Tens 0 productes a la teua cistella
26/06/2020
L’economia convencional busca maximitzar els beneficis per al capital utilitzant la tecnologia més productiva, relegant el treball a un plànol secundari i menyspreant totalment el medi ambient. Per això mai aconseguix l’ocupació plena, tan fàcil com és1, ni manté un nivell d’ocupació estable perquè durant les crisis el reduïx dràsticament, com ocorre ara amb la Covid-19 i com ja ocorria abans per la sobreproducció, l’automatització i la robotització, que s’imposen inexorablement i eliminen infinitat de llocs de treball. I per això també hi ha unes crisis ecològiques globals gravíssimes, que ens amenacen ja a tots els éssers humans i a milions d’altres espècies.
Tal com va passar amb la construcció i la banca2 en l’anterior crisi, aquesta economia ineficient, insolidària i brutíssima torna a demandar diners públics per a rescatar l’automoció, l’aviació i altres sectors que ja estaven contraient-se abans. A pesar que impacten molt negativament sobre l’entorn i la nostra salut, perquè el transport és el major emissor de CO2 i per tant el primer responsable de l’emergència climàtica, a més de ser el principal contaminant de les nostres ciutats i causar unes 30.000 morts cada any a Espanya, moltes més que la pandèmia…
Per contra, l’Economia Verda se centra en les persones i el medi ambient, és menys intensiva en capital, no està obsessionada pels beneficis, utilitza tecnologies més senzilles i genera molta més ocupació, que sol ser local. En el cas de les energies renovables, per exemple, es calcula que creen cinc voltes més llocs de treball que les convencionals3. Un altre exemple, comarcal, amb menys del que costa 1 sol km d’AVE (25 milions de mitjana) es poden fer completes la Via Verda de l’Antic Trenet (Carcaixent-Dénia), la VV Ribera-Safor (Carcaixent-Xàtiva) i el Camí del Xuquer (Sumacàrcer-Cullera), i sens dubte ocuparien a molta més gent perquè, entre altres coses, açò utilitza maquinària menys sofisticada i molt més barata, que tenen les empreses locals.
L’Economia Verda és recent i a penes està desenvolupada, de manera que té un gran potencial per a crear llocs de treball i per a restaurar el medi ambient, especialment en les comarques valencianes, amb fortes arrels rurals i un entorn divers i relativament ben conservat. Així doncs, aquesta economia pot aportar molt a la Reconstrucció Social i Econòmica estatal i a les Estratègies Territorials d’Ocupació comarcals, i des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem presentat les següents propostes concretes:
Restauració Forestal amb espècies autòctones xeròfiles, tècniques de mínim impacte (bàsicament manuals) i els regs imprescindibles durant el primer any, per a recuperar totes aquelles àrees de la nostra geografia que s’han cremat reiteradament i estan desertitzant-se a marxes forçades perquè ja no poden recuperar-se soles, per exemple part de les muntanyes de Carcaixent, Carlet i Catadau. Les zones que es recuperen bé elles soles no s’han de tocar. El Pla hauria de ser elaborat i gestionat per un equip interdisciplinari de la Conselleria que compte amb ecòlegs experts coneixedors del territori i amb la participació dels grups ecologistes de la comarca. Aquesta inversió ajudaria a reduir el CO2 i els efectes més destructius de l’emergència climàtica, a més de crear milers de llocs de treball.
Ampliar i millorar la Prevenció, Vigilància i Extinció d’Incendis Forestals per a protegir els boscos que encara ens queden. En les zones forestals més visitades, com per exemple la Vall de La Casella (Paratge Municipal d’Alzira), cal evitar la massificació4 i posar durant els mesos càlids un control de entrades i vigilants que comproven el bon comportament dels visitants, igual com es fa a la veïna Vall de La Murta.
Augmentar les zones verdes amb vegetació autòctona i xeròfila, imitant els nostres boscos, fins als 15 m² per habitant que recomana l’OMS. Remunicipalitzar, millorar i ampliar els treballs de jardineria, que hauria de ser també ecològica tant en les tècniques de treball com en els materials emprats.
Fomentar l’Agricultura Ecològica perquè evita contaminar aliments, terres i aigües, millorant així la salut pública i ambiental. Eliminar les quotes d’inscripció al CAE, fer més cursos de formació i assessorament, potenciar el consum d’aquests productes especialment als centres escolars, residències i hospitals, gratuïtat per a participar als mercats tradicionals i vendre aquests productes als horts ecològics, etc.
Crear Horts Escolars Ecològics en tots els centres educatius públics, per a motivar els alumnes, millorar l’aprenentatge i que coneguen de primera mà el que costa produir un aliment. Amb la col·laboració de monitors especialitzats de la Mancomunitat o de l’Ajuntament corresponent.
