Tens 0 productes a la teua cistella
Havia escrit “Netanyahu contra Jahvé”, però m’ha paregut desproporcionat, irreverent o blasfem encarar aquest individu amb el Déu de l’Antic Testament i més indicat enfrontar Netanyahu a Salomó. Confie que els encarregats de dictaminar sobre l’ortodòxia de les paraules, de les idees, les intencions i els actes d’uns i d’altres, quan dictaminen sobre la guerra a matadegolla que Netanyahu ha ordenat fer a l’exèrcit israelita contra els gazetins i Hamàs, desautoritzaran el primer ministre per l’atac desmesurat i criminal sobre la població civil palestina. Els palestins són tan semites com els jueus i ambdues nacions tenen coses tan comunes com Abraham, Jacob, els profetes. Perquè ens entenguem, si jo fos un ancià jueu dels qui donen faltes i bones, ho tinc clar: consideraria Netanyahu tan culpable i tan vil com ho foren els nazis amb els jueus (o pitjor encara) i un criminal de guerra, reclamat a ser detingut per les nacions democràtiques, per a dur-lo davant del Tribunal internacional de la Haia. Netanyahu, però, compta amb la protecció dels Estats Units d’Amèrica, de l’extrema dreta europea, com per exemple Abascal (Vox) i Orban (Hongria) i sembla que també de Putin. Amb aquests defensors, ell s’enfronta a qui siga, a tot el món sencer, si cal, perquè ell és així de cínic i ho són els partits que li donen suport a Israel, els partits d’extrema dreta i els religiosos. Amb tanta gent que li dona suport, cap país el detindrà i se’n reeixirà i fins i tot es deslliurarà de la justícia interna de l’estat d’Israel que també el té mig processat per corrupció i més coses, il·legals totes elles. Així i tot, quan deixe el càrrec de primer ministre, immediatament la policia anirà a per ell per conduir-lo davant dels tribunals, i per això, Netanyahu no vol que s’acabe la guerra. De tota manera vull advertir de les sorpreses que hi ha a la Bíblia sobre Déu i la guerra, però açò ja va més enllà del que m’interessa avui, m’ultrapassa i hi ha coses que no entenc.
Així que em limitaré a recercar arguments en els Proverbis de Salomó, amb l’objectiu d’acusar Netanyahu i de pas, si m’hi trobe res que els vaja bé als genets apocalíptics que he seleccionat perquè l’acompanyen ací entre els milers i milers que n’hi ha (em referisc a Trump, Putin, Milei, Mazón i Ayuso, tots ells tocats de l’ala), ho aprofitaré per a fer-los algun comentari. Elegisc els Proverbis perquè vaig fer una lectura ja fa més d’un any, recercant proverbis que tinguen trasllat al català en forma de refranys i em vaig sorprendre de la vitalitat i l’actualitat del text, sense cap dubte perquè molts d’aquests proverbis es mantenen vius en les llengües modernes i en la literatura popular.
Reflexionaré a partir de 6 d’aquests proverbis, pels cinc genets apocalíptics que acompanyen Netanyahu, en aquests temps de sotsobra mundial. Tots tenen el seu perquè: l’agressió dels aranzels de Trump; els atacs israelites als palestins no respectant les vides de la població civil; l’inacceptable comportament de Mazón en la dana de València; la desgràcia de l’Argentina a mans d’un Milei total i absolutament desequilibrat; el cinisme del bàrbar Putin, saltant-se totes les lleis, atacant la nació sobirana d’Ucraïna; i l’espectacular cara dura de la senyora Ayuso, amiga o fan de tota la colla.
Els proverbis que he seleccionat són sentències en forma de poesies curtes típiques de la mètrica jueva. Aquests proverbis provenen de l’activitat literària de la cort de Salomó, que recollien textos similars de les corts d’Egipte, Mesopotàmia i de tot el Pròxim Orient. Els textos de tots ells s’intercanviaven i especialment Salomó fou un rei amb molta relació exterior i és sabut l’èxit de l’arribada a Jerusalem de la reina de Saba, que volia conéixer de primera mà aquell rei de tanta nomenada, amb fama de savi i de just; també se’l volia follar.
Proverbis seleccionats:
“El neci es pensa que ell tot sol pot decidir. El qui té coneixement sap escoltar consells. (12-15)”
Em sembla un proverbi pensat en Trump que es creu superman, que ho sap tot, quan en realitat és un analfabet, que no sap ni parlar o que parla com un monjo desencabestrat, monòton i un poc Manolita la fantàstica, amb els cabells tenyits de groc. No entenc com entre ell i Vance feien burla de com vestia Zelenski quan visità la Casa Blanca, si Trump vist i es mou com un pallasso de circ. Com Trump està conduint els Estats Units a la ruïna, amb la seua absurda i infantil teoria dels aranzels, crec que és qüestió d’esperar que rebente la situació. De fet, tots els seus amigots multibilionaris estan perdent diners a cabassades, cosa de la qual me n’alegre, encara que lamentaré que, com sol passar, acaben pagant-ho la gent treballadora i de mitja capa. Trump no fa cas a ningú, perquè es creu superior a tots i confia que el faran Premi Nobel de la Pau. Crec que és molt envejós i perillós… Agafem-nos les carteres!
