Prou de cartes: volem solucions

Com a mare, he viscut moltes situacions els últims anys i molta lluita en l’educació pública. Fa 12 anys —ha plogut bastant des de llavors—, algunes escoles valencianes vam fer un tancament coordinat per cridar ben fort que ja en teníem prou, que deixaren d’atacar l’educació pública i en valencià (vos convide a recordar el documental Pares revoltats contra Fabra). Ara estem igual de nou? Doncs no. Estem molt pitjor.

Mentre des de Conselleria d’Educació ens envien una carta a les famílies des d’un despatx climatitzat, plantegeu-vos que els nostres fills i filles van a classe amb manta a l’hivern i es desmaien de calor a l’estiu. La carta, tot un pamflet propagandístic intenta de manera inútil pegar-li la volta a una realitat que no admet discussió.

Les aules de molts centres arriben als 32 °C quan s’arrima la calor i, a l’hivern, poden registrar els 5 °C a primera hora del matí. Hi ha centres on la calefacció és realment insuficient o directament inexistent, i no hi ha cap pla real d’adaptació climàtica. Cap persona adulta hauria d’acceptar treballar així ni cap xiquet ho hauria de patir.

Una altra dada que la carta de Conselleria oblida mencionar és que les baixes tarden setmanes a cobrir-se, i això si es cobreixen. No seria la primera vegada que un professor torna de la baixa sense haver sigut substituït. L’alumnat perd el ritme i no assumeix els continguts amb el temps que tocaria, i el professorat restant n’ha d’assumir la pressió i la responsabilitat d’atendre l’alumnat.

Podem sumar-hi també tota la paperassa burocràtica que han de fer els professors fora del seu horari, els cursos que voluntàriament fan per poder atendre correctament els alumnes amb necessitats i la formació contínua que els exigeixen per assumir tasques que no són de la seua competència.

D’altra banda, l’atac continu de la Conselleria d’Educació al valencià. Cal ser molt ignorant, o molt roín, o totes dues coses alhora, per a tractar el valencià com el tracten. En comptes d’estar orgullosos de tindre una llengua pròpia que cal cuidar i defendre, la menyspreen amb la clara voluntat d’eliminar-la.

I ja per acabar, intenten de manera ridícula manipular l’objectiu de la vaga centrant-se en l’augment de sou. Aquesta no és, ni de bon tros, una de les demandes prioritàries, però sí que és una de les exigències perquè el professorat valencià és el més mal pagat de tot l’Estat espanyol i fa anys que el sou no es regularitza. Açò no és una opinió, és una realitat que es pot confirmar ben fàcilment.

La carta enviada a les famílies parla de “servei garantit”, de “diàleg obert”, de “compromís amb la qualitat educativa” i de “normalitat”. Des d’ací, a més de dir-los que no tenen vergonya, com a filòloga els aconselle que miren bé un diccionari i revisen la realitat que defineixen perquè d’això, res. El “servei garantit” disfressa la voluntat de negar el dret constitucional a vaga, el “diàleg obert” es tradueix en “vos donem 73 € més al mes i calleu”, el compromís el tenen amb les escoles privades i la normalitat de què parlen la coneixem com a desatenció institucional.

L’educació pública hauria de ser exemplar i atendre de manera digna, responsable i amb qualitat els nostres fills i filles. És un dret i un dels pilars de la nostra societat.

Si els professors treballen en condicions extremes i han de dedicar hores a feines burocràtiques, si eliminen suports i les diferents necessitats no s’atenen, si les baixes no es cobreixen, les ràtios són insuportables i, a més, es cobra menys del que toca, els nostres fills també ho pateixen i no poden rebre l’educació de qualitat que tots mereixem. I això no és acceptable.

Les famílies sabem el que passa a les aules perquè sabem on deixem els nostres fills i filles. I sabem el que pateixen els professors perquè veiem el que perden els nostres fills.

Les vagues no es fan per caprici i aquesta no es fa per comboi. És un crit d’auxili i necessitat que la Conselleria ha decidit respondre amb una carta en lloc de solucions.

Com a mare, ciutadana i valenciana que paga els seus impostos, crec que tinc tot el dret a exigir a la Conselleria d’Educació solucions. I les volem ja. Prou d’excuses d’anteriors governs i falta de pressupost. Que ja no enganyeu a ningú. Si hi ha diners per a propaganda barata del nou president en forma de cartells enormes, que no ens vinguen amb cartes ni amb excuses barates amb el pressupost.

L’educació pública valenciana està en vaga perquè està en perill. I quan en una societat està en perill un dels quatre pilars que la sostenen, tot trontolla.

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ!