara que hi ha gent dels socialistes valencians que no entenen perquè no s’ha de deixar votar.

Els valencians patim el silenci mediàtic i, no ho dic perquè no tenim Canal 9 ni Ràdio 9 -amb aquella també anàvem arreglats, també- sinó perquè no arriba per ones cap canal de la CCMC i això sí que és un autèntic handicap. No sabem qui és qui, ni què cosa representa, si no fos per la gran finestra oberta que suposa Internet.

És per això que convé informar i informar-nos. Convé saber en què es gasta l’Estat els quinzets i perquè crida voluntaris dels cossos de seguretat perquè vagen allà on sembla que s’han revoltat. Per què ara l’exèrcit necessita fer maniobres a la vora de Girona, per què va noliejar tres avions per al rei i el govern estatal per nodrir la segona fila de xiulats en la manifestació de la pau.

Ens neguen la informació i no sabem qui està a favor de votar en positiu i que no ho està. És per això que m’he permés fer un recull de noms que ja ho han manifestat públicament, per ajudar els lectors i lectores d’aquesta columna a posicionar-se, si és que encara no ho estan. Yoko Ono, cantant i activista per la pau (sí); Mariano Rajoy, president del govern espanyol (no); Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau (sí); Alfonso Usia, periodista (no); Noam Chomsky, lingüísta nord-americà (sí); Pedro Sánchez, líder del PSOE (no); Ambler Moss, exambaixador dels Estatus Units (sí); Inés Arrimadas, lideressa de Ciudadanos (no); Andrea Camilleri, escriptor italià (sí); Iñaki Zaragüeta delegat de La Razón a València (no); Hristo Stoitxkov, exfutbolista búlgar (sí); Enrique Esteve Mollà, president de Lo Rat Penat (no).

Però per si encara no hi ha prou, para el cabàs: Wuer Kaixí, dissident xinés, líder de les protestes d’estudiants de Tiananmen (sí); Gonzalo Fernández, president de la Fundació Francisco Franco (no); Jody Willians, activista americana i Premi Nobel de la Pau (sí); José Ignacio Wert, exministre del PP (no); José Bové, sindicalista francés (sí); Isabel Bonig, presidenta del PP valencià (no); Dario Fo, premi Nobel de literatura (sí); Albert Boadella, actor i dramaturg (no); Saskia Sassen, sociòloga holandesa (sí); José Maria Aznar, expresident del govern espanyol (no).

La llista encara pot ser un poc més gran i esclaridora. Peter Gabriel, cantautor anglès (sí); Maria José Català, exconsellera d’educació i cultura (no); Heiner Flassbeck, ex-secretari d’estat del Ministeri de Finances d’Alemanya (sí); Soraya Sáez, vicepresidenta del govern espanyol (no); Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau (sí); Joan Lerma expresident valencià (no);  Paul Preston, historiador i hispanista anglès (sí); José Luis Ábalos, secretari d’organització del PSOE (no).

Hi ha molta més gent a favor i en contra i és per això que, el govern de l’Estat, fa tots els possibles per silenciar tota aquesta realitat. Les coses són com són i en l’any 17 del segle XXI, no se li poden posar portes al camp. Segurament l’1 d’octubre hi haurà molta gent que voldrà votar. Per si de cas açò s’escampa, vosté pot anar situant-se i procure definir de quin cantó està.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top