Horts Ecològics Familiars, d’uns 50 m2, als municipis grans dins o apegats al casc urbà, perquè qui vulga puga anar-hi a peu a fer un exercici saludable, distraure’s i de pas cultivar ecològicament part del seu menjar, quelcom positiu per a tothom. A Alzira, per exemple, ja hi ha uns quants als afores, però encara falten i existix un gran solar propietat del Ministeri de Treball (darrere de l’Institut Rei en Jaume), completament abandonat i sense cap utilitat, on podrien fer-se uns 100 hortets nous…
Minihorts en terrasses i balcons, fomentar-los igual com s’està fent a altres llocs, perquè absorbixen CO2, suavitzen el clima, produïxen un poc menjar, milloren el paisatge i són un bon entreteniment. A França és obligatori des de 2015 cobrir els sostres amb vegetals o plaques solars.
Obrir Escola Taller o mòdul de FP Agroforestal, en algun institut públic situat cèntricament en la comarca, per a formar als joves en Agricultura, Jardineria i Silvicultura Ecològiques.
Autoconsum Energètic d’Edificis Públics per a donar exemple, fomentar l’autoconsum, estalviar diners, evitar contaminació i ajudar a resoldre l’emergència climàtica. Tots els edificis públics que disposen de sostres ben assolellats haurien d’instal·lar-se plaques solars suficients per a autoabastir-se d’electricitat, i si cap la possibilitat també de calor solar, durant aquesta legislatura. La inversió inicial pot ser important però es recuperaria amb l’electricitat estalviada en uns 5 anys i després les instal·lacions, que duren més de 25, aportarien l’energia gratis, suposant un important estalvi econòmic per a l’Administració; de fet seria una de les poques inversions públiques que es recupera íntegrament i després seguix donant beneficis econòmics, ecològics i socials durant molts anys. I per descomptat crearia molts de llocs de treball5.
Fomentar l’Autoconsum Elèctric, implantant-lo definitivament per a les energies renovables, fonamentalment la solar perquè és l’única font primària que tenim de sobres ací, permetent la injecció d’electricitat domèstica a la xarxa sense complicacions tècniques ni administratives i obligant les companyies a restar-la de la consumida per la nit, buscant el balanç zero, igual com fan a la resta d’Europa. En principi la Campanya seria paral·lela a l’anterior i podria consistir en informar i assessorar a la població sobre els avantatges ecològics i econòmics de l’energia solar, i de les subvencions i reduccions d’impostos existents. Les plaques solars avui s’amortitzen en 4 o 5 anys amb l’electricitat que estalvien i són ja rentables inclús sense ajudes; per tant, sols falta informació pública perquè es multipliquen a les teulades. Per a les famílies pobres i pymes faria falta que alguna Institució obrira línies de crèdit per a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a interés 0 i devolució en 5 anys6.
Estalvi d’electricitat. Cal demanar a l’autoritat competent que rebaixe el preu del kw de potència elèctrica contractada, perquè ara resulta massa car i a molts consumidors els suposa igual o major cost que l’energia consumida, la qual cosa desmotiva l’estalvi energètic. Per a fomentar realment l’estalvi d’electricitat, el factor de potència ha de ser més just i escalonat, de forma que el preu en habitatges domèstics hauria de ser 11 €/kw.any per a potències inferiors o iguals a 2 kw, 22 €/kw.any entre els 2’01 i 4 kw, 44 €/kw.any (aproximadament com ara) entre 4’01 i 6 kw i 88 €/kw.any a partir de 6’01 kw. Anàlogament escalonar el preu del kwh perquè pague més en proporció qui més electricitat consumix, igual que es fa ja amb el consum d’aigua potable. Fomentar l’estalvi energètic crea llocs de treball en les indústries que fabriquen aparells més eficients i també en altres perquè els diners estalviats acaben gastant-se en altres coses.
Ús racional de la il·luminació pública nocturna perquè actualment suposa un balafiament d’electricitat i un mal exemple a la ciutadania, amb la consegüent contaminació en les centrals (només el 38% de l’electricitat procedeix de renovables, la resta es genera cremant combustibles fòssils i fissionant urani, processos molt contaminants), a més de suposar una despesa important per als ajuntaments i una contaminació lumínica que amb prou feines ens deixa veure el cel nocturn. Concretament s’haurien d’apagar almenys la meitat dels fanals públics i els aparadors dels comerços a partir de les 12 de la nit a l’hivern i de la 1 a l’estiu, perquè som un dels països que més malbaratem en il·luminació externa, Alemanya per exemple consumix una mitjana de 45 kWh/habitant i Espanya 116 kWh/habitant… Els beneficis econòmics, energètics i climàtics serien importants i l’estalvi de diners pot invertir-se en introduir els fanals solars en tots els carrers assolellats i l’autoconsum als edificis públics.
