Publicats els llibres de privilegis del monestir de Benifassà

El monestir de Santa Maria de Benifassà, de l’orde del Cister, està situat a l’extrem nord de les actuals terres castellonenques, antiga frontera entre el Regne de València i el Principat de Catalunya. Es troba envoltat i protegit per barrancs i muntanyes que constituïen unes magnífiques defenses naturals i facilitaven l’aïllament i la pau que desitjaven els monjos que el van ocupar a partir del segle XIII.

L’any 1208, el rei Pere II d’Aragó va fer donació del lloc de Benifassà a Guillem de Cervera; aquest el va conservar fins al 1229, en què es va fer monjo de Poblet i el va donar a la comunitat que l’acollia. Poc després, el rei Jaume I va confirmar al monestir l’esmentada donació.

Un poc abans, el noble aragonés Balasc d’Alagó es va enfrontar als musulmans d’aquelles contrades i va guanyar el castell i la vila de Morella, i amb això tot el seu territori, que com demostra la documentació de l’època era bastant extens i incloïa el lloc de Benifassà. Balasc va pactar amb Jaume I la donació de la vila i castell de Morella al rei a canvi d’una compensació satisfactòria per a ell. Jaume I li va donar alguns castells i heretats menors i la lloctinència de Morella de manera vitalícia. Don Blasco anava atorgant cartes de poblament a favor de cristians en diversos llocs del territori, tot anava relativament bé fins que el rei va accedir a la petició de Guillem de Cervera de construir en aquest lloc un monestir cistercenc adscrit a Poblet i dedicat a Santa Maria, sense comptar amb el parer de Balasc. Aquest fet els enemistà durant algun temps, ja que l’aragonés va considerar que es vulneraven els seus drets sobre el territori com a lloctinent de Morella. Però prompte van signar la pau a canvi de la donació que va fer el rei de nous castells. Els primers monjos van arribar al monestir de Benifassà al voltant de l’any 1250, quan ja s’havien construït els edificis necessaris per a començar a tenir una vida digna.

Aquests fets que hem referit i els que s’anirien redactant després estaven escrits en pergamí i es conservaven a l’arxiu del monestir, doblegats i enrotllats en caixons de fusta. A poc a poc, la documentació anava creixent, i en tractar-se d’un monestir contenien els privilegis reials, les butles papals, les donacions més importants de béns patrimonials, així com sentències judicials i altres documents. Amb l’ús continuat es corria el risc que alguns documents es feren malbé, així que molts monestirs, i el de Benifassà també, van optar per copiar tots els documents considerats importants en un sol llibre, que es coneixia amb el nom genèric de Llibre de privilegis.

El Llibre de privilegis del monestir de Benifassà consta de dos volums: un dedicat a la recopilació dels títols que garantien els drets patrimonials del monestir al Regne de València, i l’altre a la documentació equivalent al Principat de Catalunya. La transcripció i l’estudi d’aquest llibre acaba de ser publicada per Onada Edicions a càrrec de Vicent Doménech Querol amb el títol Els Llibres de Privilegis del monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà a València i Catalunya. Un treball exhaustiu, com es demostra en l’estudi introductori, al qual l’autor ha dedicat molts anys, gràcies al qual ara podem conèixer una gran col·lecció de textos majorment inèdits.