Tens 0 productes a la teua cistella
A partir d’ara tot el que es faça, especialment a les nostres muntanyes i espais naturals, haurà de fer-se considerant que estem en emergència climàtica i que, si no canviem aviat, cada volta tindrem temperatures més altes i més quantitat i intensitat de fenòmens climàtics extrems com les ones de calor, sequeres, incendis, pluges torrencials, inundacions, vents huracanats, tempestes, etc.
De manera que protegir i ampliar la vegetació forestal autòctona és un dels objectius més importants per a frenar el calfament i els desastres climàtics vinents. Els altres són sobretot reduir la crema de combustibles fòssils, estalviar energia i materials, estendre les tècniques ecològiques, consumir productes locals, aplicar les 4R, conscienciar la població sobre el que està passant i el que podem fer per a evitar-ho, etc., etc.
Perquè venen temps molt difícils, com hem vist amb la tràgica DANA del 2024, que ha provocat 227 morts al PV, i les ones de calor del 2022, amb més d’11.300 morts a Espanya. Durant dècades, els científics del clima (IPCC, ONU) han suavitzat les seues previsions i publicacions per no alarmar a la població mundial i conscienciar-la millor, però no ho han aconseguit ni han mobilitzat tampoc els governs i les alteracions del clima són ja greus pertot arreu, fins i tot ací als països desenvolupats. Per tant, ara cal explicar clarament el perill creixent amb què ens enfrontem i la urgència d’actuar en totes les àrees per a frenar l’emergència climàtica i adaptar-nos a ella.
Fins i tot cal aclarir que si ho ajornem encara més, en pocs anys podem entrar en una fase irreversible on ja no es podrà frenar el calfament i estabilitzar les temperatures perquè hi ha fenòmens fisicoquímics, com la fusió dels gels i les neus, el desgel de la tundra i l’acidificació dels oceans, que retroalimenten el calfament climàtic i l’acceleren, amb el qual cada any que passe serà més difícil frenar el procés i finalment resultarà impossible. Negar doncs les evidències i retardar les solucions és vertaderament suïcida.
Tenint tot això en compte, fem les següents propostes al PNM Murta-Casella:
1. Ampliar el PNM, quan siga possible i a preus raonables, comprant els camps de l’entrada a La Murta que semblen abandonats. Així mateix, anar adquirint les cresteries boscoses davall el PNM, que ara són particulars, a mesura que es puga.
2. Repoblar amb espècies autòctones xeròfiles diverses les àrees protegides desarborades o amb poca vegetació, com per exemple els camps abandonats del Racó Les Vinyes que són de l’Ajuntament. Invitar als propietaris de les parcel·les muntanyoses forestals limítrofes i pròximes desarborades a fer també el mateix.
3. Fomentar per tot el terme l’agricultura ecològica i especialment als camps veïns del PNM i els de la resta de les valls de La Murta, La Casella i La Barraca, per a suavitzar l’impacte negatiu que ara tenen sobre el PNM i l’aqüífer. I per raons de salut pública (i economia) l’agroecologia hauria de ser absolutament obligatòria als camps del voltant del pou d’aigües potables que des de l’entrada de La Casella abasteix Alzira, deixant lliure d’adobs i fitosanitaris prou terres per a anar descontaminant el subsol i l’aqüífer pròxim al pou. Cal comprovar que es compleix la llei que marca el perímetre de protecció dels pous d’aigües potables i d’altres lleis.
4. No promocionar ni publicitar més el PNM, tant l’Ajuntament com els col·lectius que diuen defensar-lo, perquè el PNM és ja molt conegut i té massa visitants (inclús amb numerus clausus), amb l’impacte que açò té sobre la fauna i la flora. En la mesura que siga possible, anar desviant les visites cap a la Muntanyeta, ideal perquè està prop del poble, es pot visitar a peu, sense contaminar amb cap vehicle, i és un bosc periurbà (millorable); es podria fins i tot redirigir la romeria de La Murta a la Muntanyeta, que també té una ermita, donat que no són gens recomanables les visites massives al PNM.
5. Prioritzar l’entrada dels que pugen a peu, en bici i grups escolars, perquè no contaminen ni provoquen calfament del clima per a arribar-hi.
6. Conscienciar els visitants amb explicació obligatòria a l’entrada, explicitant-los les normes de comportament i la necessitat de cuidar tots i totes aquest entorn privilegiat, quasi últim reducte de la natura a la comarca.
7. Posar també control d’entrada a la casella i explicació prèvia, almenys durant l’estiu, igual que es fa a La Murta i amb les mateixes tasques.
8. Reciclar el bar de la casella convertint-lo en aula de natura o similar perquè no és raonable i pot resultar inclús perillós en estiu (i en falles) tindre un bar-restaurant enmig d’un espai natural protegit.
9. Traslladar els cérvols a algun refugi de fauna on puguen estar millor. Hui ja no és necessari (hi ha documentals) ni recomanable tindre cérvols en una tanca, com si fora un corral, perquè els animals no estan bé i l’entorn tampoc, perquè s’erosiona molt.
10. Llevar les carpes de les basses perquè depreden els ous dels gripaus autòctons, amenaçats i en recessió. Informar els visitants que està terminantment prohibit introduir i endur-se’n animals del PNM, explicant-los el perquè i explicitant les multes.
11. Control no-violent de les espècies amb superpoblació, per exemple aplicar als porcs senglars vacunes immuno-contraceptives, tal com estan fent en Catalunya amb la col·laboració de la UAB.
12. Reintroduir rapinyaires, contactant amb centres de recuperació d’aus pròxims per anar reintroduint-les ací a poc a poc i de forma raonable, primer les mitjanes.
13. Eliminar definitivament la línia elèctrica però no soterrant-la, que tindria també impacte ambiental i seria molt car, sinó substituint-la per les poques plaques solars necessàries al sostre o pati erm de la casa senyorial, per a mantenir l’Aula de Natura.
14. Comprovar que no s’extraga més aigua de l’autoritzada dels pous de les finques limítrofes, especialment en temps de sequera, perquè abaixen el nivell freàtic, fan patir molt els arbres forestals del PNM i les muntanyes, i assequen les fonts.
15. Ampliar la col·laboració amb tots els municipis veïns, tant en el referit a vigilància forestal com en la possible ampliació del PNM i la millora i recuperació dels espais veïns.
Pedro Domínguez Gento, portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció.
