La revista degana en valencià

Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2021

16/03/2022

No deixa de ser paradoxal que en l’edició dels premis de les AEV (organitzats per l’Institut Valencià de Cultura), on més premis i reconeixements ha rebut la dansa haja sigut la gala on més s’ha reivindicat la dansa i s’haja demanat més programació de dansa, fins i tot amb al·lusions directes a responsables de programació. És, potser, un tema ja recurrent i simptomàtic: tot i els reconeixements públics, la dansa continua sent un espectacle minoritari respecte del teatre, la música o el circ. O potser tinga raó la representant de Titoyaya en recollir el premi al millor espectacle de dansa per Soledad i les Arts Escèniques, la gala amb la professió elegantment vestida, siga una il·lusió i la realitat és que ens falta molt per arribar a la quotidianitat cultural.

La mort i la donzella, dirigida per la coreògrafa Asun Noales i produïda per l’IVC, s’ha emportat sis dels divuit premis (recordem que ja va guanyar també tres premis Max). Millor espectacle de teatre: Saguntilíada, de l’Hongaresa Teatre. En dansa, el premi fou per a Soledad de Titoyaya Dansa. Sènia de Fil d’Arena i Roda de Marea Danza comparteixen el premi a les arts de carrer. El millor espectacle per a xiquetes i xiquets és Rebel·lió, producció de l’Escalante i Marea Danza, i en circ, Paüra, de Lucas Escobedo.

Millors direccions per a Magüi Mira en teatre (Adiós, dueño mío) i Asun Noales en dansa (La mort i la donzella). Millor text per a Presoners i millor adaptació a El malfet d’Inishmaan. Els premis d’interpretació són Roberto Hoyo, millor actor; Victòria Salvador, millor actriu; Carmela Garcia, millor ballarina, i Eduardo Zúñiga, millor ballarí.

De la gala, poc a dir-ne: la companyia Crit Teatre es va encarregar de la direcció i posada en escena, intentant donar un aire diferent amb més naturalitat i centrada en les arts escèniques i la història més recent a la nostra terra, però malgrat el seu digne i bon treball, va resultar llarga i poc estimulant. Potser pels llargs agraïments de les persones premiades, potser per l’estructura plana de l’acte… Cal reconéixer la dificultat de crear una gala de lliurament de premis, que finalment es fan sempre llargues; potser caldria limitar els agraïments o buscar alternatives més innovadores.

Dels premiats i premiades, caldria destacar l’originalitat de Roberto Hoyo (rebre un premi a millor actor amb la seua edat i només un espectacle ja és sorprenent; l’espectacle Lázaro també ho és) amb un discurs i un aspecte provocador, sent potser més Lázaro que Roberto, i destacar també l’absència voluntària de Gustavo Ramírez de Titoyaya Danza, reivindicant més atenció política i menys atenció mediàtica.

Un aplaudiment final i gran per al Premi d’Honor de les AEV a Payasospital, un reconeixement al gran treball que fan des de fa vint-i-cinc anys i un bon discurs del seu creador, Sergio Claramunt, en recollir el premi.

I recorda sempre que la Cultura és segura i cura.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top