Tancar les centrals nuclears aquesta legislatura, començant amb les més velles, perilloses i generadores de residus radioactius (Almazán, Ascó, Cofrents, …), tal com està fent Alemanya, que tancarà l’última nuclear en 2022. Açò millorarà molt la nostra seguretat (recordem Maiak, Harrisburg, Txernòbil, Vandellòs i Fukushima) i acabarà amb la generació d’uns residus radioactius que seran perillosos durant milers d’anys i que deixarem com a “herència” maleïda a les generacions futures. Respecte a l’ocupació, els treballadors de les centrals es podran dedicar a les tasques de desmantellament, que són complicades i duren molts anys; i el tancament nuclear facilitarà la implantació de les energies renovables, que creen molta més ocupació.
Completar la Xarxa de Vies Ciclistes Urbanes i Interurbanes durant aquesta legislatura, aprofitant els camins rurals existents, perquè puguen circular amb plena seguretat els usuaris de la bicicleta, que és el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, ideal per als desplaçaments dins de la ciutat i entre els municipis veïns, que són la majoria, a més manté la separació física per a evitar els contagis i és la millor solució contra l’emergència climàtica, perquè el transport motoritzat és el major emissor de gasos d’efecte hivernacle… Per això, tal com recomana l’OMS i altres institucions, han de prioritzar-se bicis i vianants per damunt dels automòbils, i la Xarxa ha de buscar sempre el camí més recte als polígons i als pobles veïns, agafant si cal un carril dels autos.
Acabar ja les Vies Verdes comarcals: Ribera-Safor o de l’Antic Trenet entre Carcaixent-Alzira i Tavernes (i Dénia en una segona fase), Ribera-Costera entre Manuel i Xàtiva, i el Camí del Xúquer entre Sumacàrcer i Cullera (amb les correccions que nosaltres hem aportat), que a més serien vies d’entrada des de la costa per al turisme verd, més respectuós de l’entorn i la cultura, i que pot ajudar a dinamitzar la nostra economia. Amb el que costa 1 sol km d’AVE en sobraria per a acabar-les totes…
Fomentar la rehabilitació dels horts tradicionals, connectar-los mitjançant els camins rurals amb les Vies Verdes i el Camí del Xúquer, que haurien de finalitzar-se durant aquesta legislatura.
Promoció del Turisme Rural, Ecològic i Cultural lligat a les Vies Verdes, la recuperació dels horts tradicionals, la promoció de l’agricultura ecològica i del nostre patrimoni natural i històric. Podem desenvolupar el turisme ecocultural perquè encara tenim un entorn agradable, una història interessant i una gastronomia mediterrània realment bona. Recordem que, per exemple, la Via Verda del Carrilet en Girona rep de l’ordre d’un milió de visitants cada any i al seu voltant s’ha desenvolupat un ample turisme verd.
Centres urbans per a vianants i ciclistes, amb càrrega i descàrrega limitada a un parell d’hores de la matinada. I la velocitat màxima dels vehicles ha d’estar limitada i controlada als 20 km/h; la velocitat mitjana incloent els temps morts és inferior, per tant només cal eliminar els perillosos i contaminants accelerons. Això potser no cree ocupació directa però en la mesura que les nostres ciutats i els centres urbans siguen més agradables, segurs i nets també seran més atractius i facilitaran més el turisme i el comerç.
Millorar i abaratir el transport públic a la comarca, sobretot el de rodalies que és el que més utilitzem, crear el bitllet intermodal i facilitar la combinació bici+tren. Resoldre la necessitat de transport públic entre els pobles i l’hospital comarcal.
Reciclar el sector de la construcció cap a la rehabilitació ecològica dels habitatges existents per a millorar la qualitat de vida, l’estalvi energètic i l’estalvi econòmic; perquè havent-hi un 15% d’habitatges buits no té sentit seguir construint-ne més i destruint les nostres terres fèrtils. Per a fer-ho es disposa de diverses ajudes estatals i europees, i es pot crear-ne localment alguna més. Obrir-ne una oficina comarcal d’informació i assessorament, que podria situar-se a la seu de la Mancomunitat.
Augmentar les residències públiques de majors, que indubtablement fan falta perquè, per exemple a Alzira hi ha 3 (1 pública xicoteta i 2 privades mitjanes), i totes tenen llistes d’espera per a ingressar, de manera que caldria fer-ne almenys una altra mitjana i pública a aquest municipi, i segurament alguna més a altres municipis de la comarca. Són llocs de treball útils i qualitat de vida per a tots.
Reforçar i millorar l’assistència sanitària pública per la Covid-19, que pot rebrotar en qualsevol moment, i sobretot per la prevenció i l’Educació per a la Salut, poc desenvolupades actualment encara que a la llarga poden millorar la qualitat de vida, evitar patiments i fins i tot estalviar despeses sanitàries.
