‘Pujar la persiana’: el MuVIM acull una exposició sobre els negocis afectats per la DANA

Un any i mig després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el comerç local continua sent una de les imatges més clares de la resistència col·lectiva. Aquell dia l’aigua ho va arrasar tot: magatzems, taulells, arxius, il·lusions. Però també va posar a prova una convicció profunda: que el comerç de proximitat és molt més que un espai de compra; és un punt de trobada, un vincle de confiança, una infraestructura emocional dels barris i pobles.

Amb aquesta mirada, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) acull fins al 2 de maig l’exposició ‘Pujar la persiana. Sobre la recuperació del comerç local després de la DANA’, un projecte impulsat per la Diputació de València a través del servei de Comarcalització i Promoció Econòmica, amb la col·laboració d’Unió Gremial i l’Escola Superior de Disseny de València (EASD), responsable del disseny expositiu.

La mostra arreplega prop de 170 fotografies domèstiques facilitades pels mateixos comerciants —imatges preses amb el mòbil enmig del fang i la desolació— que documenten el dia de la riuada i els mesos posteriors. No busquen la perfecció formal, sinó el valor testimonial. Són fragments d’una memòria recent que encara batega.

Un homenatge a la valentia quotidiana

En la inauguració, la vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de Promoció Econòmica, Natàlia Enguix, va subratllar que l’exposició permet “reconéixer públicament els qui van decidir tornar a netejar i reconstruir els seus negocis com un acte de valentia amb el seu poble”. Segons Enguix, les imatges capturen “la dignitat de la nostra gent i el paper del comerç local com el fil que cus la identitat dels barris”.

El projecte s’entén també com una prolongació simbòlica del programa Bons Comerç DANA, que va mobilitzar 10 milions d’euros per reactivar el consum en els municipis afectats. Si aquella iniciativa va injectar recursos econòmics, aquesta exposició injecta relat i reconeixement.

Per la seua banda, el president d’Unió Gremial, Mauro Lorenzo, ha remarcat que el sector no sols aspira a recuperar el que tenia, sinó a modernitzar-se i reforçar els vincles comunitaris: “El comerç local pot ressorgir després de la destrossa, i fer-ho amb més força”.

Una arquitectura del record

La comissària, Tana Capó, ha concebut el muntatge com un espai coral. L’estructura modular de fusta evoca el comerç tradicional i construeix un recorregut no jeràrquic, on cada testimoni suma. Les imatges s’imprimeixen sobre PVC per facilitar la itinerància de la mostra pels municipis afectats.

El recorregut s’articula en tres àmbits:

• L’Aparador, una instal·lació de caixes de cartó que funciona com una infografia tridimensional i recrea el nivell de l’aigua i el volum de mercaderia perduda.

• Un espai central de “desbordament visual”, amb les fotografies dels comerços abans, durant i després de la catàstrofe.

• I, al pati anglés, una peça audiovisual amb les veus dels comerciants, que posen paraules a la reconstrucció i a l’esperança.

El conjunt no és només una exposició sobre una tragèdia natural, sinó sobre un gest quotidià carregat de significat: alçar la persiana. Un gest menut que, en aquell context, es convertí en símbol de persistència i de futur.

En temps de pantalles i compra digital, la mostra reivindica la proximitat, el tracte directe, el so de la campaneta en obrir-se la porta. Allò que sosté la vida comunitària quan tot trontolla.

‘Pujar la persiana’ es pot visitar al MuVIM fins al 2 de maig de 2026, amb previsió d’itinerar posteriorment pels municipis de la província. Una manera de continuar retent homenatge a un sector que, davant l’aigua, va respondre amb perseverança.