Premis Maestrat Viu 2024

Els Premis Maestrat Viu, que atorga aquesta dinàmica associació del nord del País Valencià, han arribat enguany a l’onzena edició. L’acte de lliurament de premis ha tingut lloc a Càlig. El dia començava amb una jornada de reflexió sobre les polítiques lingüístiques d’avui sota el títol «Què pots fer pel valencià?», amb dues conferències i una taula redona. La primera de les conferències va anar a càrrec del professor Miquel Àngel Pradilla Cardona de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i portava per títol «Vitalitat i ús del valencià: una revitalització necessària en un entorn de conflicte»; la segona va ser exposada per Alfons Esteve i Gómez, cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València, amb el títol «Igualtat (mai intentada) o llibertat (per marginar-nos): què no s’ha fet i què volen fer-nos amb la llengua». La taula redona portava com a títol «I ara què, resistència o reacció? Vies valentes pel valencià d’avui i demà», amb la participació de membres de partits polítics, sindicats i associacions culturals.

La jornada es va clausurar amb la lectura del Manifest pel valencià d’avui i demà, en què s’expressa que el valencià es troba en «una situació de vitalitat i ús molt precària», i després de fer un repàs de com s’ha arribat fins ací, es diu que la situació porta camí d’agreujar-se amb la política lingüística de l’actual Govern de la Generalitat Valenciana «que té per objectiu la destrucció dels progressos que la societat valenciana en general ha portat a terme». Es continua exigint al Govern valencià que ature aquesta política «de desprotecció i persecució del valencià», així com que mantinga el valencià com a llengua de relació amb les administracions de tot l’àmbit lingüístic, amb les autoritats acadèmiques i científiques i amb totes les entitats de la societat civil valenciana. Acaba el manifest encoratjant les entitats culturals i la societat civil «a exercir la seua ciutadania amb fermesa i fidelitat a la llengua i la cultura que ens identifiquen com el que som: un poble europeu amb dret a existir sense ser perseguit ni discriminat per raó de llengua».

Els premis a la iniciativa anual han estat, en la categoria individual Premi Alfred Giner Sorolla, per a l’historiador Ferran Grau Verge per l’obra Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa, perquè contribueix a la presa de consciència de la història compartida i la continuïtat de la comunitat cultural de les Terres de l’Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya. El Premi Seidia, en la categoria de col·lectiu, ha estat per a la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT), per la mobilització i la conscienciació social sobre l’impacte que representa a les zones rurals el canvi d’ús de 35.000 hectàrees de terrenys agrícoles i ramaders que passaran a ser ocupats per centrals eòliques i fotovoltaiques, i subestacions i línies d’alta tensió.

El Premi Carles Salvador a tota una trajectòria ha estat per a l’historiador de Benassal Emili Ferrando Puig per la promoció de projectes col·lectius d’investigació històrica a través de les fonts orals al Maestrat, a partir de les quals han sorgit obres de ficció i estudis col·lectius i individuals sobre la vida rural. El Premi Pere Labèrnia a la trajectòria d’un col·lectiu ha estat per al grup d’Albocàsser Amics del Bureo per l’actualització del sentit del bureo tradicional.

L’acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu va ser conduït per la traductora i lingüista Càrol Ferré Pellicer i pel filòleg i professor Josep Meseguer-Carbó, i va comptar amb l’actuació de la cantautora Montse Castellà. D’aquesta manera es tancava una jornada cultural i reivindicativa, tan necessària en aquests temps difícils.

Revista número 503, pàg. 50. Juny 2024.