La revista degana en valencià

Premis de les Arts Escèniques, orgull valencià

«Després de huit anys….» fou el mantra més repetit per presentadors, premiats, polítics i assistents a la gala dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2018. En realitat, parlaven d’uns anys abans de suprimir-los aquell govern nefast per a la cultura, que els havia mantingut però despullant-los de les seues funcions com a visibilitzadors de les arts escèniques, com a acte d’afiançament i agermanament, com a suport institucional, com a festa de les arts escèniques i dels seus i seues professionals. Fins i tot, amb una mostra d’acarnissament contra la cultura valenciana, varen substituir el guardó dissenyat per Manuel Boix per unes plaques commemoratives.

Ara, la Generalitat Valenciana, a través de l’Institut Valencià de Cultura, els recupera mantenint-ne l’esperit, i ho fa amb magnificència, al Teatre Principal de València, i televisat en directe per À Punt per fer real l’objectiu de la visibilització, amb una gran representació institucional i, sobretot, amb una gran representació de la professió (des de les companyies i professionals més veterans fins a les més emergents) i també de la televisió pública, reivindicant-se així totes les parts. Ha estat un reclam flotant entre tots els parlaments i totes les actituds: l’orgull de ser part de les arts escèniques valencianes. Possiblement massa autobombo, quan l’acte hauria de ser normal, però és el que hi ha després de tants anys de negació. Esperem trobar eixa quotidianitat en les properes edicions.

Respecte de les nominacions i premis, tot i que com es va repetir a la cerimònia no estaven nominades totes les bones produccions del darrer any, sí que hi ha hagut una bona representació del bon teatre, dansa i circ que s’està fent a les nostres terres. I com per a demostrar que tenim passat, present i futur, una barreja de veterania i joventut escènica, reflectida en les dues companyies més guardonades (quatre premis cadascuna): Bambalina per La Celestina, i Maduixa per Mulier; però també amb els premis individuals: Josep Manuel Casany (millor actor) i Àgueda Llorca (millor actriu), Toni Aparisi (millor ballarí) i Laia Sorribes (millor ballarina). Les set diferències (Pont Flotant/Sala Escalante) millor espectacle infantil; Pasqual Peris (Amèlia) millor vestuari; Maria Cardenals (Sindrhomo) millor text; La Coja Dansa (Medul·la) millor espectacle de Dansa; Juanjo Llorens (Pi) millor il·luminació, i Luis Crespo (Els nostres) millor escenogràfica, foren els altres guardonats de la nit. El premi d’honor reconeixia la gran trajectòria del dramaturg Manuel Molins en les lletres i les arts escèniques valencianes.

La gala, amb el títol de «Tots a escena», conduïda per l’actor Rafa Alarcón i dirigida per Santiago Sánchez, fou concebuda com una gran festa per a celebrar la diversitat i la riquesa del sector de les arts escèniques valencianes, amb actuacions de teatre, dansa, circ, màgia i, sobretot, amb excel·lent música en directe a càrrec de Melòmans. S’hi va respirar una atmosfera de reivindicació del sector, del paper de la dona i de la cultura com a creadora de riquesa. Les intervencions dels premiats, llargues, tingueren moments de reivindicació, gratitud i orgull, però també d’emoció. Una gala correcta, i llarga… però és que el dia que algun creador o creadora invente una gala de lliurament de premis entretinguda i curta aplaudirem i copiarem el model.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top