Privatitzar el feminisme

Imatge del passat 17 de març, quan Carlos Mazón va avançar que el Consell estava treballant en un acord per a tirar avant la llei de pressupostos de 2025 amb el suport de VOX. Foto: Generalitat.

S’està privatitzant el feminisme? Què amaguen els pressupostos del PP i VOX darrere d’aquestes retallades en polítiques igualitàries i socials? Ens trobem davant d’un atemptat deliberat, cruel i despietat contra els drets de les dones i les llibertats per les quals tant hem lluitat nosaltres, les nostres mares i les nostres iaies. No és una errada o una negligència: és un atac planificat amb traïdoria. En ple segle XXI, sembla que ens volen sotmetre novament, com si quaranta anys de lluita pogueren esborrar-se amb un simple traç de ploma i una dosi de menyspreu.

Els pressupostos recentment aprovats per PP i VOX són un acte de violència institucional, una ofensiva calculada i brutal contra la igualtat. Aquestes retallades, disfressades de suposada austeritat, són en realitat una operació de destrucció massiva de drets conquerits amb suor, sang i resistència. Darrere de les xifres i els discursos buits d’aquests partits s’amaga un projecte ideològic implacable: desmantellar el feminisme, soterrar les nostres veus, aniquilar qualsevol avanç social que qüestione el seu poder patriarcal i imposar-nos un model retrògrad, reaccionari i classista.

Quan es retallen recursos destinats a la prevenció de la violència masclista, a la promoció de l’educació en igualtat o al suport a les dones en situació de vulnerabilitat, no és només una negligència: és una agressió premeditada, un atac de classe, de gènere i de poder. Volen que la protecció siga un privilegi, que només qui pot permetre’s pagar pels serveis privats puga accedir als drets que ens corresponen a totes. Volen condemnar a l’oblit i a la marginació a les que no encaixen en el seu model ranci, excloent i autoritari.

El feminisme no pot ser un luxe ni una mercaderia. És una lluita social, col·lectiva, que ha de garantir els drets de totes les dones, independentment de la seua classe social, origen o situació econòmica. Quan els recursos públics es retallen o es destinen a iniciatives que promouen models masclistes, repressius i elitistes, el missatge és clar i feridor: les nostres vides i els nostres drets no els importen. No volen igualtat; volen submissió. Volen submissió i obediència. Volen silenci.

La privatització del feminisme és la mort del feminisme inclusiu. És l’intent desesperat d’un poder patriarcal que veu perillar els seus privilegis i reacciona amb brutalitat, venjança i violència institucional. Però nosaltres no ens aturarem. Continuarem lluitant, alçant la veu, organitzant-nos. Perquè no hi ha retrocés possible quan la nostra lluita és justa, urgent i necessària.

No és només una qüestió de pressupostos; és una qüestió de dignitat, de justícia i de futur. No permetrem que desmantellen el que hem construït amb tant d’esforç. No callarem, no ens rendirem, i no acceptarem cap pas enrere. Ara més que mai, la lluita continua.

Des d’Intersindical Dones no anem a permetre cap pas enrere, ni per agafar impuls. Visca, visca, visca la lluita feminista!