Tens 0 productes a la teua cistella
22/10/2020
«Que ens deixen omplir els teatres igual com l’avió que ens ha portat a Màlaga, complet». Així acabava el seu agraïment Tian Gombau dʼEl Teatre de l’Home Dibuixat en recollir el Premi Max al millor espectacle infantil o familiar per Sabates noves. Merescudíssim premi per al castellonenc que va guanyar amb un espectacle menut, entranyable i intimista competint amb dos espectacles de gran format i pressupost.
I, tot i que enguany vingueren poquetes pomes cap a casa, molt emotives foren també les paraules de Rodolf Sirera en recollir el Max al millor text teatral per Dinamarca, iniciat conjuntament amb el seu germà Josep Lluís, sempre ben recordat i admirat a qui Rodolf va homenatjar. No va poder ser el premi a millor actriu també per Dinamarca per a Rebeca Valls, amb un treball impecable però que es va emportar la veterana Verónica Forqué.
La gala, celebrada a Màlaga el 7 de setembre, va rendir homenatge a dos grans de l’escena: Nacho Duato, amb el Max d’Honor 2020, i Antonio Banderas, que va rebre la Medalla d’Honor de l’SGAE. Però sense cap dubte, la gala serà recordada com la més estranya i reivindicativa com no es recordaven des del temps del «No a la guerra», amb el lema de «La cultura és segura», repetit per gairebé tots els premiats i premiades. Entre el públic, assegut en seients alterns i amb mascareta, el ministre de Cultura, aguantant comentaris i mirades i agraint que la mascareta li dissimulara el gest.
Reivindicacions de Cultura Segura, però també en els espectacles guardonats, com el de millor espectacle de teatre a La jauría de Jordi Casanova, sobre les declaracions dels membres de La Manada en la violació de Pamplona, que va rebre també el Max a millor adaptació teatral.
Artísticament, acceptant que les gales de premis sempre són llargues i avorrides, la de Màlaga fou bastant digna, dedicada a l’escolta, amb fragments d’espectacles de gran bellesa visual i poètica, i comptant amb un fragment de la premiada Mülier de la companyia suecana Maduixa.
L’espectacle va durar dues hores, però el que està durant ja mesos és la indignació dels i de les professionals de la cultura per l’abandonament i menyspreu rebut en general per les autoritats, amb restriccions comparativament abusives respecte dʼaltres àrees i obviant punts tan importants com el paper jugat per la cultura en el confinament o que la indústria cultural representa el 4 % del PIB de l’Estat.
No ens cansarem de repetir-ho: la Cultura és Segura i Exemplar. Qualsevol persona que haja acudit a un teatre, un cine, als espectacles organitzats pels ajuntaments a l’aire lliure, als pocs festivals que s’han pogut realitzar, ha pogut comprovar que estava a més distància de la persona del costat que en qualsevol bar, restaurant o mitjà de transport públic. Que tot el públic portava mascareta i s’havia higienitzat les mans amb gel a l’entrada (o no hauria pogut entrar).
I és que el Premi Max lʼhauria de rebre el col·lectiu de les Arts Escèniques pel seu compromís amb el món en què viu.