“La veritat dura per sempre. La mentida, un instant. (12-19)”
Aquest proverbi li va a Mazón (jo li dic Massó), les mentides del qual no se les ha cregudes ningú i han estat totalment desacreditades per la jutgessa instructora de Catarroja. La veritat que prevaldrà és la seua responsabilitat en el desastre de la dana, en les 228 morts, que a ell semblen no importar-li i que estic convençut que no li importen, de la mateixa manera que no li han importat les famílies que han patit una (o dos o tres) morts, ofegats tràgicament. La gent no li ho perdonarem mentre visca i vaja on vaja i s’amague on s’amague, li retraurem la ira, la indignació i el fàstic que ens produeix veure’l, fent que fa de President, quan els qui manen són els de Vox que han pactat amb ell.
“L’intel·ligent calla allò que sap. El neci xarra la seua estupidesa. (12-23)”
El proverbi crec que li va bé al fantasma xerraire de Milei que, a més de dur l’Argentina al caos, està seguint la tradició dels polítics argentins, que iniciaren els espanyols, atacant sense pietat els indígenes maputxes a la Patagònia. La seua posada en escena amb la serra mecànica és una mostra més de la seua particular bogeria teatral.
“Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany (12-5)”
Crec que en aquest proverbi, els justos són Zelenski i els ucraïnesos, que han estat atacats i els han arrabassat el 30% de la nació i el malvat agressor és el tsar Vladímir Putin I. No té nom el que està fent a Ucraïna, perquè això eren les maneres que sempre han practicat els imperis al llarg de la història i que ara ja creiem abandonades; sorprenentment hem vist que no i que l’esperit imperialista dels tsars s’ha reencarnat en aquest antic membre de la perillosa policia soviètica KGB.
“Dona bella, però grollera, anell d’or en morro de porc. (11-22)”
És l’únic proverbi que he trobat en Salomó dedicat a les dones, que no és misogin, sinó graciós i, per tant, crec que li’l puc dedicar a la senyora Ayuso, perquè com li agrada la fruita també pot trobar graciós el proverbi; pel que és veu, Salomó també era divertit i li agradava la fruita, encara que no anava dient-ho.
“La justícia fa planer el camí del just. El malvat caurà per la seua injustícia (11-5)”
Netanyahu té greus problemes amb la justícia del Tribunal Internacional de la Haia, que ha ordenat la seua detenció si ix d’Israel i el lliurament al tribunal, que l’ha de jutjar per crims de guerra. També té problemes amb els tribunals de l’Estat d’Israel, acusat per corrupció. He optat per dedicar-li aquest proverbi, perquè veja i no oblide la diferència que hi ha entre ser just o injust. Ell és l’injust, insofriblement injust i menyspreable, un jueu amb cor de nazi, una vergonya per als jueus que estan en contra de la seua política.
En conclusió, quina merda de món! És una merda total i definitiva i no ve d’ara sinó segurament des del principi dels segles. Sols podem saber dels temps passats mitjançant els llibres d’història (els que no diguen mentides, evidentment, com els llibres amb què intentaven empotinar-nos els caps i els cors, molts mestres del règim); també podem saber coses del passat, del nostre passat, fent memòria de les nostres històries, i per això invite la gent de la meua quinta, o siga els que tenim 82-83 anys, a fer una repassada de la nostra ja llarga vida: les penúries de l’època del racionament; l’adoctrinament a què ens sotmetien els mestres i els capellans en l’escola, per a prendre la primera comunió, etc. Recordem com ens feien cantar el Cara al Sol a la porta de l’escola, braç en alt, quina vergonya; recordem les dificultats de treball de les famílies, de donar estudis als fills i filles; recordem la repressió política del règim… Pensem i no oblidem, perquè tenir memòria és fonamental per a desintoxicar-nos del franquisme. L’any 1975, finalment morí Franco, al llit, quan nosaltres teníem 30-33 anys. Enguany en farà 50 anys. Recordem que tenim democràcia perquè ens la guanyàrem, no perquè en la regalaren; al contrari, hi havia democràcia durant la República i els franquistes, injustament, declararen la guerra civil i com la perdérem, també perdérem la democràcia, que hem de preservar per damunt de tot. Continuarem. S’admeten discrepàncies
