Publicats

21/07/2020

Si el mes passat encapçalava «La Plaça» amb el mot Coronats, ara parlaré de Publicats; ho entendreu si continueu llegint.

En primer lloc, volia felicitar el Sr. Cardenal Arquebisbe de València pels seus 50 anys d’ordenació sacerdotal, fet ocorregut a Sinarcas (comarca d’Utiel-Requena) el 21 de juny de 1970. Després dels cursos de seminari que vam compartir des de menuts, els companys ens ordenàrem el 21 de setembre de 1969 i D. Antonio va marxar a Salamanca els últims d’anys d’estudi per traure la llicenciatura en Teologia, i és per això que es va ordenar juntament amb la promoció posterior. Ha celebrat aquesta efemèride enmig de la pandèmia i enmig de nombrosos fets que, malauradament, ha protagonitzat. És coneguda la seua preocupació moral per la unitat d’Espanya, però crec que és una qüestió que, encara que tinga aspectes morals, fonamentalment és una qüestió política i democràtica que han de decidir els ciutadans. Gràcies a Déu que s’ha solucionat fàcilment un incident ocorregut el dia de la Mare de Déu dels Desemparats; evidentment, l’arquebisbe no va incomplir cap normativa sanitària, però l’acusació d’un regidor municipal acusant-lo davant l’autoritat governativa resulta exagerada i s’ha resolt sense denúncia, encara que en l’escrit que D. Antonio publica contra l’esmentat regidor tampoc calia qualificar-lo que nou Neró perseguidor dels cristians. Segurament, la Mare de Déu dels Desemparats continua beneint tots els valencians des de la fornícula de la basílica sense necessitat d’acostar-la a la porta. Tampoc cal fer menció de les proves del possible ús de cèl·lules procedents de fetus avortats en alguns experiments en recerca de la vacuna que li reporta fer rectificacions posteriors; encara sort que resa per tal que els científics troben la vacuna i perquè arribe a tothom, però donar pasteta a la premsa sensacionalista tampoc cal. És denunciable l’ús de fetus? Renunciable i reprovable, però el tema mereix més prudència i no provocacions.

El bisbat valentí publica la revista d’animació i notícies sobre els missioners diocesans. Gràcies al darrer número hem pogut llegir una crònica enviada des de la parròquia de Saint Joseph ubicada al Sàhara argelià, on va marxar fa uns dos anys per seguir la vocació del beat –aviat serà canonitzat– Charles de Foucauld, fundador dels Germanets de Jesús. Originari de Benaguasil, havia fet de rector a Mislata i al Grau de València, i d’allí va marxar al Sàhara. Gran amic i col·laborador de Saó, li desitgem que trobe el camí de la felicitat seguint l’espiritualitat pròpia de Charles de Foucauld.

També cal fer esment d’una altra publicació: el núm. 265 de Qüestions de Vida Cristiana, editada per l’Abadia de Montserrat sobre el tema general de la reconciliació. Hi publiquen un article i una entrevista el matrimoni valencià format per Emília Bea, professora de la Universitat de València-Estudi General i el seu marit, Agustí Colomer, secretari general de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. No són nous en això de publicar, però en aquest cas, coincidint amb el tema genèric de la publicació esmentada, Emília Bea escriu un article titulat «Veritat i reconciliació: el llegat de Sud-àfrica a la justícia transicional», i Agustí Colomer fa una entrevista a Santi Vallés (l’Alcúdia, Ribera Alta, 1967), president de l’Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna i tècnic lingüístic de l’AVL. Dos escrits recomanables per a refredar una societat tan sovint violentada en massa camps i aspectes, quan darrerament es parla massa de «colp d’Estat».