Quadern de Tornada XL (e)

Març de 2006

Acoblament

Hom s’avé a allò que hi ha finalment, quan les forces comencen a curtejar i la butxaca s’aprima, la vida ens duu al solc, encara que hi ha qui sempre hi ha estat en aquest reduït vall eixut, la vida ens pertany a tots per igual, per això continua sorprenent-me el fet que tant ens caracteritza als humans de marcar-nos les diferències entre nosaltres fins a límits insuportables, quan veritablement són poques les coses que ens separen si ens cenyíem a les coses bàsiques i importants de la vida, la salut, sempre en primer lloc, l’estima que puguem ser capaços de compartir, unes mínimes condicions de vida raonables, dignes, decents, amb garanties de continuïtat, les suficients com per oblidar-se’n i no restar sempre ajaguts al fet, sotmesos als esdevenirs canviants en excés que la marxa normal de la vida sempre et reserva per a un dia o altre, són massa les ocasions en què hom es pretén radicalment únic i allunyat de la resta, és en aquestes ocasions quan es veu l’alçada moral d’aquell que no ho pretén, tot el contrari, sent-ho, procura mantenir-se en els nivells cordials d’acollida que qualsevol relació entre humans hauria de presidir, les forces comanden i la butxaca permet, així és, i és senzillament el poder, de vegades real, de vegades fictici, allò que estableix quines seran les relacions entre humans, i no el seny, la concòrdia, la solidaritat, res, sempre el poder, i en això sí que som iguals, tothom l’exerceix, altra cosa és l’elegància en què hom ho faça, si es nota massa pot semblar dictatorial, si amb prou feines es veu resultarà massa hipòcrita, però no hi ha ningú que no pretenga exercir-lo si pot, de bones o males maneres, és allò que ens acompanyarà a la tomba, les marques del poder exercit quedaran gravades en la memòria d’aquells que ens succeiran, damunt la tomba, en granit o sense, el record del poder, de com es va exercir, serà el nostre passaport per al més enllà.