Famílies pel Valencià i Pere Vallés, Premis Maestrat Viu 2025

El moviment Famílies pel Valencià, amb una acció que mostra el poder de la societat civil comarcal i valenciana en un moment crucial enfront de l’intent d’eliminar el valencià de l’escola, i Pere Vallés Saura, amb un repositori documental en línia que posa a l’abast de manera modèlica la memòria històrica d’un poble del Maestrat, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2025 en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de l’Església de Rossell el dissabte 31 de maig a les sis de la vesprada.

Per a assistir a l’acte és preferible inscriure’s en el formulari del web de Maestrat Viu habilitat per a l’ocasió. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva obligatòria prèviament. A més, pel matí, a partir de les 10 h, els Premis Maestrat Viu es completen amb la II Jornada per la Llengua “El valencià a l’escola!” en què participarà Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Àngel Roda Alcón, de la plataforma Famílies pel Valencià, Marta Gavaldà Pagès, directora del CRA La Bardissa, Joaquim Arnau, professor de psicologia de la Universitat de Barcelona i investigador en el pla pilot del pla d’implementació de la immersió lingüística a Catalunya, i Amanda Ulldemolins, docent especialitzada en la formació de professorat per al bon domini i ús de la variant lingüística tortosina pròpia del territori de la històrica diòcesi de Tortosa.

Segons el jurat, Famílies pel Valencià serà guardonada per la mostra de poder de la societat civil comarcal i valenciana en un moment crucial enfront de l’intent d’anorreament de l’escola en valencià, que evidencia la col·laboració entre famílies i professorat per mobilitzar-se a favor d’una escola valenciana i ha valorat l’esforç que ha suposat un èxit social en el món de l’educació, que ha de tindre continuïtat per a la transmissió de la llengua a les noves generacions. Pel que fa a Pere Vallés, rebrà el guardó per un repositori documental en línia de la memòria històrica d’un poble del Maestrat, que representa un model a seguir per a la preservació del patrimoni arxivístic, històric i cultural dels pobles de la comarca. A més, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el volum i la diversitat de document acumulats en un any, “que evidencien un treball ingent”.

En aquesta dotzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per Ramon Sistac, representant del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Josep Vicent Frechina, president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Emili Ferrando Puig, premi Carles Salvador 2024; Mari Carmen Sales, representant d’Amics del Bureo, entitat guanyadora del Premi Pere Labèrnia 2024; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu. Famílies pel Valencià, Premi Seidia 2025.

El moviment Famílies pel Valencià: al Maestrat un èxit del 81,53 % en defensa de l’escola valenciana

Famílies pel Valencià va aconseguir que entre el 25 de febrer i el 4 de març de 2025, 4.701 famílies del Maestrat votaren a favor que el valencià siga la llengua vehicular de l’ensenyament en la consulta lingüística organitzada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. El moviment, creat a València el 30 de setembre de 2024, va articular entre novembre i desembre dos grups d’acció a la comarca, i va impulsar un cicle de reunions informatives a 17 localitats. La iniciativa va obtindre el suport directe de 309 famílies i 14 associacions de famílies d’alumnes, que es va traduir en un 81,53 % de suport en la consulta.

Els membres comarcals de la plataforma Famílies pel Valencià prengueren la iniciativa de la defensa de l’idioma valencià sense experiència i amb dedicacions professionals diverses. Els trenta membres actius del moviment s’ocuparen de teixir una xarxa de relacions estreta amb famílies i associacions de famílies, així com amb grups empresarials que sufragaren els cartells, els díptics i les pancartes que donaren difusió als arguments per una escola que vehicula els continguts en valencià. L’equip director va haver de contactar amb especialistes en llengua i ensenyament de llengües perquè oferiren les xarrades informatives, que en molts casos posteriorment foren oferides pel mateix grup impulsor a partir de l’experiència viscuda. A més, també arribaren a plantejar mocions a tots els ajuntaments, tot i que només en els de Vinaròs i Benicarló arribaren a prosperar perquè es donara suport a la reivindicació del valencià a les aules, però tant en cas com en l’altre foren desestimades per les majories que compten amb el suport de l’extrema dreta i de grups polítics locals que operen en contra del valencià amb estratègies d’aparent neutralitat.