Completar la xarxa pública d’Escoles Infantils per atendre als xiquets entre 0 i 3 anys que els pares treballen i necessiten aquest suport.
Reduir la ràtio a 15 alumnes per grup als centres educatius, per a evitar contagis de Covid-19 i per a millorar l’ensenyament.
Potenciar la investigació en les universitats públiques, en ciencia fonamental i en aquelles àrees útils per a millorar la qualitat de vida de tots. Hem de recuperar als nostres millors investigadors, que hagueren d’abandonar el país per l’anterior crisis i les retallades irracionals. On havia que retallar era en les prebendes dels ineptes que dirigien el país des del govern i els poders fàctics, perquè foren incapaços de preveure la crisi i en gran mida la provocaren ells mateixos.
Aplicar les 4R i la recollida selectiva, especialment de la matèria orgànica, que representa un 45% dels RSU domèstics i separant-la bé a casa podria compostar-se i retornar així als nostres camps, per a enriquir la terra. Als nostres pobles sembla que la millor solució és la recollida directa porta a porta, la qual cosa crearia nombrosos llocs de treball. És un tema urgent, flagrant, perquè la major part dels nostres RSU no es reciclen i cada any enviem milers de tones a abocadors de Múrcia, contaminant allà i en el transport, i prompte serà multat per la UE, que exigix la recuperació dels RSU.
Realitzar Campanyes d’Educació Ambiental adreçades a tota la població, per a conscienciar a tothom sobre la necessitat de cuidar l’entorn, evitar els incendis forestals, fomentar la mobilitat sostenible, no tirar res per terra, aplicar les 4R i la recollida selectiva, estalviar energia i aigua, aprofitar l’energia solar, etc. etc.
I respecte als diners necessaris per a implementar l’Economia Verda i crear ocupació, totes les administracions públiques tenen partides prescindibles que s’haurien de reciclar per a açò. A banda hem d’aconseguir un finançament més just de l’Estat i dels fons europeus, que no poden servir per a comprar més armaments (l’enemic és el virus i la crisi, no els països veïns) o per a construir noves infraestructures (ja sobren aeroports, AVEs, autopistes, etc.) i per descomptat s’han d’eliminar les actuals subvencions directes i indirectes al transport insostenible i les indústries contaminants.
A més es poden obtenir milers de milions lluitant contra el gran frau fiscal i la corrupció, endèmiques d’aquest país, apujant els impostos als rics (que han gaudit de lucratives reduccions anteriors) i cobrant a la banca els 60.000 milions del rescat que ens deuen i ja és hora que els tornen, igual com han fet a la resta de països.
Fins i tot es pot plantejar una taxa especial als combustibles fòssils, perquè són els principals causants del calfament climàtic i dels desastres que provoquen el fenòmens meteorològics extrems. Resultaria molt útil per a canviar els hàbits de consum, reduir la crema de combustibles i finançar les solucions.
*
1 Podria aconseguir-se la plena ocupació simplement reduint i repartint la jornada de treball, és a dir, si hi ha un 20% d’atur i es treballen 38 hores setmanals, amb reduir a 30 les hores setmanals tothom podria treballar; però eixe no és l’objectiu del capital, més aviat el contrari perquè quan hi ha una quantitat suficient d’aturats (no excessiva) els salaris són més baixos… Fa 101 anys que la CNT, amb la dura Vaga de La Canadenca, va aconseguir a Espanya la jornada laboral de 8 hores diàries (48 setmanals) i des d’aleshores sols s’ha reduït un 21% de mitjana, mentre la productivitat ha augmentat fins a un 900%, així és impossible la plena ocupació.
2 La banca és un sector que, malgrat les ajudes públiques i el rècord de beneficis, no ha parat d’acomiadar treballadors: https://contrainformacion.es/cajas-y-bancos-en-espana-75-000-despidos-desde-2007-con-record-de-beneficios/
3 https://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/es/content/energias-renovables-y-sus-ventajas
4 Contràriament al que alguns pensen, les nostres muntanyes no són un parc d’atraccions i no cal “posar-les en valor” perquè ja en tenen molt, ecològic, i precisament aquest està cada vegada en major risc per la pujada de les temperatures, de manera que ningú amb bon juí es pot plantejar “posar en valor” i augmentar més les visites a les nostres muntanyes. Per això mateix cal llevar de La Casella els cérvols del tancat, no és temps ja de tindre engabiats els animals silvestres, perquè els vagen a vore humans desficiosos.
6 En països com Califòrnia, a les famílies amb pocs recursos directament els donen les plaques solars perquè s’autoproduïsquen la seua electricitat, a la llarga és més barat que pagar-los el rebut elèctric: https://ecoinventos.com/california-dara-paneles-solares-gratis-a-familias-con-pocos-recursos/
