El número 528 de Saó dedica el seu Quadern a la muixeranga, una tradició viva que ha passat de ser, fa unes dècades, les torres d’Algemesí, a estendre’s per tot el territori, des del nord fins al sud. Coordinat per Raül Sanxis, el monogràfic vol entendre què són realment les muixerangues i les persones que les fan, perquè, com diu Sanxis, «la muixeranga explica coses que costen molt de dir amb paraules i discursos: que ningú s’alça sol o que la pinya és una gran metàfora per arribar juntes on ens proposem, com a colla o com a poble».

El Quadern reuneix set mirades complementàries: Raül Sanxis s’interroga sobre què parlem quan parlem de muixerangues; Enric Sorribes repassa l’actual fet muixeranguer i el naixement de la Federació Coordinadora de Muixerangues; Esther Porritt analitza la relació entre dones i muixeranga; Irene López Chofre explica la física de les torres; Mireia Biosca defén la pinya com a eina de transformació social; Chi Salinas Sung examina les colles com a espai d’integració; i Manel Pérez Castañeda recorre la tradició i la renovació al nord del País Valencià.

Fora del Quadern, el número inclou l’entrevista central a Antoni Miró, a càrrec de Paula Moliner Brau i Vicent Boscà. Dotze anys després de l’última vegada, tornen al Mas de Sopalmo, la casa-museu de l’artista alcoià, i conversen sobre la nit com a taller, l’art compromés i la censura, Alcoi, l’amistat amb Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, els museus, el país i la joventut. Miró deixa titulars com ara: «La barbàrie i l’art són incompatibles. Absolutament incompatibles».

El número es completa amb l’editorial «Del 9 d’Octubre i de les eleccions»; un article de Josep M. Bausset sobre els 75 anys de l’Eucologi valencià de mossèn Vicent Sorribes; un record de Manuel Boix i la seua relació amb Saó, a càrrec de Rafael Roca; l’anàlisi de Teresa Ciges sobre la importància del rellotge electoral; la crítica de Benja Domenech al tancament del Teatre Principal; la ressenya cinematogràfica d’Eixam, de Vicent León; i el llibre de memòries de Vicent Soler, Un entre deu, comentat per Alfred Ramos.

Amb aquest número, Saó reivindica la cultura popular com a eina per a fer poble i continua donant veu a una veu lliure del nostre panorama artístic.