Les xarrades informatives se succeïren des de mitjan desembre de 2024 fins a mitjan febrer de 2025. Les dèsset localitats on es va celebrar una d’aquestes trobades informatives foren: Atzeneta del Maestrat (12 de desembre), Albocàsser (18 de desembre), Tírig (2 de gener), Vistabella del Maestrat (9 de gener), les Useres pels vincles estrets amb el CRA Penyagolosa (13 de gener), Alcalà de Xivert (14 de gener), Benassal (14 de gener), Benicarló (15 de gener), la Torre d’en Besora (16 de gener), Vinaròs (16 de gener), Sant Mateu (21 gener), Vilar de Canes (21 de gener), Alcossebre (23 de gener), Catí (24 de gener), Culla (28 de gener), Santa Magdalena de Polpís (10 de febrer), Càlig (12 de febrer), on la xarrada va ser organitzada per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Càlig, i Peníscola (20 de febrer).

El moviment Famílies pel Valencià ha contribuït a una mobilització exitosa amb una resposta massiva que evidencia el poder de la societat civil quan les famílies i professorat treballen plegats per un objectiu comú: garantir que l’escola i els centres educatius valencians estiguen arrelats a la realitat del país a través de la llengua que li és pròpia i històrica. La causa de la defensa de l’idioma ha assolit una transversalitat ideològica que no s’havia pogut preveure i el moviment Famílies pel Valencià s’ha marcat com a objectiu mantindre l’organització per actuar front a nous atacs que puguen sorgir en forma de problemes administratius i de l’incompliment dels resultats de la consulta.

Pere Vallés, Premi Alfred Giner Sorolla 2025.

L’espai web ‘Memòria fotogràfica i documental de la Jana’

L’obra en línia Memòria fotogràfica i documental de la Jana, que actualment compta amb tres mil tres-centes entrades, va ser creada el 2021 per Pere Vallés i durant l’any 2024 i els cinc primers mesos de 2025 n’ha incorporat més de dos mil. L’espai web organitza el patrimoni arxivístic, gràfic, històric i cultural de la Jana en quaranta-cinc apartats que tracten amb rigor el contingut, que es presenta sempre en valencià. A més, Vallés ofereix una àmplia interconnexió de continguts perquè, al final de cada entrada, se suggereixen entrades que no figuren en els menús principals. Aquesta arquitectura de navegació ofereix nombroses vies d’exploració temàtica i connecta continguts aparentment dispersos, tot afavorint una experiència de consulta rica, intuïtiva i oberta. Els quaranta-cinc apartats del web estan precedits per una cronologia general que articula tota la informació de manera transversal.

Pere Vallès Saura va nàixer l’any 1960 a la Jana (Baix Maestrat). Es va formar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Dret i Història. Va accedir a la funció pública com a secretari d’ajuntament després de superar les oposicions, i el 1988 va obtenir la primera destinació a Monistrol de Montserrat (Bages). El 1992 va prendre possessió de la secretaria de l’agrupació de tres municipis de l’Alt Millars: Fanzara, Argelita i Vallat. Cinc anys més tard, el 1997, va ser nomenat secretari de la Pobla Tornesa (la Plana Alta) i la Serra d’en Galceran (Maestrat). Amb el creixement demogràfic de la Pobla, va optar per centrar-se únicament en la plaça de la Serra, on va exercir durant vint anys consecutius. L’any 2017, Vallès Saura va tornar a la seua localitat natal per atendre la cura de familiars. Aleshores va assumir la secretaria de la Jana i la de Canet lo Roig. A més, va incorporar la missió de recopilar i difondre el patrimoni de la Jana, una experiència que havia impulsat prèviament a la Serra d’en Galceran, amb els nuclis dels Ivarsos i els Rossildos a través d’aquest web, actiu entre 2013 i 2017. A més, amb l’objectiu d’ampliar el nombre de documents històrics digitalitzats de la Jana, va promoure la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de la Jana, el Centre d’Estudis del Maestrat i la Universitat Jaume I. Actualment, Pere Vallès continua col·laborant amb un equip de persones en un projecte similar per a la recuperació i difusió del patrimoni documental, històric i cultural de Canet lo Roig.