Març de 2006
Cotxe nou
Hom s’ofereix a conduir en casos de forta embriaguesa o perquè es tenen ganes de parlar per telèfon des del cotxe, amb el sistema de mans lliures o ben fermades, aviat anuncis com aquest proliferaran per les cantonades de totes les ciutats, de fet un bon negoci seria posar ara mateix una empresa de conductors disponibles per dur el cotxe on fos, calen, doncs, dues persones i un cotxe, mínim, per a un servei bàsic, dur on siga un grapat d’amics que han begut massa, és clar que poden agafar el taxi de rigor, però no és el mateix, perquè el cotxe del conductor s’ha de quedar aparcat i no sempre va bé, ni es reconeix a les clares que s’ha begut massa si això implica incomoditats o altres herbes, la direcció General de Tràfic considerarà la possibilitat de proposar la modificació del codi penal per als casos de conducció temerària, actualment en cauen gairebé cinc mil per any, i la cosa va en augment, sorprén veure de vegades com van els cotxes per ciutat, les morts més freqüents oscil·len dins d’una franja d’edat que fa por i pena, de vint anys i escaig la mitjana, la violència exercida des de dins dels cotxes comença a ser preocupant, el conductor ha acabat creient-se que és invisible i pot actuar impunement, com li isca dels collons, vaja, i això no pot ser, els vianants cada dia més som menys visibles als ulls d’aquests brètols motoritzats, i acabaran per envestir-nos sense pietat, basta temptar de creuar la Gran Via per comprovar el que estic dient, una aventura en tota regla, ni per a un jove de cames ben llargues basten els pocs segons que es dediquen al color verd per als qui van a peu, te l’has de jugar per passar, si vas carregat oblida’t, i si és estiu i fa calor pots morir-te, si cada dia fas la travessia acabes per esgotar la paciència en comprovar com d’autistes poden arribar a ser els conductors, sempre de pressa, angoixats de fer tard, disposats a passar per damunt de qui siga, capaços de qualsevol barbaritat per no perdre el ritme que s’havien marcat en eixir de casa, facen tard o no, és igual, o a l’eixida de l’escola, al barri d’Orriols, ni la presència de la massa informe d’alumnes els posa el fre per aturar un poc la marxa, o aquí mateix baix de casa, també a la sortida de l’IES Blasco Ibáñez, ni un sol pas de vianants, ni cap senyal que indique que han de deixar passar els de peu, no res, les autoritats promouen la caça dels impotents ciutadans, de fet la mort també és un bon negoci, altra cosa és que algú es quede tetraparaplègic, això ja dol més a les arques de l’Estat, però aviat també això estarà solucionat mitjançant un acord en forma de Llei que adjudicarà ajudes als dependents, de manera que una part del cost que genere el fer-se càrrec d’algú anirà a parar a la butxaca del contribuent i l’altra, la més sucosa, a la mateixa butxaca del susdit, i esperem-nos que no acaben filant més prim i la cosa proporcional estiga en relació directa al grau de responsabilitat que vares tenir per a quedar-te sense mobilitat, com més culpable, més cara et sortirà l’ajuda que rebràs, un altre negoci en bolquers, una agència de suport als desesperats, aquí els bancs i les assegurances hi poden fer la seua, ajuda per propietat en forma d’hipoteca, o pensió a compte d’ajuda, tot gestionat al marge de la decisió plena i voluntària del malparat que òbviament no pot decidir lliurement, en fi, negocis a manta en relació amb les morts al volant, i l’home aquest de la DGT, que sembla un bon home, un tal Navarro, fent esforços per convèncer-nos que ells no estan al darrere de tot això, ja em direu què faig jo ara amb el cotxe nou que m’he comprat, que duu accessoris a dojo per descarregar les copes i recolzadors de braços de per tot, sistema Bluetooth, carregadors de CD, potenciadors de greus, sistemes portàtils de DVD, i que pot assolir velocitats molt per enfora dels límits permesos per la llei sense que ho acuse la conducció, en fia, haurem de seure a llegir el periòdic al cotxe de tant en tant i provar tots aquests sistemes amb el motor aturat, que és el que per cert ja faig algun dissabte.