Preparem el Canal, per l’amor de Déu

Zequi Castellano. Periodista

Ha passat un any i escaig des que es recuperà la veu de la ciutadania a les institucions autonòmiques valencianes i, durant aquest període de temps, no ha transcorregut ni una setmana que un nodrit grup dels que van ser treballadors i treballadores del canal autonòmic de ràdio i televisió, diguen la seua davant el palau en què Puig té treball habitual.

Abans d’eleccions, tots els líders polítics dels partits que s’hi presentaven, van optar per fer-se la foto amb aquest col·lectiu, davant de la tanca que envolta els estudis de la que fos televisió autonòmica. Fins i tot recorde el plor amarg de la que ara és vicepresidenta del Consell, la data en que Paco Telefunken es negà a xapar les ones de “Nou”, (nom amb que el PP pretenia fugir dels deutes de l’anterior empresa), tot i manifestant que ell no seria el vogí d’aquesta malifeta.

Han transcorregut massa mesos des del “fundit a negre” de totes les pantalles valencianes; han hagut massa promeses d’obertura, abans, durant i després de les eleccions de maig de 2015; s’han obert i tancat caminals que albiraven la recuperació d’aquesta veu que empoderava -mal que bé- la societat valenciana o al menys, una part d’ella.

Ara torna a ressonar  la mateixa cançoneta: que si per a octubre, que si per a després d’octubre, que no podrà ser abans de Nadal… i aleshores hi ha molta gent, massa gent però, que ens fem el mateix preguntat: com de complicat ha de ser l’embolic, perquè malgrat l’existència d’eminents juristes al govern de la Generalitat, no s’haja pogut treure el cabdell de l’obertura immediata.

S’han de fer tots els possibles per recuperar la veu i la paraula, la imatge i el document de la normalitat social, econòmica, política, cultural i educativa valenciana. La ciutadania comprenem la magnitud de l’embolic teixit per aquells (mal)governants que no creien amb el seu país i als que tan sols els interessava la política per a folrar-se.

Necessitem respirar normalitat institucional, professionalitat informativa i transparència política. Ho necessitem com qui li cal respirar a cada instant i, és per això que s’han de pegar passos ferms i sòlids per oferir un canal informatiu valencià per als valencians. Un canal informatiu que reculla premsa, ràdio, televisió, agència de notícies i plataformes ciutadanes en valencià i de titularitat pública.

Hom sap de l’existència de l’ERO que podria fer recular la decisió presa aleshores i influir massa amb la determinació de la futura dieta mediàtica valenciana. S’han escrit i fet moltes propostes, però tot i això, s’ha d’encetar una maniobra clara i decidida.

Tenim els edificis, disposem de voluntat per recuperar el temps passat i un col·lectiu de professionals amb suficient vàlua com per endollar els canals autonòmics en un curt període de temps… doncs procedim: readmetem tots els treballadors i treballadores; determinem els que ocuparan la redacció del diari públic en valencià, la de l’agència valenciana de notícies, la del canal de televisió i els col·lectius que faran funcionar les plataformes a la xarxa. Fet això, apliquem un ERO a la part de la plantilla que no necessitarem amb aquest projecte o obrim oposicions en cas que precisem de més personal.

D’aquesta manera, siga quina siga la sentència jurídica del cas, haurem avançat un temps desaprofitat, en cas que el govern actual espere que la judicatura es pronuncie. Per l’amor de Déu, obrim la dieta mediàtica valenciana, perquè fa massa fam.