Primer Congrés d’Història del País Valencià

08/06/2021

Del 14 al 18 d’abril de 1971, ara fa cinquanta anys, va tindre lloc a València el Primer Congrés d’Història del País Valencià, l’ànima del qual va ser el professor Emili Giralt, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València. El congrés va estar organitzat pels departaments d’Història de les Facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ciències Econòmiques de la Universitat de València.

A més de les conferències i de les prop de 400 comunicacions que s’hi van presentar, el congrés també va comptar amb diversos actes culturals, com un concert de música valenciana dels segles xv-xviii a l’església del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, així com una representació escènica del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, en una versió de Mª Aurèlia Capmany, i una representació extraordinària del Misteri d’Elx a la basílica de Santa Maria. A més de les sessions científiques, el congrés comptà amb exposicions fotogràfiques, documentals, pictòriques i bibliogràfiques i la projecció de 43 curtmetratges valencians.

Entre els ponents del congrés (d’un gran nivell intel·lectual) cal destacar, entre d’altres, les ponències de Vicent Peset («Un assaig sobre Maians, 1699-1781»), Miquel Batllori («València i Catalunya al segle xviii»), Rafael Aracil («Fonts documentals d’Alcoi, segles xviii, xix i xx»), Jesús Huguet («Inventari de l’Arxiu Municipal d’Alberic»), Agustí Ventura («La premsa local de Xàtiva a començaments del segle xx»), Miquel Tarradell («Les ciutats romanes del País Valencià, base de l’actual estructura urbana»), Germà Colón («Uns paisatges de la Crònica de Jaume I a la llum del text dels Furs»), Manuel Sanchis Guarner («Les raons de la discrepància entre Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer»), Joan Reglà («València i els moriscos de Granada»), Jaume Pérez Muntaner («Els fets d’Alcoi de 1909 i la guerra del Marroc»), Joan Francesc Mira («Evolució demogràfica i transformacions sòcio-econòmiques a l’Alt Maestrat i els Ports de Morella durant el segle xx»), Alfons Cucó («Sobre els orígens del blasquisme»), Pere Mª Orts («Regalisme al segle xvi»), Ricard Pérez Casado («Mortalitats catastròfiques») o Ernest Lluch («La pràctica econòmica de la Il·lustració»).

El primer volum de les actes inclou la crònica del congrés, els vora 700 participants i les conferències i comunicacions sobre fonts documentals. El segon volum conté les comunicacions referents a la Prehistòria, Edat Antiga i Mitjana. El volum tres aplega els treballs relacionats amb l’Edat Moderna i, finalment, el quart tracta de l’Edat Contemporània.

Tant de bo que ben aviat, cinquanta anys després d’aquell memorable Primer Congrés d’Història del País Valencià, se’n puga celebrar un altre.